Adeu, Espanya

Discurs de n’Albert Pont (Vicepresident del Cercle Català de Negocis) en l’acte de cloenda de la manifestació del 11s.
Saturn - Rubens



Escolta, Espanya:

Cap poble es mereix el tracte que hem rebut de tu. I és per això, pera casos com el nostre , que la comunitat internacional va concedir el dret a l’autodeterminació. Només hem d’exercir-lo. Per això avui ens hem reunit aquí.

Nosaltres hem vist néixer la major part de nacions del món contemporani mentre tu usurpaves la nostra sobirania i dissolies les nostres constitucions. Nosaltres hem vist crear identitats artificials mentre et capficaves a negar la nostra. I encara més. Ningú ens podrà negar el fet d’haver estat tant decisius com constructius, tant pacients com pragmàtics.

Escolta, Espanya:

Els nostres avantpassats van crear el parlamentarisme i una de les primeres confederacions d’Europa, una confederació que bevia de la nostra tradició i idiosincràsia i que, per tant, estava fonamentada en la igualtat i el respecte entre els pobles que la integraven. Nosaltres vam establir els fonaments del dret internacional, mercantil, marítim i consular. Vam impulsar la modernització de la teva economia, des dels gremis medievals fins a la més recent de les revolucions industrials. Nosaltres et vam donar la tecnologia i els recursos que et van permetre la teva expansió marítima. Et vam donar la pesseta, quatre-cents anys de la nostra literatura i fins i tot els colors de la senyera i el nom que avui tant orgullosament t’identifica davant del món.

Durant el segle XIX vam forjar la teva modernització cultural i intel·lectual, mitjançant el regeneracionisme per fer de tu una nació europea i cosmopolita. Va ser el nostre particular intent de situar-te entre les nacions del món civilitzat. Durant la Primera República vam agafar-ne les regnes mentre els teus fills es perdien en lluites intestines que et consumien.

El nostre poble ha contribuït més que cap altre a fer de tu el que avui ets, fins i tot quan ningú creia en tu, quan els teus propis fills prostituïen els teus símbols i corrompien els teus valors en nom del feixisme.

La nostra nació va contemplar la reconstrucció d’Europa després de la II Guerra Mundial mentre assistíem impotents, famolencs, bruts, menyspreats, a la supressió de les nostres llibertats durant 40 anys de tirania.

Espanya, no sents el clam del meu poble?

Nosaltres vam acollir els fills que tu mateixa repudiaves, vam ser decisius durant la teva transició democràtica i el teu retrobament amb Europa, i finalment ens hem compromès més que ningú a garantir la teva governabilitat i a assegurar el teu benestar i la teva viabilitat econòmica. Però una cosa és la solidaritat i una altra de molt diferent és que hàgim de pagar els excessos mentre alimentes l’animadversió del teu poble contra Catalunya.

Escolta, Espanya, encara no has entès que el pactisme, la racionalitat i la bona fe que havien de ser la base de les nostres relacions no són símptoma de debilitat sinó de maduresa política i intel·lectual? De la mateixa manera, la dominació, l’abús constant i l’animadversió irracional no són símptoma de poder, sinó d’una clara manifestació de la teva decadència final.
Per primera vegada en generacions la nació catalana camina decidida, harmoniosament i compassadament cap a un nou futur. Aquest clam és el clam del meu poble.

Adéu, Espanya.



No espero que Espanya escolti, malgrat aquest discurs ‘contundent’, però ja no és pas el meu problema…

Siau… Espanya…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: