Catalunya i l’Europa intel·ligent

Si ens hem de creure els ‘missatges’ que ens envien des de l’Estat espanyol i els seus acòl·lits -xusma diversa de pensament ranci-espanyol-nacionalcatolicista- hauriem de pensar que Catalunya resta invisible als ulls d’Europa, que Europa és un muntatge dels Estats i que una ‘regió’ no té res a dir, ni raons per a voler-ho. No deixarien de tenir la seva part de raó si no fora perquè a Europa, al contrari que a l’Estat espanyol, hi ha intel·ligència, amb majúscules!, una intel·ligència què es va posar al servei de la construcció de la Unió Europea des del primer moment. Aquesta intel·ligència es fa palesa en dos sentits; el primer, el saber on van -malgrat certs esdeveniments contemporanis- i que és treballant-ho tot amb rigor que en construirem quelcom de profitós. El segon, que no hi ha cap fragment d’aquesta Europa, per petit i ocult que sia -o que el vulguin ocultar- que no tingui la seva importància, i que s’ha d’estar a l’aguait de tot i de tothom. En aquesta línia es pot llegir, amb esperança i il·lusió, aquesta entrevista a en Ramon Tremosa que he trobat a El Singular Digital, i que ens dona moltes pistes de les possibilitats de Catalunya en el context de creació europeu, un context al què Catalunya, amb el seu potencial, pot aportar-hi molt. Fem-hi una ullada…



El referèndum d’Escòcia obre un nou camí a Catalunya
Alèxia L. Ferret – 12/03/2012

“La història es torna a repetir. Mariano Rajoy ha anunciat que els pressupostos de 2012 contemplen tancar amb un dèficit del 5,8% en comptes del 4,4% al qual s’havia compromès l’antic govern de Zapatero. A més ha presumit de no haver comunicat la xifra als seus socis europeus per una decisió sobirana. D’això, de com ens veuen als catalans des d’Europa, i de la possible separació entre el Regne Unit i Escòcia, en parlem amb Ramon Tremosa, eurodiputat per CiU al Parlament europeu. Tremosa augura que s’obre un nou camí per a Catalunya amb la celebració referèndum per la independència d’Escòcia.”

Com es veu Catalunya a Brussel·les? Som l’Holanda del Sud?

A l’Europa política, de la Unió, jo no he hagut d’explicar a ningú què és Catalunya. La gent del Parlament europeu és gent interessada, gent que coneix les coses. A part, Barcelona és vista com una gran capital europea, està entre les primeres 5 o 6 ciutats en molts indicadors (negocis, qualitat de vida…). La prova és que l’any passat l’aeroport del Prat va tenir 35 milions de passatgers, un rècord històric. Catalunya genera el 30% de l’exportació espanyola. Els catalans som vistos com els nòrdics del sud. Als principals diaris o setmanaris europeus, com el ‘Financial Times’ o ‘The Economist’ parlen de Catalunya, i això no passa a altres regions espanyoles.

I Espanya? Recupera credibilitat entre els països del Nord, o va a menys?

Estan al·lucinant amb el 8,5% de dèficit, quan l’exministra Salgado deia el desembre passat que seria de menys del 6%. També amb l’atur juvenil, l’atur del país, la manca de reformes, el mercat de treball… La presidència de Zapatero, i el seu últim any al govern han estat una ruïna per la marca Espanya. Vist des de Brussel·les és espectacular el desprestigi que ha generat l’últim govern socialista. Ministres que no saben anglès, que es presenten sense mirar els papers…

Ara, Rajoy diu que es compromet a baixar el dèficit al 5,8% en comptes del 4,4%… Com ha caigut això a Europa?

Amb cada punt estem parlant de molts milions d’euros. Està fora de la mentalitat europea. La gent del nord d’Europa és seriosa, no manipula les xifres ni fa trampes, paguen les factures a trenta dies… Això va restant credibilitat a Espanya. I Rajoy, que en teoria era el seriós, surt i diu que no pensa complir el 4,4%. Per tant, els mercats desconfiaran moltíssim.

El pla de Merkel i Sarkozy. És el que es necessita per sortir de la crisi?

A Europa diuen que no hi ha una alternativa entre austeritat o creixement. Aquí no s’està dient la veritat a la gent. Els últims anys socialistes, tant a Espanya com a Catalunya, gastaven més del que ingressaven. Han provocat la fallida del sector públic. El govern espanyol, l’agost de l’any passat, no hauria pogut pagar les nòmines si no hagués estat per les compres de deute del Banc Central Europeu (BCE). S’han generat unes dinàmiques de despesa tan altes que ningú vol deixar diners a Espanya, i això serà per bastant temps. I això inclou Catalunya, perquè també forma part d’aquest país.

Precisament, els països del nord d’Europa ja comencen a qüestionar que el BCE compri deute públic espanyol i grec…

És clar. Aquí el que no es pot fer és portar la ruïna als altres. Si tots comencen a gastar més del que ingressem anem a la superinflació. I això els països nòrdics i Alemanya, que en va tenir dues el segle passat, saben molt bé que es comença imprimint més bitllets i comprant deute públic, i s’acaba amb una superinflació que contribueix a la fi de la classe mitjana popular. Amb això els alemanys no fan broma. Tenen la seva pròpia genètica econòmica modificada. Ells ja diuen que no han obligat a ningú a entrar a l’euro. Per tant, si tu no estàs disposat a pedalar com convé, no pots formar part d’aquest grup. Si Espanya és incapaç de complir les normes, doncs que surti del grup.

Amb aquest panorama, Espanya es despenjarà de l’euro? Podrà aguantar el ritme?

Això no ho sé. Els costos de despenjar-se de l’euro són brutals.

Grècia serà la primera?

Els grecs han vist el precipici, però mai hem viscut una situació com aquesta. Nouriel Rubini diu que veu més d’un 50% de possibilitats que Grècia surti de l’euro aquest any. I quan els grans gurus ja ho estan dient és que alguna cosa hi ha. Allà a Grècia la gent ho té claríssim: volen seguir a l’euro i acceptaran molts més sacrificis, perquè l’alternativa és horrorosa.

No estaríem millor amb la pesseta?

No, no. Amb la pesseta hauríem patit un “corralito”, segurament. Perquè si ja la lliura esterlina, la gran moneda de Londres, ha caigut un 50% en tres anys… no em vull imaginar com estaria ara la pesseta ni a quan pagaries la benzina amb pessetes actualment. Si quasi hem tingut un col·lapse bancari amb l’euro, imagina’t amb la pesseta.

Per tant, Espanya i Catalunya s’han beneficiat entrant a l’euro?

Sí dona i tant. I els catalans encara més. L’economia catalana s’ha integrat moltíssim amb l’economia europea, i n’ha tret molt profit. Les exportacions l’any passat a Catalunya van superar els 50.000 milions d’euros. Bàsicament a Europa és això el que compta.

És un bona proposta que Europa supervisi els pressupostos dels Estats membres de la Unió?

I tant que sí. I en el cas espanyol sobretot, i més encara quan volen seguir fent trens d’alta velocitat radials. De fet els 7 eurodiputats catalans hem firmat una pregunta parlamentaria demanant a la Comissió Europea una supervisió dels comptes de la Generalitat de Catalunya, també.

Les sancions són una manera que els Estats es posin les piles? Són necessàries?

Sí, sí. Com que el pacte d’estabilitat no ha funcionat per les bones, les sancions són les que han d’ajudar a complir aquestes noves normes. Encara no està aprovat i ja veurem com es concreta, quins plaços es donen.

Serà sancionat Mariano Rajoy per no complir el límit de deute?

Ja ho veurem… Quan tu et gastes tants diners i t’endeutes, has perdut la sobirania. I estàs en mans dels compradors amb qui has firmat demanant diners a fora. En la reforma de la Constitució espanyola d’aquest estiu, l’article 135.3 diu: “El pagament del deute públic gaudirà de prioritat absoluta”. Aquesta és la condició que es va posar a Espanya, i la van signar en Zapatero i en Rajoy. Però d’això ningú en parla, ho veurà a molts pocs llocs.

Perilla el corredor mediterrani, després que el govern de Rajoy aposti pel corredor central?

No. Afortunadament hi ha molt interès privat de la Comissió Europea. Les grans multinacionals logístiques i industrials estan a favor del corredor mediterrani. L’Estat Espanyol, que està intervingut, no tindrà ni moral ni força per anar en contra d’això.

Li interessa a Europa el corredor mediterrani?

És clar. A més, els catalans som vistos com la falca nòrdica que pot posar una mica d’ordre a aquesta disbauxa de països mediterranis.

A Europa entenen les reivindicacions catalanes?

Tothom sap que hi ha un problema català. A mi em preguntaven sobre les consultes sobiranistes. No pas què eren, sinó qui ho muntava. I em diuen “el dia que el teu Parlament faci alguna cosa, avisa’ns”.

Europa donaria suport a Catalunya en el cas d’un procés sobiranista?

A Europa són demòcrates, i si un dia com a Escòcia el poble de Catalunya per àmplia majoria decideix que es vol separar d’Espanya, Europa ho acceptarà. Com han acceptat molts altres països que s’han separat d’aquesta manera. Eslovàquia per exemple. Però la feina t’he l’has de fer tu.

El referèndum escocès ja té data. Com ho veu Brussel·les?

Es respectarà el que digui el Regne Unit i Escòcia. Si opten per separar-se doncs ho acceptaran. Com accepten ara l’entrada de Croàcia.

Llavors podem dir que s’obre un nou camí per a Catalunya?

I tant que sí. La qualitat democràtica del regne d’Espanya quedarà en entredit. I la gran pregunta que es farà molta gent serà per què Escòcia pot votar i els catalans no. Veig molts diputats espanyols nerviosos per aquest tema.



Un cop llegida no tinc més que afegir-me a un corrent d’esperança què, sumat a la voluntat dels catalans d’esdevenir actors importants d’aquesta construcció europea, des de la seva personalitat i idiosincràsia, em fa veure el futur amb il·lusió. L’Europa intel·ligent, la que té cura de tots aquest ‘petits detalls’, però molt importants, és al cas de Catalunya, el seu saber fer i les seves aspiracions nacionals. La frase “el dia que el teu Parlament faci alguna cosa, avisa’ns”, ha estat la clau de volta!. Quin fet remarcable esperen del Parlament?, fem volar coloms una estona i posem-hi en joc la imaginació!

Sempre he cregut que la construcció europea no podia fer-se des dels estats-nació sinó des de les nacions-estat -fet prou de diferent!-, els pobles d’Europa, on tothom pugui aportar amb el seu potencial, des de la seva forma d’entendre el món, i sense perdre energies en lluites de construcció nacional -sobretot si s’esmercen en destruir una part d’aquesta Europa-, car aquestes energies en són de necessàries, i molt, per a la tasca de viure i ser una veu forta dins aquest món globalitzat..

I per la part que ens interessa, jo ja hi soc, em sento i m’hi veig com a català a i d’Europa!, per mi mateix i sense intermediaris. L’Europa intel·ligent és engrescadora, i ens hi esperen!

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: