El pla B, amb ‘B’ de ‘burro’

Figura 0Ja és l’hora de que digui la meva pel que fa a la notícia apareguda als mitjans d’informació el proppassat dissabte on se’ns anunciava, amb bombo i plateret, que el MHP té un pla B, i que en una maniobra d’allò més ‘ruca’ l’ha fet públic…

Anem per pams… Un pla ‘B’, en la meva professió, és un pla de contingència i pressuposa l’existència d’un pla principal, o pla A, i només és d’aplicació si aquest Pla ‘A’ falla. Si ens centrem en política, i més si l’assumpte és enfrontar-se a la legitimitat d’un Estat -sigui quin sigui-, exposar el pla B és, per aquest ordre, el senyal inequívoc d’un fracàs anunciat -i per tant conegut d’antuvi-, o una enganyifa -car el pla A no ha existit mai o és una bajanada de dimensions còsmiques-, o la constatació que no hi ha pas cap de pla, ni A ni B -i és això el que temo-, car entenc que per tenir prou possibilitats de sortir-te’n els moviments, les passes, haurien de suposar certa sorpresa pel contrari, per mirar d’agafar-lo a contrapeu -distraient-lo amb altres qüestions, amb un Pla A, per exemple-, i no li haurien de donar pas temps per reaccionar. Tot plegat sembla més aviat un ‘globus sonda’ d’aquest que de tant en tant es llancen en política, és clar, per copsar la sensibilitat del públic vers la proposta o per captar simpaties en moments de davallada de suport social. També pot ser que el MHP, veient que el pla A -el qual no hem conegut mai- no funciona, vulgui fer veure que en té d’altres, i amb aquesta tots contens. Uns pensant-se que ja han fet la feina, els altres en discòrdia perquè ja els han anunciat l’argument de l’obra -i s’hi poden preparar amb prou de temps, i avançar-se si cal als teus moviments-.

I no vull acabar sense fer una petita reflexió dels continguts d’aquest suposat pla B, que ja no és tal sinó un pla A, si és que n’és cap de pla-, tot dient que si ens hem de trencar la cara amb algú, en aquest cas amb l’Estat espanyol, que la recompensa no sigui per quedar-se a mitges -com quan de jove t’estomacaves per una xicota amb un altre borinot com tu, però per anar-te’n amb ella, i no per robar-li un petó i deixar-la amb l’altre-, un cop l’has tombat el premi és teu, però tot sencer, oi?

Si ens el mirem de cap a peus, ens podem fixar que de bones a primeres el que vol és una sortida negociada gairebé impossible, car per passiu i per actiu han dit que res de res, i què com a conseqüència del resultat d’aquesta primera passa es pot optar per dos vies, ‘referèndum’ o ‘eleccions anticipades’. La primera la veig impossible, depèn dels mateixos dels que depèn una possible solució negociada -i no parlo de la poca credibilitat i la manca de ‘paraula’ d’aquests-. Un cop vist que l’únic camí és la convocatòria d’eleccions anticipades -el segon quart de l’any que ve-, i segons el resultat d’aquestes negociar i aprovar una llei d’Hisenda Catalana, amb l’enfrontament directe amb l’Estat espanyol. En aquest punt cal recordar que la Generalitat de Catalunya, malgrat la seva restauració és anterior a la ‘Constitución’, l’Estat espanyol sempre l’ha vista i l’ha tractada com una part seva -com tota la resta de Catalunya-, un tros d’administració estatal, i conseqüentment subordinada als seus designis, i si una sots-administració vol anar ‘per lliure’ hi ha prou mecanismes per fer-la tornar a mare. Vist d’aquesta manera, el procés de negociació i l’aprovació d’una llei catalana per donar-nos d’una Hisenda pròpia no té cap recorregut… i el que quedaria, veient com aniran les coses, és el trencament… Així doncs, perquè forçar les coses al màxim si només vols anar fins a mig camí?, i més si la fita és arribar-hi al final, o no ho és?, la qüestió és aquesta.

Potser, i per acabar, que el MHP cregui que ha d’explicar les seves intencions d’aquí a final de legislatura, i això justificaria la posada en escena, però se’m fa difícil de creure que posant totes les cartes al damunt de la taula se’n tregui pas res…

No se si de debò és un pla, i si ho és si aquest te lletra, que si A, que si B, que si Z… En tot cas, si això és el que em vol vendre, no m’ho empasso pas, no vull que em tornin a penjar, com amb l’Estatut del 2006, la cua d’aquest pla B, amb B de ‘burro’.

Siau…