11s2012: El punt de no retorn

Catalunya, nou Estat d'Europa

Si fa uns dies m’haguessin dit que ens trobaríem en aquest estadi del procés d’emancipació nacional de Catalunya de ben segur que m’hauria mostrat molt més escèptic -tot i el meu desig de que es faci realitat d’una vegada-, però els esdeveniments han superat tothom, i dic tothom perquè tant dins de Catalunya, com a Espanya, la sacsada ha sigut de dimensions mundials. Començant per les reaccions de la premsa internacional, seguint per la manca de reacció de la premsa espanyola -aquest astorats per la magnitud de l’esdeveniment- amb la continuació de les declaracions de qui hores d’ara és la màxima figura del Govern de Catalunya -aquí i a Madrid-, amb l’afegitó de les declaracions de figures rellevants de la UE i, per a reblar el clau, les paraules del Ministre d’Afers Exteriors del Regne d’Espanya -i que tot seguit transcric-:

“Todas las opciones están encima de la mesa, pero cualquier opción que se adopte debe hacerse dentro del marco de la legalidad internacional. Primer principio. Y segundo principio, en lo que a nosotros nos afecta, en el marco coordinado y unánime dentro del seno de la Unión Europea”.

Val a dir que aquesta declaració la deuria dir en un moment de confusió mental car passades unes hores va rectificar -ordres del ‘partido’?- i va haver de mostrar-se com el més ferm defensor de la ‘unidad patria’.

A mesura que avança el calendari les posicions es van aclarint… L’estupefacció espanyola ha mutat a ira, odi, i amb amenaces de represàlies de tota mena, tot brandant papus, sants cristos i el ‘text legal’, la Constitución -que en lloc de mostrar-ho com a punt de trobada el fan servir com a cotilla de les aspiracions catalanes-, amb una demostració fefaent de la gran incultura democràtica de l’estat invasor…

Poques, molt poques veus mig assenyades s’han sentit des de l’altra banda de l’Ebre, tant sols n’he identificades tres, el seleccionador de Futbol espanyol, un cantant i un intel·lectual. Molt poc bagatge per a una ‘societat’ de gairebé 32 milions de persones -descomptant Catalunya-…

Per la banda que ens toca, la catalana, els posicionaments també han sigut força decebedors, o com a mínim clarificadors per conèixer de totes totes qui està amb el país i qui no. Un resum en podria ser aquest:

-CiU, el partit al govern, pot presumir de President de la Generalitat, el MH Artur Mas ha agafat el brau per les banyes i de moment lidera el món polític amb valentia i agosarament.

-ERC sembla haver-se alineat amb el President, fet que celebro, però estratègicament encara van coixos.

-PSC, ni se’l veu ni se l’espera. Subjugat a les ordres de PSOE no se dir si és patètic o penós, però tant se val perquè ara se l’obre un sisme de dimensions inimaginables… crec que va de pet cap a la ‘dimensió desconeguda’ de la marginalitat.

-SI de moment es mostra ferm i fidel als seus principis. Desitjo que la vena ‘friqui’ no els faci cap mala passada.

-DC s’ha alineat amb el President. Busca en Laporta un raconet a CiU?

-PP com sempre, l’Alícia Sánchez ‘Quemarxo’ fora de lloc defensant la seva Espanya de pandereta amb un discurs que no sabria si anomenar-lo ‘demagògic’ o simplement ‘d’encefalograma pla’. No connecta amb la societat catalana ni amb endoll…

-Cs segueix amb el seu ‘populisme universalista’ de pa sucat amb oli i mancat de cap referent sòlid fora del seguidisme de les tesis del ultra-nacionalista espanyol UPyD.

-IC-V podria fer quelcom més però estan ancorats en la dialèctica de l’eix dreta-esquerra i no acaben de girar veles cap a on toca. Caldrà veure si finalment saben aprofitar el vents…

Per anar avançant, la demostració de força del poble català del proppassat 11s ha fet obrir els ulls a tot el món. Catalunya vol ser un nou Estat d’Europa, no hi ha cap mena de dubte, i les reaccions, declaracions i contra-declaracions d’aquest darrers dies ho confirmen. Si de debò volem la independència la tindrem… Amb l’acte del 11s vam decidir el camí a prendre, la disjuntiva resolta, el fer aquesta primera passa cap al nostre futur nacional ha estat donada i aquest gest, que va ser fet davant la mirada de tot el món, ha sigut assumit i acceptat per tothom… ni ho ha volta enrere, hem traspassat el punt de no retorn… Catalunya, nou estat d’Europa!

I abans d’acomiadar aquest apunt us recomano que hi feu una ullada a
aquesta entrevista a n’Alfons López Tena, paga la pena de totes totes.

Visca Catalunya lliure!

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: