La Catalunya exterior

Article d’en Josep Lluís Carod-Rovira.



La Catalunya exterior
Josep Lluís Carod-Rovira – 03/05/2012

Aquest darrer diumenge 29 d’abril ha estat el Dia Internacional de la Catalunya Exterior. Sempre té lloc el diumenge següent a la diada de Sant Jordi i té com a objectiu recordar tots els catalans i catalanes que, per circumstàncies molt diverses, viuen fora del país i, molts d’ells, ja hi han nascut i tot, o bé sí que ho han fet els seus fills. L’organisme promotor d’aquesta iniciativa és la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), la qual va fer-ne la proposta de celebració el 1997 a Mendoza (Argentina), en el marc de la ja tradicional Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica. L’any següent ja va celebrar-se pels cinc continents on hi ha presència catalana organitzada i, dos anys després, el Parlament i el govern de la Generalitat n’oficialitzaven la data: per Sant Jordi si queia en diumenge o el diumenge següent a aquesta data, si no era el cas. El cartell del Dia Internacional, dissenyat enguany per Nani Navarro, resident catalana a Varsòvia, altres anys ha estat obra de noms tan consagrats com ara Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Ràfols Casamada, Josep Guinovart o Roser Capdevila, entre altres.

El concepte de “Catalunya Exterior” inclou la suma de persones individuals, casals, entitats, empreses, universitats amb ensenyament de català o amb estudis catalans, que duen a terme les seves activitats fora del país. Des del 1840, quan es fundà el primer casal a l’Havana, fins ara, la història catalana de l’exterior ha tingut pàgines de tots els colors i històries heroiques d’abnegació, sacrifici i patriotisme. Avui, encara, els casals representen formes molt diverses d’organització i funcionament i són, de fet també, una mica l’expressió d’allò que és el país. N’hi ha com el Casal de Catalunya de Buenos Aires, amb uns locals immensos, tres plantes, sales, un gran teatre, biblioteca i restaurant, fins aquells que es reuneixen en domicilis particulars, en bars o en entitats d’altres orígens nacionals. N’hi ha amb una tradició inequívocament sobiranista, fins aquells que celebren les victòries futbolístiques d’Espanya, això sí, a partir del pretext de la presència determinant de jugadors del Barça…

Enguany, però, haurà estat el Dia Internacional més trist ja que la Catalunya Exterior està de dol. Des de les 0:00 hores del dimarts 1 de maig, TV3 ha deixat d’emetre per satèl·lit i, doncs, TVCAT Internacional ha passat a millor vida. Per als catalans que, per motius de feina o bé per turisme, tenien oportunitat de veure TV3 lluny de casa, això era motiu d’alegria i de sorpresa agradable: feia gràcia, vaja. Però, per als membres de la Catalunya Exterior, veure TV3 era un gest normal, quotidià, familiar, l’únic element diari i regular per connectar amb Catalunya i els Països Catalans i estar al corrent del seu dia a dia. Era una manera de seguir l’actualitat catalana i saber-se part d’una determinada comunitat nacional, participar de les seves preocupacions, il·lusionar-se amb les seves emocions i compartir unes mateixos ideals. Ara, això, s’ha tallat en sec i la solució que proposa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és utilitzar Internet i un aparell que permeti de fer la connexió amb el televisor, un aparell que, d’altra banda, ningú no sap on es pot trobar! En realitat es tracta de passar de jugar a primera divisió a passar a quarta regional, secció àrbitres directe a la bassa… TVCAT Internacional era no sols un factor de cohesió catalana a l’exterior, sinó un gest d’existència nacional diferenciada a nivell mundial. Ara no tindrem ni una cosa ni l’altra. I, al costat de certes mesures adoptades recentment per la CCMA (vicepresidència per al PP, cessament de Mònica Terribes, supeditació a cert grup privat de comunicació, etc) queda ben clar, doncs, que la “transició nacional” ha començat. Si tot ha de ser així, que déu ens empari…



No comments…

Siau…

Anuncis

Reagrupament

“Quan un govern és còmplice o abandona el seu poble davant les injustícies que pateix, el poble s’ha d’organitzar per a defensar-se”.

El poder dels estels

Aquest cas exposat per una mare que ha anat a fer el DNI a la seva filla de 9 anys sembla tret d’una pel·lícula d’en Berlanga. I el cas és que un petit estel posat al damunt d’un nom escrit per una criatura de 9 anys te efectes perillosos. De ben segur que la criatura, independentista des del bressol, ha volgut provocar el tranquil i pacífic agent de la policia espanyola amb l’estel·lar dibuix, oi?

Anem bé… Si un innocent estel dibuixat en un paper por fer-los embogir d’aital manera, que els pot passar quan ens en anem de debò?

Eps, que me’n oblidava, la mare ha escrit una carta que ha aparegut publicada a la xarxa… aquí la teniu…



Avui em sento com a ciutadana catalana totalment indignada….

Aquest matí hem aprofitat a fer els DNI als nostres fills aquí a Tàrrega, perquè mai se sap si el pots necessitar. Quan ens ha tocat el torn hem començat pel de la Laia, que sols té 9 anyets. Li hem donat tota la documentació que ens havien demanat i l’han demanada que fes la seva firma dins un requadret. Ella així ho ha fet. De sobte aquell senyor enfurismat ens diu que ell es nega a tramitar el DNI de la Laia…. Comm¿¿?? Que passa???… Diu que mirem la firma a veure que ens sembla. La miro i la remiro i no veig res d’estrany, el nom de la nena amb un garagot al damunt en forma d’estrella, i li dic que no hi veig res d’estrany, a la que ell hem contesta amb mala baba que aquest estel no pot ser-hi, que què significa… Hem quedo morta, sense sang, i li dic -és la seva firma, lo que vostè li ha demanat-, i ell diu que no, de cap manera, inclús dient-me si l’havia incita a fer-ho!!! -Però què diu??? Estem parlant d’una criatura de 9 anys, que no sap de política, que viu encara en el seu món de fantasia…. Per l’amor de Déu-. Ell s’hi nega rotundament i jo truco als Mossos perquè considero que està rondant la il·legalitat. Ell es posa nerviós i diu que -venga,venga- que el farà. Quan acaba amb els tràmits li demano que s’identifiqui i es nega en rotund, cosa que no pot fer, doncs és un Policia Nacional, i hem diu -perquè-, jo li responc que hem veig amb l’obligació de tramitar una denúncia pels fets ocorreguts, i amb un gest de ràbia trenca els papers i els llança a la basura…. dient: -ara si que no!!!-. Veig com algunes persones es creuen amb el dret de marcar-te no a tu, als teus fills, amb el dit, i fer-te sentir com si fessis quelcom horrible… Quan hem sortit d’allà la Laia estava desolada perquè no comprenia el que havia passat, i l’hi he intentat explicar, però crec que no té l’edat com perquè hagi de veure aquests poders d’autoritat….. Tots els que hem coneixeu sabeu del cert que això no quedarà aquí i faré els impossibles perquè una situació com aquesta no es repeteixi….

Feu-lo córrer…



No, si ja ho diu la meva filla, que els estels tenen no se quin poder… que la enlluernen…

Siau…

Comentaris tancats a El poder dels estels Posted in Flaixos