Soc republicà, però no imbècil!

Així de clar ho vull expressar, i ve a compte de les recents contaminacions mediàtiques que omplen a vessar els mitjans informatius.

Aquest dies, arran de la coneixença de l’accident que el Rey espanyol ha tingut en una cacera a Botswana, i si afegim la mala maror pels afers del gendre i d’altres esdeveniments ‘familiars’, tothom sembla haver-se llençat a la ‘cacera’, i mai millor dit, del Borbó. Ja han sortit veus, d’una i d’altra banda de l’Ebre i de tot l’espectre polític i mediàtic, demanat el cap del Cap. Si, ho reconec, en són massa els afers i els dubtes que hi volen pel damunt del susdit personatge i la seva estirp, però les conseqüències, en cas de fer-se reals, d’una abdicació i/o dissolució de la monarquia espanyola sembla que no se les ha rumiat hom…

He de creure que les calentors arran del patiment de molts dels ciutadans a causa de la crisi, -maleïda i hyper- explotada crisi-, el caràcter llatí -temperamental i fogós- i la fràgil memòria de segons qui, han donat peu a tota mena de proclames que busquen fer sang… Cal distreure el personal, i res millor per donar-los satisfacció que llençar al bell mig del circ la ‘reial carnassa’. També és possible que la recent celebració del no-se-quin aniversari de la proclamació de la República espanyola, amb el rerefons de romanticisme històric escaient a aital esdeveniment, hi juga el seu paper, i no val a oblidar què som una societat molt envejosa, fent tot plegat un brou d’allò més propici per al circ que ens han posat davant els ulls.

Ara, que encara no he sentit hom, ni a favor ni en contra del Borbó, que donés resposta a la gran qüestió del moment;

Per què, o per qui, s’hauria de canviar el susdit monarca?

Pensem-ho. Les circumstàncies que han portat, les darreres és clar, a fer esclatar aquesta fúria, no han sigut ni de bon tros extraordinàries, aquestes ‘activitats’ reials porta fent-les des de que el Rei és Rei…. De crisis hi han hagut de tant dolentes com aquesta abans, recordo la dels anys 80’s del proppassat segle, amb conseqüències desastroses per l’economia de Catalunya… etcètera, etcètera, etcètera…

Dit això, a qui beneficia tot aquest sarau? qui en trauria profit de la caiguda d’aquest home?. Les ‘alternatives’ no són gaire millors, i possiblement molt pitjors… Hi posarien el fill? el noi Borbó? vade retro!, o declararien la III República espanyola, i qui hauria de ser president?, l’Aznar? Tinguem en compte que hores d’ara el PP és a gairebé tot arreu, i hi votarien els ‘espanyols’, i ja coneixem la profunditat de les seves conviccions democràtiques, sí, aquestes que han brandat al llarg dels darrers 300 anys…

Rumiem-ho, i rumiem-ho prou bé, que del resultat d’aquest atzucac en podem sortir molt i molt malament… Canviarem un ‘calaveres’ per un ‘ninot’?, o per un ‘sonat’?, perquè d’alternatives no hi ha més, a banda de la independència és clar, però d’això no n’estava parlant, oi?

I em refermo, soc republicà, però no imbècil!

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: