No renunciarem al futur

FàsticArticle de na Teresa Casals.



No renunciarem al futur
Teresa casals – 01/1/2012

L’última manifestació clara que el govern d’Espanya no té cap intenció de compartir una part de sobirania, per petita que sigui, amb el govern de Catalunya és la reforma educativa que planteja el senyor Wert, ministre d’educació espanyol. No cal insistir en el fet que els pobles tenen dret a dissenyar aquell sistema educatiu que, entroncat en la seva tradició pedagògica, respongui als interessos de la seva comunitat. No hi ha res més inútil i més patètic que voler imposar una història i uns valors que et són absolutament aliens i que no et serveixen per conèixer el passat, per entendre el present i per construir el teu futur personal, laboral i nacional.

Però tot aquest raonament, malgrat que el senyor Wert el coneix, o potser precisament perquè el coneix molt bé, no ha influït en el disseny del nou model educatiu que pretenen que regeixi a tot l’Estat espanyol. Primer ha estat la llengua. Sistemàticament, amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut com a marc, s’ha intentat trencar el model lingüístic de les nostres escoles amb sentències i amb proclames que atiaven la confrontació lingüística i dibuixaven un panorama d’imposició del català que només existia en l’imaginari d’uns quants. Sortosament, els ciutadans de Catalunya no s’han deixat arrossegar per la mentida i el despropòsit. De les 50.000 famílies que aquest curs han incorporat els seus fills a P3 (Parvulari, 3 anys) només 12 d’aquestes famílies han demanat que fossin escolaritzats en castellà. Només el 0’024%. Quin fracàs de la demagògia!. I això tenint en compte que els senyors Caja, Rivera i la senyora Camacho amb tot el PP de Catalunya al darrera han posat tota la carn a la graella.

Quan no poden convèncer, es proposen vèncer. I aquest és l’objectiu del senyor Wert. La nova Llei d’educació espanyola, fruit d’una clara voluntat recentralitzadora, representa una autèntica invasió educativa. El govern de l’estat estableix el 65% dels continguts educatius en les comunitats amb llengua pròpia (fins ara n’establia el 55%), controla les diverses avaluacions de l’alumnat, estableix proves úniques a Primària, ESO i Batxillerat, suspèn la selectivitat. Tot això, diu el senyor Wert, amb l’objectiu d’acabar amb la dispersió ingovernable de continguts. És evident que l’objectiu del senyor Wert no és millorar els resultats de l’alumnat sinó establir una educació i una cultura general homogènia a tot l’Estat espanyol.

Sortosament estem enfilant el camí de la dignitat. Estem guanyant el futur. No hi podem renunciar. Aquests propers dies hem d’explicar molt bé als nostres conciutadans que, en la partida que estem jugant, el que està veritablement en joc és la possibilitat de decidir nosaltres mateixos en matèria educativa i en totes les altres. Ras i curt. Ens hi juguem la possibilitat d’esdevenir lliures o continuar essent súbdits en un estat que ens vol captius.



I no vull acabar aquest apunt sense fer referència a les declaracions del ‘sinistre espanyol’ d’educació on diu, clar i castellà, que el futur que ens ofereixen -que traspua aromes d’un passat recent que molts voldríem no tornar pas a ensumar- passa obligatòriament per deixar a banda la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història, les nostres arrels, i que els sentiments del País no valen per a res i que la culpa del pols actual és del nostre model d’ensenyament -suposo que deu voler dir que el nostre model educatiu no ‘fabrica espanyols’, que és el que ell voldria- i el vol aniquilar… Doncs ho sento molt per vostè Sr. Wert, però no renunciarem al futur…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: