Ja ens creuen… i ens han agafat por

L’independentisme català modern ha sofert des dels seus principis del síndrome de l’ignorat. Ningú se’l creia i sempre s’havia adscrit a quatre eixalavats ‘peluts i esquerranosos’, però des de fa uns anys aquesta imatge de l’independentisme i dels seus defensors s’ha trencat amb l’entrada en massa de nous convençuts i gents de totes les capes de la societat, fins arribar a personatges de la vida política i grans defensors de les teories de l’encaix català dins l’Estat invasor què, a darrera hora -benvinguts siguin-, ja parlen obertament de la via de l’Estat català.

Un article a Sobirania i Justícia, llegit tot just avui, en fa esment d’aquest fet i em referma en la meva percepció dels esdeveniments, a banda de deixar constància del què ja sabem, que la paciència i les ganes de ‘fer-nos els bons’ s’han exhaurit. Han estat massa les vegades que les esperances catalanes de ser acceptats amb naturalitat a les espanyes s’han anat en orris, i això ha sigut únicament per la manca de voluntat espanyola d’acceptar cap mena de diferència. Ja s’ho faran… han fet tard i ara aquest moviment que ignoraven, quan no menyspreaven obertament, se’ls ha fet gran, tant gran que s’han espantat per les dimensions i la força amb que segueix creixent. Ja no són només els quatre peluts de sempre, ara s’han afegit tota mena de professionals d’alta volada, i fins i tot formacions polítiques de dimensions considerables i un pes específic molt gran al País, Catalunya, que s’han fet seva la aspiració que la nació catalana esdevingui lliure i plena.

Temps al temps, anem per molt bon camí, i la millor prova és que belluguen a la contra, els moviments i els posicionaments davant el corrent independentista ja són aquí, car ens creuen, i ens han agafat por…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: