Building a New State (V)

La segona part de la ponència d’en Patrick Dumberry és la que va tractar del reconeixement internacional pre i post constitució de l’estat. Aquí el teniu…



II. Buscar el reconeixement d’altres estats

  • La relació entre ser estat i el reconeixement
    -Hi ha quatre condicions diferents, que una entitat ha de complir per ser considerat estat d’acord amb la legislació internacional (Convenció de Montevideo de 1933 sobre Drets i Deures dels Estats):

    • L’entitat ha de tenir un territori definit
    • L’entitat ha de tenir una població permanent
    • L’entitat ha de tenir un govern efectiu amb capacitat per exercir autoritat i mantenir la llei i l’ordre al territori
    • L’entitat ha de ser un estat “sobirà”, és a dir, independent d’altres estats i conduir-se com a tal en les seves relacions internacionals i ser capaç i voler tenir relacions amb altres estats.

    -Quan una entitat compleix aquestes quatre condicions, és considerada un estat d’acord amb la legislació internacional

    -Qui decideix si una entitat compleix aquestes quatre condicions?

    -Cada estat individualment (i unilateralment) decideix si una entitat compleix aquestes quatre condicions i si vol reconèixer aquesta entitat com a nou estat.

    -En principi, una entitat que compleix els criteris de la legislació internacional de ser estat és ja un estat.

    • Un nou estat existeix i per tant està subjecte a la legislació internacional
    • Això vol dir que el nou estat té tots els drets i els deures que tenen altres estats (ja existents) d’acord amb la legislació internacional (el dret a la integritat territorial, a defensar-se, etc.).

    -El reconeixement és per tant no “constituent”, és merament “declaratiu”.

    -El reconeixement no és una condició prèvia a l’existència de l’estat. No cal el reconeixement d’altres estats perquè un estat existeixi d’acord amb la legislació internacional.

    -El reconeixement és en última instància una elecció política. Cada estat és completament lliure de decidir si vol reconèixer o no un nou estat en base a criteris subjectius que no tenen res a veure amb les quatre condicions per ser estat.

    • Per exemple: les raons per les quals Rússia, Xina i Espanya no reconeixen Kosovo, no és perquè pensen que Kosovo no compleix les quatre condicions per ser estat. És perquè no volen encoratjar el moviments d’independència a casa (txetxens, tibetans, catalans, etc.).
    • El fet que el reconeixement és en última instància polític explica perquè hi ha estats “reals” que quasi ningú ha reconegut encara.
      • Per exemple, Alemanya de l’Est durant la guerra freda
      • Taiwan
    • El fet que el reconeixement és polític en última instància explica perquè algunes entitats que clarament no són estats (no compleixen les quatre condicions per ser estat), amb tot han estat reconegudes com a estats per molts estats:
      • Sàhara Occidental (ocupat pel Marroc) que, tot i així, ha estat reconegut per tos els estats de l’Unió Africana (excepte el Marroc).
      • Palestina ja reconeguda per més de 100 estats.
  • Importància del reconeixement
    -Àdhuc si el reconeixement no és una condició prèvia per ser un estat independent d’acord amb la legislació internacional, continua sent extremadament important per al nou estat.

    -Això és fonamentalment per dues raons.

    • 1a. Raó: El reconeixement és essencial per a un nou estat que vol tenir relacions diplomàtiques normals, que requereixen que ambdós estats es reconeguin formalment l’un a l’altre com a estats independents.
    • Somalilàndia es va separar de Somàlia el 1991 i compleix els quatre criteris de ser estat. Però Somalilàndia no ha estat reconeguda per altres estats. El resultat és que no participa en les relacions internacionals i està completament aïllada
    • Per tant, Somalilàndia és un “estat” d’acord amb la teoria, però no en la pràctica.

    -El Tribunal Suprem de Canadà va declarar l’any 1998 que en el cas de la secessió de Quebec, tot i que el reconeixement no és una condició necessària per ser estat, s’esdevé que “la viabilitat de un futur estat a la comunitat internacional depèn, a la pràctica, del reconeixement per altres estats” (par. 142). Així, segons el Tribunal, “l’èxit últim de la secessió dependria del reconeixement de la comunitat internacional” (par. 155).
    2a. Raó: El reconeixement és necessari per a un estat nou per esdevenir membre d’una organització internacional
    -Aquesta qüestió l’examinarem més endavant

    -A quasi totes les organitzacions internacionals ser estat és una condició prèvia essencial per esdevenir un membre ple

    • Hi ha algunes excepcions que ho són per motius clarament polítics (Taiwan a l’Organització Mundial del Comerç, Sàhara Occidental a la Unió Africana, etc.)

    -Per esdevenir membre d’una organització internacional, una entitat necessita, per tant, ser reconeguda com a estat independent per una majoria qualificada d’altres estats membre.

    • Però el fet que una entitat sigui membre d’una organització internacional no vol dir que tots el estats membre d’aquesta organització reconeguin la entitat de manera automàtica com a estat independent.
      • Molts estats àrabs membres de l’ONU no reconeixen Israel que també és un membre de l’ONU.
  • Els factors rellevants perquè un nou estat sigui reconegut per altres estats
    -Altres estats poden ser influenciats per diversos factors per decidir reconèixer o no un nou estat . Hi ha al menys cinc factors:

    • És Catalunya un “estat”?
      -Catalunya primer ha de mostrar al món que compleix les quatre condicions de ser estat

      -Versemblantment, Catalunya complirà els quatre criteris de ser estat, si és independent

      -Aquest primer factor, per tant, no serà un problema en el context del reconeixement de Catalunya per part d’altres estats.
    • Té el nou estat dret a la independència d’acord amb la legislació internacional?
      -En general, és més fàcil que els estats reconeguin un nou estat si té “dret” a esdevenir independent d’acord amb la legislació internacional

      -Molt poques constitucions nacionals reconeixen el dret de secessió per a una província o una regió autònoma. En quasi tots els casos, una secessió unilateral serà per tant il·legal d’acord amb la legislació interna.

      -D’acord amb la legislació internacional, el dret a l’autodeterminació externa (la independència) està reservada a certs grups de “pobles”.

      • Un poble sota un govern colonial (estats africans abans de la seva independència a la dècada dels 60)
      • Pobles subjectes a subjugació aliena, dominació o explotació (Palestina, Rhodèsia del Sud)
      • Una tercera categoria va ser esmentada hipotèticament pel Tribunal Suprem de Canadà “quan un grup determinat té denegat l’accés significatiu al govern per assolir el seu desenvolupament polític, econòmic, social i cultural) (par. 138).
        • El Tribunal Suprem va rebutjar determinar si hi ha una nova categoria de pobles que tenen dret a la secessió d’acord amb la legislació internacional (perquè Quebec clarament no entrava a aquesta categoria). El Tribunal Internacional de Justícia en la seva opinió assessora sobre Kosovo va rebutjar examinar aquesta qüestió (par. 82, 83)

      -En qualsevol cas, Catalunya no entra en cap d’aquestes categories

      -Per tant, el poble català no té dret d’acord amb la legislació internacional a separar-se d’Espanya i esdevenir un estat independent.

      -El poble català solament té dret a l’autodeterminació interna (desenvolupament polític, econòmic, social i cultural) dins Espanya.

      -Però que un nou estat no tingui dret a esdevenir un estat independent d’acord amb la llei internacional no vol dir que una secessió no pugui tenir èxit.

      -Encara que la legislació internacional no reconeix el dret de Catalunya a la secessió, tampoc la prohibeix. Aquesta és la conclusió assolida pel Tribunal Internacional de Justícia en el cas de Kosovo: “La pràctica dels estats en aquests darrers casos no implica l’emergència d’una llei internacional que prohibeixi fer la declaració d’independència en aquests casos” (par. 79)

      -Encara que Catalunya no té dret a la secessió d’acord amb la legislació internacional, la seva secessió podria tenir èxit si fos reconeguda per un gran nombre d’estats.

      -El fet que Catalunya no té dret a la secessió probablement no serà un factor determinant per al reconeixement internacional. És a dir, altres estats decidiran reconèixer o no el nou estat de Catalunya en base a altres factors diferents al dret d’autodeterminació d’acord amb la legislació internacional.

      • Però si un estat no vol reconèixer un nou estat pot fer servir com a excusa la no legalitat de la secessió per no reconèixer-ho (reacció d’Espanya a la secessió de Kosovo)
    • La percepció general de Catalunya com a nou estat
      -Per esdevenir estat membre de les Nacions Unides, l’art. 4 requereix que un nou estat cerqui la pau, accepti les seves obligacions d’acord amb la Carta , sigui capaç i vulgui fer-ho.

      -En el context de la dissolució de l’URSS i altres estats de l’Europa de l’Est, la Comunitat Europea va adoptar la Declaració de la normativa de reconeixement del nous estats a l’Est d’Europa i a la Unió Soviètica. D’acord amb aquesta normativa els estats membres de l’UE han d’assegurar-se abans de reconèixer un nou país, que vol la pau, que és una democràcia i que respecta la llei, els drets humans i els drets de les minories, etc.

      -Alguns estats no han reconegut Kosovo perquè creuen que serà un estat inestable, no democràtic i corrupte.

      -La percepció de Catalunya com a nou estat probablement serà molt positiva i no hi hauria d’haver problemes per al reconeixement

      • Però el govern de Catalunya hauria de, prou abans de la independència, fer esforços importants amb grups de pressió vers els estats per convèncer-los per endavant que reconeguin el nou estat en el seu moment.
      • Exemple: Abans del referèndum de 1995 el govern de Quebec havia convençut França i la majoria d’estats africans francòfons que reconeguessin el nou estat independent de Quebec en el seu moment.
    • La posició d’Espanya vers el nou estat de Catalunya
      -És més fàcil que altres estats reconeguin el nou estat de Catalunya, si Espanya ho ha fet en primer lloc.

      • De fet, la major part de les secessions des de la Segona Guerra Mundial s’han esdevingut amb la no oposició del “l’estat pare” (Singapur de Malàisia; Montenegro de Sèrbia, etc.)

      -Contràriament, serà més difícil per a Catalunya ser reconeguda com a nou estat si Espanya s’oposa a la secessió.

      -Però això no vol dir que el reconeixement sigui impossible (Bangladesh va ser reconegut per altres estats, tot i que Pakistan s’oposava a la secessió).

      -Espanya no té un dret de veto sobre la qüestió del reconeixement del nou estat de Catalunya. És a dir, altres estats poden reconèixer Catalunya encara que Espanya s’hi oposi.

      -Això queda clar a l’exemple de la recent secessió de Kosovo

      • Sèrbia s’oposava amb molta força a la secessió
      • Sèrbia va pressionar altres estats i al Tribunal Internacional de Justícia perquè donessin una opinió assessora a la legalitat de la declaració d’independència unilateral de Kosovo
      • L’oposició de Sèrbia no va impedir que 81 estats reconeguessin formalment Kosovo com a estat independent després de fer la declaració unilateral d’independència.
      • Per exemple, Canadà va reconèixer Kosovo, tot i que Sèrbia s’oposava amb força a la secessió.
      • Espanya no ha reconegut Kosovo perquè diu que és contra la legislació internacional i que calia un acord de totes bandes (per ex.: Sèrbia).

      -Però una oposició forta d’Espanya a la secessió de Catalunya, un rebuig ferm a reconèixer el nou estat i a iniciar negociacions, tindria certament un efecte negatiu en la voluntat d’altres estats per reconèixer el nou estat.

      • Aquesta és l’estratègia utilitzada pel govern federal del Canadà davant d‘una eventual secessió del Quebec.
      • La Llei de Claredat Federal, feta pel govern de Canadà, diu que el govern federal no negociarà amb el nou estat si el referèndum en qüestió no és clar i si la majoria del votants pel sí no és prou fort.
      • El missatge tramès al Quebec pel govern federal del Canadà és que si nosaltres no reconeixem la independència de Quebec i refusem negociar els temes de successió… altres estats no reconeixeran el nou estat.

      -Àdhuc si el possible refús d’Espanya a reconèixer Catalunya com a nou estat no impedeix que altres estats la reconeguin com a nou estat, és molt possible que tingui un impacte important. Aquest refús faria molt més difícil a Catalunya ser admesa a organitzacions internacionals.

      -Així, cap entitat que hagi intentat separar-se unilateralment ha estat admesa a les Nacions Unides des de 1945 contra els desitjos del govern de l’estat del qual es volia separar.

      -Però hi ha dificultats pràctiques. No hi ha normativa legal que prohibeixi l’admissió d’un nou estat a una organització internacional si l’estat pare s’hi oposa.

    • Procés pel qual Catalunya esdevé un estat independent
      -És important com s’assoleix la independència?

      -D’acord amb el Tribunal Suprem del Canadà, un aspecte important en la decisió de reconèixer o no un nou estat és la “legitimitat del procés” de secessió. És a dir, a altres estats els importa si la secessió s’ha assolit legalment d’acord amb la llei de l’estat del qual s’ha separat l’unitat territorial.

      -Què seria un procés legítim?

      • Amb certesa inclouria un vot net i democràtic fet en un referèndum.
      • Al Quebec, el Tribunal Suprem del Canadà parla de la “clara expressió d’una clara majoria” de la població de Quebec “en una pregunta clara per accedir a la secessió” (pars. 92, 93). És a dir, el resultat del referèndum “ha d’estar lliure d’ambigüitat, tant pel que fa a la pregunta com pel que fa al suport assolit” (par. 87).

      -Per al Tribunal Suprem del Canadà, la legitimitat del procés pel qual un nou estat ha esdevingut independent és una “condició prèvia perquè sigui reconegut per la comunitat internacional” (par. 103).

      • Així, un nou estat que no respecti aquestes obligacions, d’acord amb la llei interna “pot esperar possiblement la dificultat d’un menyspreu en intentar assolir el reconeixement internacional”, mentre que, pel contrari, el compliment del nou estat “amb aquestes obligacions legítimes pesaria a favor del reconeixement internacional” (143).

      -No hi ha dubte que el procediment per assolir la independència d’un estat és un element que altres estats tindran en compte sens dubte en la decisió política de reconèixer o no un estat (per ex.: un vot democràtic i net en un referèndum és més convincent, pel que fa al desig i voluntat d’un poble per ser independent, que una declaració unilateral de independència feta per soldats després d’un cop d’estat violent…)

      -Però la “legitimitat del procés” de secessió, que és prou important, no és una “condició prèvia” per al reconeixement internacional tal com suggereix el Tribunal Suprem del Canadà.

      -De fet no és cert que altres estats refusaran reconèixer Catalunya per la senzilla raó d’haver fet una declaració unilateral d’independència contrària a la constitució espanyola.

      -Els estats decidiran reconèixer o no Catalunya basant-se en molts altres factors.




    Bé, doncs ja tenim el mapa de que pot succeir, i del que cal també, prenem nota i tirem pel dret!…

    Siau…

    Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: