Guerra oberta, i internacionalitzada

Ja porto uns dies llegint i comprovant que els mitjans escrits internacionals se’n fan ressò del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. De fet abans d’ahir un mitjà britànic -en aquest cas un article del The Telegraph– en va parlar en aquests termes (traducció meva):

“Ningú sap on es troba el punt de revulsió política però l’asfíxia fiscal i monetària ja ha portat Barcelona i Madrid al conflicte, ja que els catalans s’han vist obligats per les perversitats del sistema tributari d’Espanya a demanar un “rescat” tot i que subvencionen la resta de l’Estat.”

“El President català Artur Mas va advertir el cap de setmana que ‘tota la nació catalana’ s’aixecarà si Madrid intenta aprofitar els esdeveniments per fer retrocedir l’autogovern. Estem movent-nos en aigües molt perilloses.”

Un altre article -aquest d’ahir al diari francès La Depeche- que alhora comenten per una banda l’arenga d’en Mas (traduccions meves):

“Nosaltres som els generals d’un exèrcit que té una missió històrica. Nosaltres no busquem pas el conflicte, però no l’evitarem pas”

i per l’altra una valoració de l’ambient independentista:

“Els catalans no llencen pas la tovallola i segueixen bregant fermament per una independència que els més ardents defensors preveuen que podria ser l’avenir de la pròxima legislatura.”

I cal afegir que avui, a mig matí, me’n he assabentat que en Mas-Colell no assistirà a la reunió del CPFF en resposta a l’actitud del govern espanyol i que suposa el desafiament… primigeni, però el desafiament d’un govern, el català, cap a un altre, l’espanyol…

I ja hi som, hem arribat al conflicte en obert -amb amenaces directes per ‘morros’ de la Camacho- i, com s’escau als temps que vivim, s’està internacionalitzant… Quan trigarà Europa, el duet Alemanya-França -i potser Holanda, Finlàndia, Àustria-, en posicionar-se? I quan li queda a l’Estat espanyol abans de ser intervingut?

Fa dies que corre una mena d’acudit-proposta on s’ofereix als alemanys reduir la dimensió de l’Estat espanyol, i de passada la ‘dimensió de la tragèdia’, amb la separació de Catalunya, i algunes veus diuen que se’n parla per Brusel·les… és de debò? no ho se pas, però potser per a més d’un -jo com a mínim- ho veu com una boníssima solució. El ‘rumb’ que semblen haver pres els esdeveniments, amb el posicionament de CDC com a afegitó, ho assenyalen…

S’admeten apostes, ara, però, la resposta no crec que trigui gaire en arribar, de fet crec que la tindrem en pocs mesos, molt pocs mesos…

Siau….

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: