El futur és portes enfora

Article d’en Lluís Aragonès publicat a Tribuna.cat.



La lluita per la internacionalització
Lluís Aragonès – 14/03/2012

“La crisi és la gran oportunitat que el govern actual del PP ha trobat per a articular el seu projecte econòmic basant-se en dos pilars fonamentals: Espanya mercat únic a dins, Espanya marca única a fora.”

La premeditada asfíxia econòmica de les comunitats autònomes fa que aquestes institucions hagin de recular en l’exercici de les seves competències ja que no arriben a tot els fronts, i aquesta situació desitjada de les coses l’aprofita el Govern de l’Estat per anar imposant, sector rera sector, noves normatives unificadores. Brandant les paraules llibertat i liberalisme a la boca, el govern espanyol esdevé cada cop més intervencionista i controlador en els fets.

En aquests moments de dificultats extremes és quan més s’ha de racionalitzar la despesa i la inversió econòmica pública. Però mentre el PP continua fent quilòmetres d’AVE peninsular que continuaran sent una sangonera per als pressupostos públics com bona part dels actuals, obstrueix l’única via de supervivència de moltes empreses catalanes: la internacionalització. La croada del PP contra les delegacions catalanes a l’exterior, que ha aconseguit amb CiU algun acord de tancament i la seva escassetat econòmica, és, en realitat, un altre fre al desenvolupament econòmic del nostre país.

L’actuació econòmica exterior ressalta amb una diplomàcia política al costat. I això ho saben més que cap altre les grans multinacionals espanyoles sorgides del capitalisme castís, de les empreses originàriament estatals venudes al capital paràsit a la Cort madrilenya i el Boletín Oficial del Estado. Això fa que, en temps de vaques magres, els beneficiaris d’aquestes aliances íntimes vulguin apoderar-se dels pocs recursos públics disponibles per a sortir a l’exterior, en conflicte i lluita amb altres possibles beneficiaris, els projectes empresarials desenvolupats a la perifèria i que, fins i tot, gosen anar pel món amb una altre símbol identificador.

“El resultat derivat és la limitació de l’expansió de les empreses catalanes al món”

Empetitir i anul·lar l’actuació exterior d’altres institucions públics no dominades per aquesta conxorxa secular de poder i economia capitalina és un dels seus objectius. I d’aquí sorgeix l’estratègia del pal i la pastanaga en procés d’implantació: insistir en el missatge que la presència exterior només correspon legítimament a l’Estat, suggerir a les comunitats autònomes que la seva presència enfora els sortirà més barata sota el paraigua estatal i afavorir-ho normativament i simbòlicament posant arreu la Marca Espanya. Són pocs els que tindran coratge per a resistir-se’n, i a més tindran pocs diners per a continuar desenvolupant la seva acció de govern en aquest camp.

El resultat derivat d’aquesta estratègia és la limitació de l’expansió de les empreses catalanes al món, tot just ara quan el mercat interior és més feble que mai i pràcticament només tiren endavant aquelles empreses que guanyen presència internacional. I això té un cost cabdal per al país en aquests moments, amb percentatges superiors al 20 % tant per de pobresa com d’atur.

El desplegament per part de l’anterior govern català, per primera vegada en democràcia, d’una articulada xarxa de representació exterior, ha anat sempre acompanyat d’un procés de deslegitimació pública i reiterada per part de la caverna mediàtica i política tot negant a Catalunya la possibilitat de sortir a l’exterior.

I en un país que ja a la Edat Mitjana va exercir l’expansió i la supremacia comercial per la Mediterrània i que va ser el bressol del Llibre del Consolat de Mar com a gran mostra del dret marítim comú a la Mediterrània, sabem de fa segles que aquestes barreres ni ens convenen ni ens les mereixem.



Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: