Deshumanitzar, la vella estratègia

No me’n recordo hores d’ara on ho vaig llegir, però té tota la seva cruel lògica. Parlo, és clar, del que estan fent des de certs mitjans de comunicació espanyols, de fet res de nou, amb els seus escrits que parlen de Catalunya i els catalans.

El fet és que fins i tot als manuals d’estratègia psicològica dels exercits moderns hi és, i es tracta del procés que s’ha de seguir per deshumanitzar l’adversari, per presentar-lo al ulls dels ‘fidels’ com un ésser menyspreable, odiós, inhumà, i d’aquesta manera poder justificar qualsevol acció que es vulgui exercir en contra d’ell, encara que sigui fins i tot pitjor que les que se l’atribueix. El fet de deshumanitzar l’enemic no és pas nou, hi han clares referències a la història, com per exemple les acusacions que s’avocaven als judicis de la Inquisició. De què es tracta?, doncs de assenyalar l’altre com el subjecte protagonista de totes les maldats fetes i per fer, com a protagonista indiscutible d’aquelles actituds que la societat a ‘sensibilitzar’ rebutja per immorals, cruels, inhumanes, execrables…

L’objectiu de tot plegat és, per una banda, presentar el contrari com el més gran malefactor, de l’altra, trobar, a través d’aquesta deshumanització, la justificació per exercir qualsevol atrocitat -venjances-, ells l’anomenen càstig, damunt l’altre, i en una tercera línia treure’s del damunt qualsevol dubte ètic per les accions realitzades contra aquest enemic, presentant les seves accions, les dels ‘venjadors’, com a obra de salvació.

Generalment aquesta estratègia s’acompanya d’una altra, que consisteix en atribuir-se la bondat, la raó i la certesa de les accions d’un mateix per refermar, d’aquesta manera, una autoritat moral superior i projectar-la pel damunt de l’enemic.

Un exemple claríssim va ser quan des d’una emissora de ràdio que pertany a l’Església espanyola es va dir que ‘a Catalunya es castigava els nens que parlaven castellà fins i tot si ho feien a l’hora del pati, que se’ls obligava a fer servir la llengua catalana amb mètodes repressius’. El veritable missatge de tot això no era pas que s’imposava el català a les escoles catalanes, que també, sinó què els catalans avien arribat a l’extrem, darrera la seva follia dictatorial, de servir-se’n de la part més vulnerable i indefensa de la societat, les criatures, per a les seves finalitats, que evidentment són interpretades com un atac cap als transmissors del missatge, que és -en aquest exemple- exterminar la seva llengua i la seva cultura.

Clar, oi?, doncs cal donar-li una volta de rosca a tot plegat, car amb aquesta estratègia també es porta a terme una altra acció, que és el carregar damunt contrari l’autoria d’allò que els que branden aquest missatge estan fent, allò que de debò ells volen, en aquest cas anorrear-nos la llengua i la cultura, però d’aquesta manera el vesteixen i el presenten com a ‘defensa’ -els agredits han estat ells-, i justificada per uns valors morals superiors, que l’altre a menyspreat.

Ja ho he dit, no és res de nou, ni de fa poc temps, car des de fa any i panys se’ns acusa, als catalans, de ser els causants de tots el problemes espanyols, el dimoni que els vol fer mal, les bruixes que es conxorxen i transmeten els mals auguris, i d’aquesta manera justificar de cara als seus ‘fidels’ el tracte dispensat.

No badem, els està donant prou d’èxit. L’imaginari espanyol és hores d’ara amarat amb l’imatge de la ‘maldat catalana’, i ho seguiran fent durant força temps, fins i tot un cop ens hagem independitzat… i si no temps al temps…

Pròxima fita: Catalunya 2014.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: