Les imatges de l’imaginari

Un cop acabat de lleguir el llibre d’en Joan F. Mira anomenat “Crítica de la nació pura”, i meravellat per la profusió d’idees, conceptes i raonaments -és un llibre d’assaig-, se’m ha ocorregut fer-hi un petit joc per il·lustrar el perquè, segons el propi Mira, els espanyols no poden de cap de les maneres concebre ‘la imatge’ de la ‘seva nació’ sense les ‘colònies’.

Figura 0

Aital ens diu -o sí més no això he entès-, els processos de creació d’individus nacionals està fermament lligat a unes imatges, un mapa mental-visual on les fronteres, els territoris, dibuixen a l’imaginari de l’individu l’espai de realització nacional. L’individu nacional ha estat, des de ben petit, adoctrinat per a que encabeixi, i situï, el seu ideari nacional en un espai físic, a tocar amb la realitat física. La seva nació té un lloc on es realitza, i amb ella ell, i aquest espai té una forma, la forma que perfila la frontera del territori abastat per la seva nació, i aquesta forma és per amb ell ‘la imatge de la nació’. Els altres conceptes, per a l’individu nacional, són molt més complexos de copsar, i per la facilitat que li dona la imatge visual, la del seu espai nacional, es converteix en el centre de la seva identificació, de la identificació de la seva nació. Això, que és certament difícil per a mi d’expressar-lo correctament amb paraules, és fàcilment entenedor a partir d’un joc d’imatges, físiques és clar, i això és el que proposo.

Fixeu-vos en la següent sèrie d’imatges i penseu el que he provat de dir-vos…

Figura 1 Figura 2 Figura 3

La primera imatge (començant per la nostra esquerra) no és gens difícil d’identificar per a un nacional-català, car com és evident es tracta del perfil del territori dels Països Catalans -la part que s’hi troba dins les fronteres de l’Estat espanyol-. La segona (en el centre), tampoc ens costa gaire d’identificar, doncs com ja haureu vist és la Catalunya Sud. Però que em dieu de la tercera (a la vostra dreta)?. Aquesta és prou més difícil com per a que sense una petita indicació la puguem identificar. Potser amb una mica de lògica, veient-ne les altres, hi caureu, però per no allargar-me massa us diré que és el perfil de l’Estat espanyol sense les ‘nacionalitats històriques’.

No he pretés fer-me l’espavilat, el que volia demostrar amb aquesta juguesca són dues coses. La primera, que fins i tot nosaltres, nacionals catalans convençuts, que no tenim cap dificultat per identificar l’imatge del nostre territori-nació, Catalunya, i fins i tot la dels Països Catalans ‘sense conflicte’, tenim problemes alhora d’associar la tercera imatge amb quelcom de conegut, l’espai ‘cert’ de la nació castellana, sense els territoris ocupats de la Península Ibèrica. I la segona, que hem rebut una molt forta influència dels processos de creació de nacionals espanyols. Dins el nostre imaginari també hi ha una imatge del territori-nació espanyol que inclou a través d’aquesta imatge, ens agradi o no, d’altres territoris-nació, com en aquest cas el nostre més proper, els Països Catalans, amés dels territoris-nació de Galícia i d’Euskadi.

Ara, si nosaltres -que mentalment tenim exclòs, o hauríem de tenir, el nostre territori-nació del territori-nació espanyol, castellà- tenim aquesta dificultat per identificar el seu espai real -sense incloure els altres territoris-nació adherits a la nació castellana; és així de fotut-, i tenint en compte que el que ja he dit, com s’ho pot fer un nacional-espanyol, castellà i/o castellanitzat, per poder refer aquesta imatge?, com pot assimilar el nou ‘perfil fronterer’ del seu territori-nació?, i és en aquesta dificultat de refer aquesta imatge la que el fa insuportable la sola idea de prescindir d’un fragment, per petit que sigui. Acceptar-ho seria una mena d’auto-mutilació. La dificultat rau en refer la imatge, que implica refer l’imaginari associat indissolublement amb aquesta imatge, i encongir la dimensió i alterar la forma del seu territori-nació, per que per amb ell és un tot!.

A l’hora de preparar l’apunt jo mateix hem vaig sorprendre de la dificultat que en vaig tenir per identificar la tercera figura. L’havia feta jo, però no era capaç de reconèixer-la, vaig haver-hi de recórrer a la lògica i el coneixement que en tenia d’ella, per haver estat jo qui havia realitzat el procés de transformació de l’imatge, prenent molta més consciència, si cal, del procés d’espanyolització al que estem sotmesos.

Eps!, i no us capfiqueu gaire, tant sols és una juguesca… o no!

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: