La burla de Bankia

Article d’en Vicent Partal.



Una burla en cinc actes
Vicent Partal – 08/05/2012

Acte primer. Agafes unes caixes d’estalvis que més o menys funcionen i les gires de dalt a baix. Fas que deixen de pensar en termes de negoci i de funció social i que passen a ser, simplement, el braç financer de la política que t’interessa, per més absurda i forassenyada que semble. I és clar, acabes arruïnant-les.

Acte segon. Quan ja les tens arruïnades, fas que s’ajunten per convertir-les en això que en diuen ‘sistèmiques’ –que, traduït, vol dir que són tan grans que ningú no s’atrevirà a deixar-les caure. Hi mantens els mateixos responsables de la ruïna –o és que no havíem quedat que això no era un negoci sinó un braç financer del partit?– i esperes que els teus guanyen les eleccions.

Acte tercer. Proves d’ensarronar, encara més, el veí. Tu estàs arruïnat, a punt del col·lapse i en la misèria, però, contra tots els pronòstics, encara fas el cor fort i exigeixes no pas que et salve qui et pot salvar, sinó que et salve de manera que semble que ets tu qui el salva, a ell. I vols el logo, la seu i la direcció. I és clar, l’interfecte diu que no, que ja t’ho faràs tot solet.

Acte quart. A la desesperada, quan la cosa ja és a punt de causar un escàndol d’abast planetari, els del teu partit diuen que d’acord, que ja hi posarem tots els diners públics (els meus, els teus, els nostres…) per evitar la catàstrofe i salvar la paradeta. Tants diners com fa tres setmanes deien que calia estalviar com fóra prenent-los de la sanitat i l’educació.

Acte cinquè. Cobres, et retires sense gens de pudor ni de vergonya amb la butxaca tan plena que no hi cap ni un bitllet més, i encara ets tan pinxo que reparteixes dividends entre els accionistes –que ho havies promès. D’on puguen eixir els dividends, a qui importa?

Acte sisè (però, no l’espereu). Algú t’esclafa els morros.



No sé pas si cal que digui res en veient la profusió d’articles que han aparegut les darreres hores tot parlant-hi d’aquest afer… Tant sols en faré memòria que en el seu moment els argument que varen servir per ‘nacionalitzar’ -ups!, sanejar- CatalunyaCaixa i Unnim són perfectament aplicables en aquest cas. L’única diferència que hi veig és que les primeres eren caixes catalanes, i aquesta d’ara és el banc de Madrid -i de retruc del PP-… i sembla que amb això hi hagi prou per tenir un tracte ‘diferenciat’, oi? O és que l’objectiu per a les primeres no era pas el ‘sanejament’?.

La solució de la comèdia… en pocs dies…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: