La independència, un escenari real…pel 2013!

Aital es tractés d’un pla de guerra, ahir, a La Vanguardia, en Jordi Barbeta, i amb el títol “Els escenaris del desafiament català”, va posar d’amunt la taula un ventall d’escenaris -fins a cinc- que semblen ser els que CiU ha donat per possibles davant la proposta de pacte fiscal que, diuen, presentaran enguany davant el Govern espanyol. Sorprèn, en primer terme, que un mitjà tant poc afí a les dissidències amb l’Estat espanyol faci públic un article d’aquestes característiques, potser es tracta de donar un cop de ma a CiU en la seva estratègia de pressió a Rajoy?, és més que probable… i sorprenent el to que vol donar-li amb un títol ‘tant suggeridor’, pel que de transgressió suposa un desafiament al poder de l’Estat espanyol.

Per altra banda, i abans de fer cap comentari a fons del susdit article, si que vull comentar el fet que també ahir durant una conversa -amistosa és clar- amb uns coneguts de CiU, es varen mostrar més que convençuts de tres coses. La primera, que no hi haurà acord amb el Govern espanyol. La segona, que hi hauran eleccions anticipades a la Generalitat de Catalunya a finals del 2013. I tercera, que la proposta de CiU serà la declaració unilateral d’independència i l’inici de les negociacions per l’Estat propi, català és clar. Davant la convicció d’aquestes gents que es mouen per les bambolines de CiU, la qüestió és, què esperen?. Les enquestes ja ens situen al llindar de la independència!, Suposo que volen armar-se prou bé amb les justificacions -arguments- necessaris per a convèncer, i per convèncer-se ells mateixos, que han fet tot el possible per evitar aquesta passa, per poder actuar sense remordiments i amb el màxim suport que el poble català els hi pugui oferir.

No vull deixar de recordar que coneixent com coneixem els veïns espanyols Reagrupament ja va proposar de bon començament anar directament a la declaració unilateral d’independència, estalviant-nos uns temps de dolor, patiments i jugades brutes per part de l’Estat espanyol, jugades que ja han començat a executar…

Però reprenent el fil, que un mitjà com aquest -el susdit diari- posi dins el plausible la declaració unilateral d’independència és una gran passa. De cop i volta la independència ha deixat de ser una mena de somni per esdevenir una possibilitat real i factible, amb el seu espai entre les altres realitats possibles!, i això és un gran què…

Un cop comentat el fet de l’existència del susdit article millor hi fem una ullada al resum de l’article en qüestió i veiem de treure’n l’entrellat del que ens diu. Primer de tot la còpia del resum…



Escenari: A – Pacte històric Mas-Rajoy
El president del Govern i el president de la Generalitat segellen un acord històric que estableix un sistema de finançament específic per a Catalunya, fora del règim comú, que inclou que la Generalitat pugui gestionar tots els impostos. Mas convoca unes eleccions perquè el poble ratifiqui l’acord.
Escenari: B – Desacord sense ruptura
Les negociacions desemboquen en desacord. El Govern espanyol de Rajoy fa una proposta que millora substancial-ment el model actual però manté Catalunya dins el règim comú. La proposta no cobreix les expectatives ni els compromisos adquirits, però en una situació de crisi Mas opta per acceptar l’oferta com a solució provisional i mantenir viva la reivindicació del pacte fiscal. I sotmet aquesta decisió al veredicte popular en unes eleccions anticipades.
Escenari: C – Ruptura CiU-PP i pacte CiU-ERC
Desacord total respecte al model i la reducció del dèficit fiscal català entre els governs espanyol i català. Ruptura de Convergència i Unió amb el Partit Popular a Madrid i Catalunya. Acord amb Esquerra Republicana per finalitzar la legislatura o almenys aprovar els pressupostos del 2013 i convocar eleccions anticipades.
Escenari: D – Referèndum i insubmissió fiscal
Desacord total respecte al model i a la reducció del dèficit fiscal català entre els governs espanyol i català. Ruptura de Convergència i Unió amb el Partit Popular a Madrid i a Catalunya. Artur Mas convoca un referèndum perquè els catalans es pronunciïn sobre la qüestió. Amb una majoria favorable a la gestió catalana dels impostos, el Govern de la Generalitat fa una crida als catalans perquè paguin els impostos directament a l’Agència Tributària catalana que depèn de la Generalitat.
Escenari: E – Convocatòria per a un Estat propi
Desacord total respecte al model i a la reducció del dèficit fiscal català entre els governs espanyol i català. Ruptura de Convergència i Unió amb el Partit Popular a Madrid i a Catalunya. Artur Mas es dirigeix a la nació per constatar que, després del rebuig de l’Estatut i del pacte fiscal, a Catalunya no li queda més alternativa que constituir-se en Estat propi. Convoca eleccions i demana el suport popular per iniciar el procés a partir d’una declaració unilateral del Parlament.




Fins aquí els escenaris, les possibles respostes del Govern espanyol i les accions-resposta de CiU. Si ens hi fixem prou bé podrem adonar-nos-en que hi ha dues línies principals d’acció que depenen de la resposta espanyola -de fet totes en depenen-, s’hi avenen a negociar o no s’hi avenen, essent la primera cruïlla, i si ho fan i accepten el pacte fiscal ‘amb ets i uts i amb majúscules’, o proposen un mini acord, com a segona cruïlla principal. A partir d’aquí la resta ja és prou coneguda, i si duien que no ens emprenyem!. El problema de tot això és que ens tenen pres el número, a CiU i a la resta, i sabem que diran que no a un pacte fiscal com Déu mana, així que ens hi anem de pet al segon supòsit, la proposta d’un mini acord, fet que de totes totes és un parany, perquè deixaria a les seves mans l’execució dels acords, a banda dels continguts i els ‘tempos’ de les negociacions, i ja sabem com se les gasten, així que això és ‘via morta’. Vist això ja podem recomanar rebutjar entrar-hi a jugar dins l’escenari ‘B’. L’escenari ‘A’ encara és mig acceptable, com a passa prèvia a l’emancipació total, és clar.

L’altre desviació a partir de la cruïlla principal, ens portaria -parlo del rebuig a qualsevol mena de pacte-, als veritables escenaris de confrontació, que se situen en tres alternatives -C, D i E-, o això és el que se’ns ha venut, i de les que en podem fer síntesi amb el següent: Ruptura total de les relacions CiU i PP -difícil de creure, però és el que diu-. Plebiscit, en forma d’eleccions anticipades -el referèndum el descarto de bon començament pel boicot de l’Estat espanyol-. L’escenari ‘E’ cau pel seu propi pes. Les alternatives finals quedarien en unes eleccions amb programa indefinit, de fet no s’especifica, o unes eleccions amb l’objectiu de fer un acte de sobirania, si els resultats ho permeten.

Fent un resum dels escenaris i les seves possibilitats, el fet restaria d’aquesta manera:

Escenari A: Molt poc provable. Per a CiU seria el millor, molt rendiment per a poc risc, però pel Govern espanyol és gairebé impossible de vendre. No li dono cap possibilitat malgrat no és pas un escenari dolent.

Escenari B: El més provable de tots. No suposa cap canvi pel Govern espanyol, que segueix tenint tot el control i no suposa cap canvi d’estatus real de la situació. Una mica més difícil de vendre per a CiU, però no serà pas el primer cop que ens enreda, o com a mínim ho prova!. De fet és el pitjor escenari que podríem trobar-nos.

Escenari C: Amb certes expectatives per al Govern espanyol, car la indefinició dels ‘objectius electorals’, el poden convertir en un espectacle de fireta i sense recorregut. Caldria veure que proposen CiU i ERC un cop arribats a aquest escenari. Molt dolent per l’alt grau d’incertesa a curt termini.

Escenari D: No li dono cap possibilitat. El control dels esdeveniments es situaria a la banda del Govern espanyol, que en tindria prou amb al·legar l’il·legalitat del referèndum -depèn de la seva aprovació prèvia-, i això sense entrar a valorar la possibilitat de dur a terme un tancament de caixes, que suposa transferir tot el risc al ciutadà. No el desitjo pas.

Escenari E: El més desitjable, però les pressions espanyoles i els dubtes que hores d’ara desperta el coratge que puguin demostrar dels polítics catalans el fan tenir poques possibilitats d’arribar-hi a ser. Per a mi és el més desitjable, però és de totes totes el que genera més pors a banda i banda.

Em sap greu haver-ho de dir, però hores d’ara no hi veig CiU, ni el timoner, amb el cor necessari i suficient com per anar cap a l’última de les vies, el trencament amb el PP i tot seguit amb l’Estat espanyol… i hi veig més que possible que s’opti per l’escenari de menys risc, una negociació d’engrunes, a la baixa, llarga i farragosa, on de sotamàniga algú arreplegui unes prebendes, i se’ns vulgui fer passar bou per bèstia grossa…

Però deixant de banda aquesta visió personal, i amb la voluntat de ser optimista, el futur que podem preveure té dues opcions, o l’accepten tot, el pacte fiscal, i sense retallades, o ens fem el nostre d’Estat… En el primer cas només seria, per a mi, una estació al camí cap l’Estat propi. En l’altre una anada directa, i sense aturades, cap al començament d’un futur ple de possibilitats, nou de trinca i d’allò més engrescador.

I acabo. Potser el que cal ara és fer visible, i ben visible, la voluntat dels catalans d’anar cap a l’Estat propi, i que el Govern català, sigui el que sigui, es vegi recolzat i empés a fer la passa, aquesta passa que ens ha de portar a aquest escenari possible, i necessari, aquest ‘escenari real’, que ens ha de portar a la Catalunya independent, a l’Estat català!

Siau…

Anuncis