La Catalunya exterior

Article d’en Josep Lluís Carod-Rovira.



La Catalunya exterior
Josep Lluís Carod-Rovira – 03/05/2012

Aquest darrer diumenge 29 d’abril ha estat el Dia Internacional de la Catalunya Exterior. Sempre té lloc el diumenge següent a la diada de Sant Jordi i té com a objectiu recordar tots els catalans i catalanes que, per circumstàncies molt diverses, viuen fora del país i, molts d’ells, ja hi han nascut i tot, o bé sí que ho han fet els seus fills. L’organisme promotor d’aquesta iniciativa és la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), la qual va fer-ne la proposta de celebració el 1997 a Mendoza (Argentina), en el marc de la ja tradicional Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica. L’any següent ja va celebrar-se pels cinc continents on hi ha presència catalana organitzada i, dos anys després, el Parlament i el govern de la Generalitat n’oficialitzaven la data: per Sant Jordi si queia en diumenge o el diumenge següent a aquesta data, si no era el cas. El cartell del Dia Internacional, dissenyat enguany per Nani Navarro, resident catalana a Varsòvia, altres anys ha estat obra de noms tan consagrats com ara Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Ràfols Casamada, Josep Guinovart o Roser Capdevila, entre altres.

El concepte de “Catalunya Exterior” inclou la suma de persones individuals, casals, entitats, empreses, universitats amb ensenyament de català o amb estudis catalans, que duen a terme les seves activitats fora del país. Des del 1840, quan es fundà el primer casal a l’Havana, fins ara, la història catalana de l’exterior ha tingut pàgines de tots els colors i històries heroiques d’abnegació, sacrifici i patriotisme. Avui, encara, els casals representen formes molt diverses d’organització i funcionament i són, de fet també, una mica l’expressió d’allò que és el país. N’hi ha com el Casal de Catalunya de Buenos Aires, amb uns locals immensos, tres plantes, sales, un gran teatre, biblioteca i restaurant, fins aquells que es reuneixen en domicilis particulars, en bars o en entitats d’altres orígens nacionals. N’hi ha amb una tradició inequívocament sobiranista, fins aquells que celebren les victòries futbolístiques d’Espanya, això sí, a partir del pretext de la presència determinant de jugadors del Barça…

Enguany, però, haurà estat el Dia Internacional més trist ja que la Catalunya Exterior està de dol. Des de les 0:00 hores del dimarts 1 de maig, TV3 ha deixat d’emetre per satèl·lit i, doncs, TVCAT Internacional ha passat a millor vida. Per als catalans que, per motius de feina o bé per turisme, tenien oportunitat de veure TV3 lluny de casa, això era motiu d’alegria i de sorpresa agradable: feia gràcia, vaja. Però, per als membres de la Catalunya Exterior, veure TV3 era un gest normal, quotidià, familiar, l’únic element diari i regular per connectar amb Catalunya i els Països Catalans i estar al corrent del seu dia a dia. Era una manera de seguir l’actualitat catalana i saber-se part d’una determinada comunitat nacional, participar de les seves preocupacions, il·lusionar-se amb les seves emocions i compartir unes mateixos ideals. Ara, això, s’ha tallat en sec i la solució que proposa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és utilitzar Internet i un aparell que permeti de fer la connexió amb el televisor, un aparell que, d’altra banda, ningú no sap on es pot trobar! En realitat es tracta de passar de jugar a primera divisió a passar a quarta regional, secció àrbitres directe a la bassa… TVCAT Internacional era no sols un factor de cohesió catalana a l’exterior, sinó un gest d’existència nacional diferenciada a nivell mundial. Ara no tindrem ni una cosa ni l’altra. I, al costat de certes mesures adoptades recentment per la CCMA (vicepresidència per al PP, cessament de Mònica Terribes, supeditació a cert grup privat de comunicació, etc) queda ben clar, doncs, que la “transició nacional” ha començat. Si tot ha de ser així, que déu ens empari…



No comments…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: