Poliglots (a cops de llei)

Abans d’ahir, a banda dels maldecaps normals de cada dia, vaig despertar-me sabent una llengua de més. No se dir si hem va esdevenir aquest coneixement per inspiració o per inducció -ves a saber- però el cas és que tot i no ser-hi conscient -no recordo haver percebut cap canvi en mi en veure’m al mirall- al llegir el diari del matí me’n vaig adonar que jo, sense saber-ho pas, coneixia una altra parla!. No us en podeu pas d’imaginar el goig que vaig tenir en saber-ho!. De cop i volta, i sense cap mena d’esforç, m’havia fet una mica més poliglot… De fet el que més hem va agradar de tot plegat va ser assabentar-me que finalment algú del PP havia pensat en nosaltres, els catalans, i ens n’havia regalat una llengua nova! Que lluny em van semblar els dies en que aquesta mateixa gent, amb les mateixes maneres, ens en volia treure el català, i ves per on que ara, així i sense anunciar-nos-ho, ens l’havien feta a mida i tant sols per a nosaltres. Tant a mida l’han feta i tant exclusiva és que no ens ha calgut ni estudiar-la ni aprendre-la enlloc!, i ells, per a donar-nos-en exemple, tampoc ho pensen fer. La facilitat amb que he aconseguit expressar-me en tant poc de temps emprant aquesta nova llengua, la naturalitat del fluir dels seus sons a través de mi, el haver-me-la sabuda amb una naturalitat tant ‘natural’ m’ha fet venir la impressió d’haver-la coneguda de sempre… és com si hagués estat amb mi tota la vida, però no és veritat, no ho pot ser, perquè la meva és el Català, la meva llengua nadiua, i aquesta és altra, és Aragonès oriental, i segons aquest senyors ambdues no tenen res a veure, l’han creada de bell nou, per a nosaltres, és una cosa nova… i diferent…

Vist el fet, i amb la joia de saber-me una mica més savi, no tinc més que dir-los: Moltes gràcies! Moltes gràcies per fer-nos una mica més poliglots (ni que sigui cops de llei)…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: