Poli bo, poli dolent

Si hom ha vist una mica de cinema, només una mica de cinema de policies -i sí és americà millor-, se’n haurà adonat que de tant en tant els ‘polis’ dels films juguen o pretenen jugar amb els ‘dolents’ fent un galdós paper presentant-se de dos en dos on, mentre un fa de poli dur, el que en diem ‘poli dolent’, l’altre es fa el comprensiu i l’humà, el que en diem ‘poli bo’, en una estratègia infantil i que es veu a venir d’hores lluny. Ara, un cop dit, el que volia assenyalar amb aquesta introducció és la semblança d’aquestes escenes de cinema amb el que hores d’ara està succeint en la política espanyola respecte a Catalunya. Per una banda els PP’s del govern espanyol van donat mostres de rudesa, amenacen i miren de coaccionar-nos, i ens van colpejant -diguem-ne pressupostos espanyols i impagaments- i de l’altra banda els PP’s a Catalunya, que es fan els bons i els ‘responsables’ -diguem-ne que han baratat amb el suport als pressupostos catalans-, i com afegitó, volen aparèixer com els grans defensors del País, Catalunya, fent veure que fan de mitjancers amb el ‘poli dolent’ per, diuen, estovar-lo -en el bon sentit, és clar-. Com tot bon afeccionat al cinema sap això només és una estratagema, i l’objectiu, el que de debò uneix els dos ‘polis’, és agafar, fer caure, el seu ‘dolent’, car tots dos polis comparteixen el mateix desig, i aquest és fer-lo ‘pagar’ per la seva vida esbiaixada i el camí de perdició que ha pres i, ironies a banda, no està gaire lluny de les pretensions de la nostra ‘parella de polis’, oi?

Vist i escrit, tot plegat no sembla ser gaire bé res més que un film de polis, amb una diferència prou important, els criminalitzats no són pas criminals de debò, perquè al nostre ‘film’ els papers estan canviats, i els polis són els que haurien de ser engarjolats, els veritables delinqüents, o no?

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: