El carro davant els bous

Carro amb bouVeient que molta gent sembla haver-se convertit al ‘mas-isme’ o, per dir-ho d’una altra manera, semblen creure que en Mas és el messies que ens traurà de la gàbia, he de dir que això és del tot equivocat. De bon començament el que s’hauria de fer és escoltar bé el missatge del MH, això sí, que l’hauré de reconèixer que és un home de paraula -fet que en el món de la política, i més en l’actual, és un gran mèrit i que caldrà agrair-li com cal quan sigui l’hora-. Ara, que anant per pams, s’hauria d’entendre molt bé la posició del MH, car els discursos, i els gestos, d’aquest dies no els ha dit per una voluntat de voler-se erigir en ‘salva-pàtries’, que no en té pas de ganes -ni conec ningú que vulgui posar-se al capdavant d’una situació com aquesta sabent el risc que pren- sinó perquè es va comprometre amb el poble, ha defensar-lo i portar les seves demandes davant on fos -altra cosa a agrair-li perquè sembla estar complint-, i el poble l’ha abocat…

Si bé el Sr. Mas sempre ha expressat públicament el seu catalanisme també cal dir que té molt ben apamat quin és el seu paper en tota aquesta auca. Des del primer ‘dret a decidir sense límits’, i passant per la ‘transició nacional’, s’ha d’entendre què el que el MH ens transmetia no era pas que se’ns oferia com a messies, sinó que més aviat ens deia que assumia el compromís de tirar endavant -que ja és prou- el que el poble català, majoritàriament i sens dubtes, el demanés de fer pel País. I és en aquí on rau el fons de la qüestió, que la fermesa del Sr. Mas depèn més de nosaltres mateixos, de la nostra fermesa, la nostra capacitat de resistència, la nostra decisió i la nostra capacitat d’entomar el que encara ha de venir sense perdre el rumb…

I em refer-m’ho i el reconec el gran mèrit que té ser fidel a la paraula donada en uns temps com aquests, però deu ser que els grans homes de la història -i potser en Mas passarà a la història com un d’aquest grans homes, temps dirà- ho han sigut per la seva lleialtat a allò que més s’estimaven, idees, principis, cultures, valors, gents, territoris o qui sap… i han mantingut aquesta fidelitat, aquesta paraula donada i molts cops no escrita, posant-se en perill fins i tot ells mateixos, fins a les darreres conseqüències. Serà en Mas un home d’aquesta mena?

La cara d’en Mas d’aquest dies és el reflex d’aquest estadi, de primeres -el 12s2012- contenta i joiosa, els altres seriosa i decidida, amb expressió de transcendència i responsabilitat, però en cap moment ha fet cara de ‘general’, cosa què, val a dir, no el demano pas… de fet amb que ha fet, i està fent, me’n donaré per satisfet si manté l’actitud, el compromís, la voluntat i es mostra tant ferm com ens calgui i, això sí, que arribem a bon port.

I acabo… No és pas cap messies, no el fem fer allò que no vol fer, no el fem ser allò que no vol ser, però no deixem que falti la seva paraula. Som el poble que tirem d’ell… no posem el carro davant els bous…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: