Cal girar el full

Coincideixo de totes totes amb aquest article d’en Vicent Partal on es demana si paga la pena l’esforç d’enfrontar-se a l’Estat espanyol per tenir una hisenda pròpia quan aquest enfrontament serà ‘brutal’, per una banda, i l’esforç que ens caldrà esmerçar serà molt i molt gran, i tot això per quedar-se gairebé a tocar de l’Estat propi, per l’altra. El conflicte i l’enfrontament seran de dimensions ‘desconegudes’, se suposa que enormes. I em refermo, posats a fer-la tant grossa, perquè ens hauríem de quedar, només, amb mig premi?, o com diu en Partal, a mig camí?



Passar pantalla
Vicent Partal – 17/05/2012

Em fa l’efecte que ahir Artur Mas va captar el desencís que flota en l’ambient i va voler capgirar la situació. Va dir, per primera volta, que no creia que l’estat espanyol acceptàs el pacte fiscal amb Catalunya. Això, ja ho sabíem tots, i ell segurament també. Però no és igual que ho sàpiga i calle, o que ho diga en qualitat de president. Per això, la reacció immediata que se m’acut és de demanar un pas de pantalla: no perdem més temps, que el país s’enfonsa molt cada dia que passa.

Mas féu del pacte fiscal el seu motiu d’unió. De primer va parlar de convocar un referèndum, després de portar-lo al parlament; i sempre ha defensat que Madrid havia d’escoltar aquesta reclamació, si era una reclamació unitària. És una evidència que ho és i és notori també que el país no resistirà tranquil gaire més aquest escanyament econòmic desproporcionat. Ha passat un any i mig de govern i es veu que ja n’hi ha hagut prou per a entendre que el pacte fiscal era àmpliament reclamat, però també que Madrid no l’acceptaria. I ara quina ha de ser l’eixida?

Segons que va dir el president de la Generalitat, l’eixida serà la implantació unilateral d’una fiscalitat pròpia. Serà un gest de desafiament i de sobirania que, evidentment, portarà la relació amb Espanya a un punt a què no havia arribat mai. Però, posats a pensar-hi, és inevitable de demanar-se si paga la pena d’aturar-se en aquesta proposta, just a un pam de l’estat propi. A mi, personalment, arribats en aquest punt, em sembla tan difícil i conflictiu topar per aconseguir una hisenda pròpia contravenint a la legalitat actual, com topar per la independència, també contravenint a la legalitat actual. I per tant, expose obertament si ja no seria hora de passar pantalla…



Cal ser agosarats, si t’has de trencar la cara amb algú no siguis tant babau de quedar-te, només, la meitat del premi, agafa’l tot! I com que parlem de ‘trencar la legalitat’ espanyola, posats a fer-ho trenquem del tot. Aquesta etapa s’ha acabat, cal girar el full…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: