Arxiu del 11 Abril 2012

Al forat, per pecadors…

Se fem cas d’algú que en sap d’economia, en Xavier Sala i Martín, i ens atansem a fer-hi una ullada a un dels seus darrers articles, copsarem com de malalts estan els dirigents de l’Estat invasor i cap a on ens arrosseguen. N’he tret un extracte de les negligències que enumera en Sala i Martín i aquí les porto, per a deixar constància de les veritables intencions d’aquesta tribu i el seus veritables objectius.



Els vuit pecats espanyols, o què no s’ha de fer en economia

(He respectat la llengua original de l’article)

  1. Incumplir promesas fundamentales como la de no subir el IRPF no sólo demuestran que el nuevo gobierno no tiene una filosofía en la que cree puede dar resultados (y, de paso, en la que podamos confiar todos), sino que es un gobierno que va a la deriva adoptando medidas populistas, electoralistas y sin un rumbo fijo,
  2. Posponer el presupuesto a las elecciones andaluzas demuestra que, igual que ZP, esta gente pone sus intereses electorales y sectarios al interés del país
  3. Contratar a amigos y familiares del PP por doquier (incluido el marido de Soraya Saenz de Santamaria) en un momento en que 5 millones de ciudadanos están en el paro demuestra que no quieren el poder no para solucionar problemas sino para beneficiarse de él,
  4. Proponer el corredor central en lugar de apostar por la racionalidad del eje mediterráneo es demostrar que el egocentrismo capitalino sigue primando sobre la racionalidad económica,
  5. No arreglar decididamente EL GRAN problema del sistema financiero Español, que no es otro que Bankia, por razones aparentemente políticas (Bankia es el antiguo Caja Madrid, presidida por un ex vicepresidente del PP, Rodrigo Rato) demuestra, otra vez, que la prioridad no es arreglar los problemas de fondo sino la gestión de favores políticos,
  6. Seguir negando que la solución al problema financiero de España va a requerir docenas de miles de millones de euros al erario público es zapaterizar la gestión económica a base de esconder la cabeza bajo tierra cosa que demuestra o incompetencia o falta de sinceridad (o ambas),
  7. No asumir la propia culpa o la propia incapacidad de reducir el déficit y dar las culpas a las autonomías o al gobierno anterior es una muestra de irresponsabilidad
  8. Hacer unos presupuestos vanagloriándose de los “sacrificios” de 27.000 millones cuando en realidad 14.300 de esos millones son un sacrificio de los ciudadanos a los que se expropia una cantidad mayor del dinero que ganan con el sudor de su trabajo y 5.000 millones son un sacrificio que se impone a las comunidades autónomas es demostrar una falta de seriedad escalofriantes, pero si además, esos presupuestos incluyen:

    1. El absurdo retorno de las desgravaciones fiscales por la compra de pisos simplemente porque cuando uno estaba en la oposición se quejó (irresponsablemente) de que el PSOE las eliminara,
    2. La negativa a subir el IVA y bajar las cotizaciones sociales del trabajo que permitirían hacer una devaluación fiscal que abarataría las exportaciones en relación a las importaciones simplemente porqué Javier Arenas no quiso que se subiera el IVA en su día porqué reduciría sus opciones electorales es poco serio,
    3. La negativa a reducir el salario de los funcionarios de la administración central cuando el resto de la población sufre IMPORTANTES pérdidas de ingreso simplemente porque cuando se estaba en la oposición se adoptó esa postura demagógica para captar votos es impresentable.



Em sembla que no descobreixo pas avui que l’únic interès d’aquests impresentables no era pas el seu país, Espanya, i això que se’n omplen la boca a dojo, sinó l’accés als diners públics i el poder de disposar-ne a tothora per amb ells i els seus ‘amics’ de tota la vida… i encara ens vindran a dir que són uns salva-pàtries, malgrat que per no ser capaços no són capaços ni de salvar-se ells mateixos. Ara, ho torno a dir, és una boníssima oportunitat perquè Europa agafi les regnes de l’economia de les espanyes i se’n adonin en viu i en directe de l’espoliació catalana, amb una mica de sort fins i tot ells ens empenyeran enfora…

Siau…

Anuncis

Calendari econòmic

Vull recollir en aquest bloc, i per a què en quedi constància, aquest editorial de VilaWeb on se’ns conta fil per randa com aniran les coses d’aquí molt poc temps. No cal ser cap ‘guru’ de les finances i l’economia per adonar-se’n del destí que ens hi espera si seguim sota el jou espanyol. L’editorial és clar, i com el més important és no enredar-se un mateix aquí el porto…



Per què Espanya serà intervinguda i què passarà després?
VilaWeb – 11/04/2012

És molt difícil que Espanya eviti el rescat · Us n’exposem deu raons

Aquestes últimes hores ha tornat a fer-se evident que l’estat espanyol és molt a prop de ser intervingut econòmicament per Europa. La situació és cada vegada pitjor, amb uns indicadors econòmics molt negatius, l’anunci de grans retallades pel govern espanyol i una pressió enorme sobre el deute estatal. Aquesta situació té unes causes clares, i us les detallem en deu punts:

1. Els bancs tenen més actius tòxics que no pas reals. Segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol, dels 323.000 milions d’euros cedits en crèdits d’habitatge 175.000 són ‘problemàtics’, que vol dir que no es podran tornar. Això posa tota la banca espanyola en fallida.

2. El preu de l’habitatge encara baixa; per tant, la bombolla financera encara no ha esclatat del tot. El gran mal espanyol és aquest. De moment han caigut un 25% respecte del preu màxim, però els analistes financers compten que la caiguda serà, aquests dos anys vinents, d’un 20% més, tirant baix. Per tant, el valor dels bancs no és de cap manera real, car continuen comptant amb els pisos i cases com si tinguessin un valor que ja no tenen.

3. El sector financer espanyol té molts entrebancs a Portugal. Segons les estimacions oficials, més de 78.000 milions del dèficit portuguès són de bancs espanyols, que difícilment es poden permetre més pèrdues.

4. Els bancs encara necessiten més diners per a no fer fallida. El governador del Banc d’Espanya, Miguel Angel Fernández Ordoñez, ho va dir així mateix en públic en una conferència de premsa ahir. Això representa una tensió enorme sobre l’economia total per l’amenaça d’haver de distreure encara més actius..

5. Les previsions de creixement de l’economia espanyola són nul·les. La recuperació és, doncs, impossible.

6. La política d’austeritat enfonsa la competitivitat. A part les retallades anunciades per la Generalitat de Catalunya i les que ja va fer efectives el govern socialista, el govern de Mariano Rajoy n’ha anunciades per valor de 37.000 milions d’euros, una xifra enorme que l’economia espanyola no pot pair sense que se’n ressenti seriosament la seva capacitat de creixement.

7. Espanya és incapaç d’equilibrar el dèficit, com li demana Europa. Els dirigents europeus van demanar als governs, concretament al govern espanyol, la reducció del dèficit al 4,4. Però el govern espanyol no s’hi avé i es proposa d’arribar al 5,8.

8. La desocupació és enorme; un jove de cada dos no té feina. Amb un índex de desocupació del 24,3%, en general, i del 50,5% entre els més joves de vint-i-cinc anys les conseqüències negatives de la crisi són ingents; tant per la tensió social, com per la manca d’ingressos de l’estat i per la demanda de recursos per a ajudar els sense-feina.

9. El govern espanyol és políticament feble, malgrat tot, perquè no governa ni a Catalunya, ni al País Basc ni a Andalusia, tres territoris que tenen la majoria de la població i els recursos econòmics de l’estat. A més, l’actitud antiautonòmica pot provocar una gravíssima crisi institucional.

10. La prima de risc ateny límits històrics, semblants als que van motivar el rescat de Grècia. Quan un govern ha de pagar més diners per a tornar el deute que no els que té l’única solució és la intervenció.

I què passa quan hi ha una intervenció?

En cas d’intervenció la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional deixen una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals. En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent:

1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d’impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.

2. No hi ha diners, si l’estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.

3. El govern i el parlament han d’aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s’ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.



Fa basarda però és el que se’ns ve al damunt… i millor ser-ne conscients que no pas ens agafi amb els pixats al ventre, oi? Malgrat el que poden semblar males notícies potser són bones per a nosaltres, i d’una vegada per totes Europa se’n assabenti de com fan el ‘números’ aquests ‘grans economistes’ espanyols i coneguin de primera mà tot el que fa anys que els hi diem, que l’Estat espanyol practica l’asfíxia premeditada contra nostre, contra Catalunya, i d’aquesta manera ens ajudin a alliberar-nos d’aquest jou…

Siau,,,