Aquest dia serà un gran dia!

Soc dels que veia, certament decebut, la pseudo-neutralitat d’en Salvador Cardús alhora de comprometre’s amb l’acció directa per l’assoliment de la independència. Sí, és cert, en fa d’articles, conferències i xerrades en favor de ‘la causa’, però poc més. Trobava a faltar una acció més ‘directa’, contundent, i més tenint en compte que hores d’ara ningú pot dubtar que ha assolit un paper destacat en el camp de les idees, s’ha erigit com una mena de ‘guia intel·lectual’, però la manca de lideratges clars, suposo, m’havia fet fixar-me en la seva persona com a possible líder social. Ara que en veient les notícies d’ahir –aquesta entrevista i d’altres informacions- sembla que ha fet la passa. El què i el com ha sigut amb l’aparició d’una mena de centre d’idees -com diuen els anglosaxons, un ‘think tank’-, laboratori d’idees , propostes i accions orientades a la afavorir la presa de consciència social a favor de la independència.

Suposo que és dins d’aquesta línia és on es podria encabir aquest article d’en Salvador Cardús on, en forma de relat literari, ens presenta aquesta història, la història d’un possible dia -Déu l’escolti- clau pel procés de sobirania, una possible seqüència d’esdeveniments que ens haurien de permetre l’emancipació definitiva. Passeu i llegui-lo car, potser, és més pròxim al que pot passar del que ens podríem arribar a pensar…



El dia més esperat
Salvador Cardús – 04/08/2012

El rumor del tancament de TV3 i Catalunya Ràdio havia estat només això: un rumor. Al TN de dijous al vespre no hi va aparèixer el president, com s’esperava. Però, instal·lats de ple en un clima conspiratiu, l’endemà divendres molta gent seguia aferrada al rumor i ara corria que era el mateix Artur Mas qui ho havia aturat in extremis gràcies a una gestió desesperada a través del president del Parlament Europeu, un antic llibreter alemany coneixedor de Catalunya i lector apassionat de Jaume Cabré. Una telefonada des d’Alemanya a Madrid hauria estat decisiva per fer quadrar el president-comissari que havia substituït Rajoy feia poques setmanes.

Tot això era rumorologia. En canvi, el que era cert del tot és que en les més de dues hores que el govern havia estat reunit, s’havia pres consciència que havia arribat l’hora. “O actuem, o prendrem mal”, havia dit el president amb més solemnitat que no pas neguit. El govern va estar debatent per primera vegada sobre el moment de prendre la iniciativa. Fins llavors, la gestió urgent no els havia donat la llibertat ni el temps per parlar-ne. Paradoxalment, la hipòtesi de la intervenció de la Corporació els va fer sentir molt lliures. Mas els escoltava en silenci. Un cop desmentit el rumor, el president els va convocar, novament, a primera hora del matí. Ja havia pres la decisió.

L’endemà, divendres, els fets es van precipitar tal com els relatem.

8.30 h. El president comunica al Govern la intenció ferma de convocar eleccions i presentar-s’hi amb una proposta de restauració de la plena sobirania nacional de Catalunya. S’estudien possibles calendaris, es reparteix feina i es conjuren a mantenir-ho, de moment, en secret. La reunió és molt breu. El portaveu Homs, a la roda de premsa, dirà que només s’ha analitzat la situació creada pel fals rumor.

11.35 h. Una filtració d’un membre del mateix Govern assabenta el consell de ministres de les intencions del president Mas de superar el marc constitucional amb unes eleccions plebiscitàries.

12.25 h. El govern espanyol, en un gest precipitat propi de la seva situació de feblesa, decideix portar la suspensió de la Generalitat a les Corts.

13.10 h. El govern de la Generalitat, assabentat de la decisió de Madrid, es torna a reunir d’urgència. El que s’havia d’anunciar al cap de quinze dies cal posar-ho en marxa immediatament. El conseller Felip Puig ordena als Mossos que es despleguin als punts estratègics previstos. El president Mas presenta un document amb un pla d’emergència perfectament definit que permet organitzar una resposta governamental de presa de control ordenada del país.

13.55 h. S’inicien contactes amb les principals cancelleries del món i se’ls garanteix que tot es farà seguint el més escrupolós sentit democràtic. Amb el suport d’una xarxa d’empresaris amb forta presència internacional, es tranquil·litzen les grans corporacions econòmiques amb interessos a Catalunya. El president parla amb els dos grans poders locals, financer i mediàtic, que assumeixen la nova situació.

14.15 h. Mas telefona al president-comissari a Madrid, l’informa de la decisió del Govern i insisteix en la necessitat d’actuar amb serenitat i evitar la violència. Madrid ja ha rebut un avís d’Europa, que li exigeix que no faci rucades.

17.00 h. A totes les redaccions de premsa, ràdio i televisió hi ha grans discussions sobre la posició editorial a adoptar. S’espera un comunicat del president a les vuit.

18.30 h. Els carrers i places de Catalunya estan plens de gent que dóna suport al Govern. Només es té constància d’algun enfrontament verbal aïllat.

20.00 h. El president, amb un posat serè, sense la rigidesa de les últimes setmanes, fa una declaració institucional, que després repetirà en anglès al món sencer:

“La greu decisió d’aquest matí del consell de ministres espanyol d’anul·lar la voluntat política dels catalans suspenent les institucions d’autogovern ha obligat el govern de la Generalitat a prendre el control total del país per defensar la dignitat nacional i democràtica de Catalunya.

Per demà al matí s’ha convocat una reunió extraordinària del Parlament per conèixer la posició dels diversos grups. Dilluns es publicarà el decret de dissolució del Parlament per convocar immediatament unes eleccions que permetin que els catalans puguin confirmar lliurement la seva voluntat de reprendre la plena llibertat política que farà possible la prosperitat que es mereixen i la seva contribució amb veu pròpia al progrés d’Europa i del món sencer. L’hora de la veritat ha arribat…”



Pot ser així?, no ho se pas, però els esdeveniments contats i la racionalitat de la seqüència podrien ser realitat un d’aquests dies… ara sí, que aital diu el títol de l’article original, que de ben segur és, el dia més esperat.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: