El que de debò fa nosa

Fa uns mesos ja hi vaig dedicar a en Duran i Lleida un apunt en aquest bloc tot assenyalat que em semblava l’enemic n. 1 de Catalunya. De bon començament, i un cop escrit, em va semblar que me’n havia anat de mare, però sembla ser que no soc tant sols jo qui té aital visió dels fets, car en aquest article d’en Jaume Reixach, i sense els mirament que jo hi vaig tenir, ho torna a dir i, a diferència del meu apunt, ple a vessar d’arguments incontestables…



Duran és el càncer de Catalunya
Jaume Reixach – 13/04/2012

Si hi ha un polític en actiu que, objectivament, és un llast pel “projecte Catalunya”, aquest és Josep Antoni Duran i Lleida, l’actual president del comitè de govern d’Unió Democràtica (UDC). Fa massa anys que s’arrossega pels passadissos del poder i és el paradigma del polític professionalitzat que viu del “mòmio”. Des que va ser escollit regidor de Lleida a l’any 1979 no ha parat d’acaparar càrrecs i més càrrecs i més càrrecs: ha estat diputat al Parlament de Catalunya, director general, delegat territorial, conseller, diputat a Madrid, eurodiputat a Brussel·les… i màxim líder del partit democristià des de 1987!

I tot plegat, per a què? Què ha aportat Josep Antoni Duran i Lleida a Catalunya, després de figurar durant 33 anys en primera línia de l’escena política? Quina llei, quina obra de govern, quina iniciativa pública porten la seva signatura i justifiquen la seva llarga estada en els ressorts de poder? Què ha fet Josep Antoni Duran i Lleida, més enllà d’exercir de “lobbista” d’interessos sempre opacs -la seva gran especialitat- en les clavegueres madrilenyes on es couen i es transaccionen les decisions políticoeconòmiques? Què ha fet Josep Antoni Duran i Lleida, més enllà d’omplir-se les butxaques amb estraperlades i pagar-se -com, amb el seu sou de diputat???- un fantàstic àtic a Sarrià, un espaterrant xalet a la Costa Brava i una “pleta” a la Val d’Aran?

La seva llarguíssima pervivència -absolutament antinatural en democràcia- només s’explica per tres factors: ha convertit Unió Democràtica en una “oficina de col·locació” i això li permet tenir una claca de militants fidels que li garanteixen la perpetuïtat en el càrrec; ha establert un sòlid “matrimoni de conveniència” amb el director de “La Vanguardia”, José Antich, que li riu totes les gràcies i li tapa totes les vergonyes; s’ha convertit en un lleial servidor dels grans empresaris i banquers, que saben que és un diligent gestor de les seves ambicions a les altes esferes de la política.

Per a Josep Antoni Duran i Lleida, la política no és una vocació de servei als demés, és un lucratiu “modus vivendi” que permet gaudir, a fons, l'”eròtica del poder”. Sota la seva direcció, Unió Democràtica -el venerable partit de Manuel Carrasco i Formiguera, Maurici Serrahima o Miquel Coll i Alentorn- s’ha convertit en un putiferi de corrupció que, en proporció al seu nombre de militants, és el més escandalós de tots els partits de l’Estat espanyol.

Els pròxims 12 i 13 de maig, UDC celebra el seu XXVè congrés a Sitges. Per primera vegada en molts anys, Josep Antoni Duran i Lleida es troba amb una oposició interna, liderada per l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, que li disputa la preeminència al partit. La correlació de forces sembla anunciar que el polític d’Alcampell escombrarà, sense commiseració, l’hereu del “cavaller de Vidrà”.

Jo no sóc militant d’Unió i, per tant, no tinc ni veu ni vot en aquest congrés. Però, com a català crec que, per aquestes i moltíssimes raons més, Josep Antoni Duran i Lleida hauria de ser foragitat de la direcció del partit i de l’escena política catalana i madrilenya. Atesa la situació crítica de l’Estat espanyol, el líder d’UDC i secretari general de CiU és un tap que obstrueix les energies polítiques i econòmiques d’aquesta Catalunya del segle XXI que malda pel seu alliberament.

Apel·lo els delegats d’Unió al congrés de Sitges que facin “examen de consciència” i, més enllà de la “menjadora” que els han donat, pensin en els problemes i les necessitats de Catalunya a l’hora d’escollir el líder del seu partit. Josep Antoni Duran i Lleida representa el passat que ens ha portat a aquest present. Catalunya ha de mirar al futur i l’actual president del comitè de govern d’UDC és una rèmora que, tots plegats, ens hem de treure de sobre com més aviat millor.



Me’n afegeixo i jo també demano als delegats d’Unió que aquest pròxim Congrés facin fora aquest paràsit, per dignitat nacional, per higiene política, per amor a la democràcia, per fidelitat als principis i els ideals polítics dels fundadors d’Unió…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: