Cal saber anar-se’n a temps

Que un personatge com en Duran i Cierra… hagi de veure’s així, deixat de la mà de Déu al bell mig dels passadissos de les Corts de l’Estat invasor, no se si és per riure o per tenir llàstima del susdit. Tant anys al servei de l’imperi i el paguen amb ignorància. Hem recorda la imatge d’en Montilla, un cop caigut de la Generalitat, a la llotja de Can Barça on tothom va fer-se l’orni i se li va girar d’esquenes.

Ben cert és que un polític amb la seva experiència hauria de saber llegir una mica millor els esdeveniments, i això em porta a creure que de tant viure a la cort s’en ha oblidat del que passa portes enfora. I així ha acabat, o ha començat la seva decadència particular. Hauria d’haver sabut com se les gasten els seus amos, que un cop fet el servei et llancen a la brossa, cop a l’espatlla i si t’he vist no me’n recordo pas… figuradament és clar… Ara només li queda la cadira del partit, que sembla que conservarà, per a seure’s i veure com se li esmuny el futur entre el dits… i si no canvia, i se’n fa de nous, també els ‘amics’, aquests fets a força de mercadejar amb Catalunya, car capficat com està en no voler veure el que succeeix al seu voltant, negant-se a seguir el pols del País, Catalunya, i havent-hi dedicat mitja vida a fer de mercenari, un cop no hi ha amb que negociar no vals pas per a res…

Potser s’hi estarà un temps més al capdavant d’Unió, però ha començat el declivi… I és que cal saber anar-se’n a temps…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: