Ser independentista és molt cansat…

Comparteixo amb l’amic Boi Fuster –aquí podeu llegir el seu darrer article– dues coses importants; l’una, el cansament que comporta el haver de lluitar a per tot i a tothora per defensar un país i per poder viure amb una mica de dignitat, aital com volem, com a catalans, i les energies que malbaratem i que podríem dedicar a construir-nos un Estat a la nostra mida. L’altre, el dubte sobre la voluntat ‘real’ del MH Mas, i CiU -de retruc-, de voler encapçalar la fugida de l’Estat opressor, i més veient com sempre que pot pacta amb l’enemic declarat de Catalunya. Parlo, evidentment, del PP, els hereus del franquisme que sempre en tenen de temps i recursos -que per a això no hi ha de crisi- quan de fer-nos mal es tracta.

Els arguments del MH en el sentit que no tenia la certesa de tenir prou suport si s’atrevia a fer la passa, que venia a dir què els que volem l’Estat propi no n’érem prou, s’han esmicolat fa apenes uns dies, la darrera enquesta del CEO ho diu, i s’ha de comptar amb que aquesta gent -la del CEO, és clar- és molt curosa a l’hora de donar a conèixer certa mena de dades, i més quan son tant ‘sensibles’ com aquestes, que situen el recolzament directe a la independència en un 50% i escaig de la població amb dret de vot, i més encara quan els que s’oposen frontalment en son tant sols un 20% i escaig.

Ara que ja sabem com estan els comptes només cal saber del cert si el MH està de debò pel que ha d’estar, treballant per Catalunya, pels catalans i per oferir-nos quelcom de més profitós que unes trinxeres on malviure, que se’ns cauen a trossos, plenes a vessar de misèria i reflex de la decadència a la que ens aboquem, ens volen abocar, si seguim per aquest camí. Lluitar a tothora per no retrocedir té el seu què, però fer-ho eternament i adoptar-lo com a forma de vida avorreix, i força, a banda de ser molt penós…

Hores d’ara ho tinc prou clar, el MH té tant sols 12 mesos, si fa o no fa, per fer un gest clar i inequívoc cap a la independència, o això o la societat el passarà pel damunt, amb ell i a tota la seva colla de ‘dirigents’, temps al temps…

I ara, que ningú cregui que he caigut en el desànim, o que he pensar en deixar-ho córrer, que no pas, però aital diu l’amic Boi, voldria poder deixar de ser independentista per esdevenir un català lliure, que ser independentista és molt cansat…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: