La primavera ens altera?

Després d’un interessant cap de setmana, amb el congrés de CDC i les eleccions a un parell de fragments de les espanyes, és hora que digui la meva.

El primer a comentar és el suposat gir cap a l’Estat propi, català no? -d’això encara dubto-, de CDC, que sembla haver-se escrit en algun lloc de la seva ponència estratègica o política i, com era d’esperar, ja han començat a matissar -dit en altres mots, descafeïnar- no fora que la ‘cleca’ se’ls atabalés més del compte. Aquesta ‘festa’ ha tingut la seva continuació dilluns i dimarts (avui), amb declaracions, contra-declaracions, comentaris i opinions diverses, tant a favor del susdit gir com en contra, com expressant dubtes de la credibilitat que se’ls pot donar a les gents de CDC vistes les accions i els pactes polítics fets fins ara. La llàstima de tot plegat és que no hi ha gairebé res de nou. Els primers, els promotors del suposat enrenou, afirmant i desmentint -tot alhora-, aquest cop de timó, amb la poètica característica d’aquest discursos on, segons el nou secretari general, ja no van a ‘port’ sinó que l’embranzida serà d’aital magnitud que preveuen, fins i tot, passar-se’l de llarg i sacsar tota Europa. Serà per la trompada?.

D’altra banda els voltors de la política pro-espoliació -tant de dins com de fora- cridant al cel pel trencament i la ‘radicalització’ del discurs de CDC, que ells estan amplificant d’allò més -permeteu-me que rigui una estona-, i alhora fent crides als ‘descontents’ amb el gir de timó perquè els facin costat en la seva croada contra el ‘separatisme català’, mentre ens caven el clot on enterrar-nos i, això sí, reclamant per amb ells la ‘centralitat’ i la moderació i confonent-lo tot per mantenir-nos mesells mentre esmolen els ganivets de sacrificar xais. I no val a badar!, que el gran timoner ha deixat anar veus de tenir un pla B, a mena de siga-sagues marineres, per si falla la ‘negociació’ del pacte fiscal, que vindria a ser fer-se tot sol una hisenda catalana, una mena de ‘solitari’, amb trampes, per no perdre… una amenaça que no es creu ningú, car si no pots negociar i no trenques la legalitat espanyola tota llei ‘catalana’, per molt agosarada que sigui, està condemnada al fracàs, i més quan els governs espanyols disposen d’una prerrogativa que els permet blocar qualsevol llei que portin a discussió al seu TC, amb el viacrucis ja conegut i patit amb l’Estatut del 2006, i ja ho sabem, si has de trencar amb la legalitat espanyola ha de ser d’un sol cop, i definitori, perquè arribat el moment no es podrà fer enrere -ni volent-ho-, i les accions ‘parcials’ i incompletes -a mena de coit a mitges- només n’acceleraran la defunció catalana…

El segon potser és més irrellevant, les espanyes han votat partits espanyols en eleccions espanyoles i tothom diu que ha guanyat… i alegria alegria! que ve la Fira d’abril!

No, si ja ho diu la saviesa popular, i és que quan arriba la primavera… tothom amb la sang bullint i a esverar-se amb les primeres flors…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: