Els IN-Ú-TILS del PSC

Ahir, després d’un dia de treball -soc dels que encara en tenen un, de lloc de treball, és clar- me’n vaig assabentar, a través del twitter, que el PSC acabava de fer la seva enèsima estupidesa… El fet és que en el Congreso s’hi va presentar una moció per declarar prioritari l’anomenat Eix Central de Mercaderies.

Doncs sí, l’Eix de Mercaderies -el de debò- hauria de relligar els ports marítims de la Mediterrània -via de pas de les mercaderies des d’Europa cap a Àsia i a l’inrevés- amb els centres de producció d’Europa -que alhora ho són de consum- amb els centres de producció -que alhora ho són de consum- de l’Àsia emergent…

Però ves per on, que els llestos dels espanyols el que volen relligar son els ports -de muntanya!- amb el seu melic territorial, i conceptual -llegeixi’s Madrid-, i després posar-hi un ‘pírcing‘ al bell mig dels Pirineus amb l’excusa d’arribar-hi al cor d’Europa, amb un però, Europa no vol pas cap pírcing.

Doncs bé, aquest meravellós pla -el darrer exposat- és el que es volia votar -de fet ja ho ha estat de votat-, i seguint la lògica -no se perquè se’n diu així si no en té cap!- de sempre el PSC ha votat que sí, que els sembla un pla meravellós i digne de tota l’atenció del món mundial.

La sorpresa no és pas aquesta sinó que, unes hores més tard, i per boca del ‘coordinador’ del PSC -perquè el volen si sempre voten com el PSOE?-, van demanar… perdó. Eps!, que m’he perdut res? La meva primera reacció va ser pensar que el PSC, tant se val si aquí o enfora, eren tots uns inútils, però amb el pas de les hores i una certa reflexió he arribat a la conclusió que el que són de veritat és uns INÚTILS-I-VENUTS-BOTIFLERS. Com que per dir això que afirmo li cal una explicació ara hi vaig…

Primer de tot diré què l’explicació provaré de donar-la des de la perspectiva de les necessitats de Catalunya, com ha de ser, perquè és l’única que m’interessa.

Posem fil a l’agulla i analitzem tres supòsits, per no allargar-me massa.

1-No sabien què votaven

Si el cas és que no sabien que votaven, que ho haurien d’haver sabut, són uns INUTILS perquè no fan cap mena de servei allà on són. Què fan unes persones -si se’n poden dir de persones- a un Congreso de Diputados, cobrant un munt de diners, si per l’únic que serveixen és pitjar un botó quan algú s’ho diu -com mers autòmates- sense demanar-se el què i el com?, tenen cap mena d’interès pel que fan? Si aquest és el cas, i no hi són allà per fer això -o sí?-, la conclusió és que són uns incompetents… Doncs això, generar despesa, escalfar cadira i prou! Si jo fes el mateix a la meva feina em farien fora per inútil, oi? Doncs són uns INÚTILS!

2-Sabien què votaven

Si el cas és que sabien el que votaven, i és ben clar que el que votaven era una resolució que defensa un projecte que va en contra dels interessos de Catalunya i, a més, ho van fer a consciència, són uns INÚTILS -des de la perspectiva catalana, és clar-, a banda d’altres qualificatius que m’estalvio. Potser el que va passar és que creien que sabien què votaven però a l’hora de la veritat no en tenien ni fava, i d’això se’n diu incompetència, o estupidesa, o ambdues… Però sigui quin sigui el cas em porta, altrament, cap a la mateixa conclusió, uns incompetents en una cambra de representació política són uns INÚTILS.

3-No els importava un rave què votaven

Aquest escenari em porta a pensar què, els representants del PSC, han connectat des del primer dia de feina -és un dir- l’ona curta -aquella que posem quan no volem pensar i estem en un estadi de trànsit badoc d’allò més estúpid-, i si uns representants d’un poble en una cambra de representació política tenen la barra de desconnectar absolutament de la seva feina i les seves responsabilitats i només s’interessen per escalfar la cadira, cobrar sou i dietes, i fer-s’ho venir bé amb els ‘caps’, no fan pas la feina -el paper que han de fer i pel que han estat assignats- en l’exercici d’aquest càrrec. Si és d’aquesta manera, vist i dit, l’única conclusió a la que es pot arribar és que és una inutilitat que hi siguin, així que són uns INÚTILS.

Conclusió final

Si aquest fet, el ‘equivocar-se’ a l’hora de votar, fora un fet aïllat, no caldria que m’hagués fet tota aquesta ‘palla mental’, però no és el cas, i de fet porten -aquests del PSC- trenta anys i escaig fent la mateixa feina amb els mateixos resultats…

Si els tres escenaris que he comentat ens porten a un mateix lloc, a una única conclusió, i se’n pot treure de tot plegat que les persones que es troben al bell mig de la qüestió no fan la seva feina, i són sempre els del PSC, puc afirmar sense que em pugin els colors que qui hi són i fan el que fan són… els IN-Ú-TILS del PSC.

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: