Fes-me cinc cèntims! (i 2)

ReagrupamentFa un parell de dies vaig provar d’aclarir la posició de Reagrupament davant la contesa electoral del pròxim 25-N amb la publicació d’una entrevista a en Joan Carretero. No sé si me’n vaig sortir pas, i aquest dubte em cal esvair-lo…

Avui, per sort, he trobat un apunt d’en Carles Bonaventura què gràcies a la seva facilitat de paraula considero que paga la pena de llegir car acompleix, i amb escreix, amb el meu propòsit inicial…

Anem-hi.



Reagrupament, davant unes eleccions plebiscitàries
Carles Bonaventura – 24/10/2012

El passat 21 d’octubre, uns 400 associats de Reagrupament Independentista ratificaven en la cinquena assemblea nacional d’aquesta formació, celebrada al Sucre de Vic, la decisió que uns dies abans havia anunciat la seva junta directiva nacional de donar suport al president Mas en les pròximes eleccions del 25 de novembre. La mateixa nit, al programa de televisió de la Sexta “Salvados” en què Jordi Évole entrevistava el president de la Generalitat, un dels membres d’aquesta junta directiva nacional resumia en una simple frase el perquè d’aquesta posició política: “El meu vot a Artur Mas és un vot prestat per aquestes eleccions plebiscitàries”, hi deia Àngel Font. De fet, aquesta afirmació no diferia gaire del que el president de RCat, Joan Carretero, havia dit en un programa de ràdio amb prou feines una setmana abans: “No tinc gaire simpatia per CiU, però perquè el procés cap a l’estat propi avanci, el president Mas ha de sortir reforçat el pròxim 25-N”.

Es pot entendre o no, s’hi pot estar d’acord o no, però aquesta és la posició de la immensa majoria dels 2.000 reagrupats. A mi mateix, que, tot i defensar avui la necessària transversalitat de l’independentisme, provinc de l’esquerra independentista, en la qual m’he format políticament i amb la qual continuo col•laborant a Girona, aquest suport em genera alguns dubtes i certes contradiccions, no me n’amago, però continuo creient que la decisió de RCat és honesta i, al meu entendre, també patriòtica. És a dir, es torna a demostrar que Reagrupament és l’única formació política que no fa una anàlisi de la realitat del país en funció dels interessos del propi partit, sinó que, a partir de l’anàlisi de la realitat i en funció dels interessos del país, fixa la posició del partit.

Això mateix ja ho va demostrar en les eleccions del 2010 al Parlament de Catalunya, quan Esquerra havia abandonat el discurs independentista arran del pacte de govern tripartit amb el PSC i ICV-EUiA. RCat va entendre llavors que calia recuperar la presència de l’independentisme en la màxima institució del país. Ho va fer en solitari, tot i les dificultats existents, perquè Joan Puigcercós i Joan Laporta van rebutjar la proposta de Joan Carretero de fer una candidatura independentista unitària.

Ho va tornar a demostrar en les últimes eleccions municipals, en les quals sempre va arribar a acords amb altres formacions sobiranistes en funció dels interessos de cada poble o ciutat per evitar dividir el vot independentista. Mai els membres de Reagrupament van posar com a prioritat els llocs a les llistes.

I va insistir en el mateix principi en les eleccions al Congrés dels Diputats, quan va fer coalició amb ERC en un moment en què totes les enquestes assenyalaven que la presència independentista en aquella cambra podia desaparèixer i Joan Carretero va dir que allò no es podia permetre i que calia sumar perquè la veu de l’independentisme es pogués continuar sentint a Madrid.

Ara Reagrupament ja ha dit que veu aquestes pròximes eleccions en clau plebiscitària. És a dir, el 25-N no decidirem com a màxima prioritat quin serà el color del govern de la comunitat autònoma i si des d’aquest govern es faran unes polítiques més d’esquerres o més de dretes, sinó si en els pròxims mesos serem capaços de deixar de ser una comunitat autònoma espanyola per esdevenir estat. I aquesta ha de ser la veritable raó per decidir el vot el 25 de novembre.

En aquesta línia, el suport de RCat al president Mas, un suport “prestat” i que es dóna sense obtenir a canvi cap contrapartida partidista, no s’ha d’analitzar com un suport a les polítiques de CiU, bona part de les quals aquesta formació no comparteix i fins i tot en alguns casos rebutja: retallades en el sector públic, escassa regeneració democràtica, entendre la política com un modus vivendi… La decisió presa és un suport a un president que arreu del món es visualitza en aquests moments com la persona que ha de liderar el procés cap a l’estat propi, no pas a l’acció de govern de la federació nacionalista.

En conseqüència, Reagrupament considera aquestes eleccions un fet realment excepcional, en la mesura que, si el president Mas en surt àmpliament reforçat, tot i els riscos que sempre comporta una majoria absoluta, el procés cap a l’estat propi s’accelerarà i no tindrà marxa enrere, perquè la mateixa societat catalana que s’haurà expressat amb el seu vot no permetria que això passés. Per altra banda, el suport de RCat al president Mas en les eleccions del 25-N, tampoc no hauria d’afectar de cap manera els acords o coalicions que aquesta formació manté en diversos àmbits, bàsicament el municipal i el del Congrés dels Diputats, amb altres forces polítiques, amb les quals, amb tota normalitat, es poden continuar mantenint polítiques d’oposició als interessos de CiU, si es dóna el cas. Tot el contrari: la decisió de RCat amb vista al 25-N demostra amb tota rotunditat que aquesta formació creu fermament en la transversalitat de la lluita independentista, la qual pot comportar que es mantinguin acords amb diferents forces polítiques en un ajuntament determinat, al Congrés dels Diputats o en les eleccions al Parlament de Catalunya, sempre amb el denominador comú de la defensa de l’estat propi per a la nació catalana i del que interessa més al país en cada moment.

Cal recordar també que Reagrupament ha fet tot el que ha estat al seu abast perquè en aquestes eleccions hi hagués una gran coalició integrada per totes les forces polítiques partidàries de l’estat propi per a Catalunya, i liderada pel president de la Generalitat, però no ha estat possible. RCat també va participar en les negociacions amb diferents forces independentistes a favor d’una àmplia coalició que aconseguís ser la segona força al Parlament de Catalunya per davant d’un PSC cada vegada més espanyolitzat, però l’intent tampoc va reeixir, i no precisament perquè la delegació reagrupada hi posés cap obstacle. Arran d’això, la decisió d’aquesta formació va ser clara: l’opció més vàlida era donar suport al president Mas i no contribuir a dividir encara més el vot independentista.

Cal tornar-ho a dir: el 25-N a la nit, el principal referent dels analistes i mitjans de comunicació internacionals per valorar l’avenç del procés independentista català seran els vots que hagi obtingut el president Mas. Una pujada minsa d’alguns diputats o un retrocés, encara que fos mínim, seria analitzat com un fracàs de l’aposta per l’estat propi que han fet la societat i el govern català, la qual cosa com a país no ens podem permetre. Cal tenir en compte que en aquestes eleccions el que desitgen tant l’Estat espanyol, com determinats lobbys de poder catalanoespanyols i els sectors menys sobiranistes de CiU és un fracàs d’Artur Mas, per, després, obligar-lo a fer marxa enrere en el procés endegat. I per tant també s’ha d’entendre la posició de RCat com una contribució, si voleu modesta, a impedir que aquests sectors involucionistes puguin ser els guanyadors d’aquests comicis. El gran objectiu, doncs, hauria de ser que el 25-N els partits que defensen l’estat propi sumessin, si fos possible, 100 diputats, que l’unionisme fos clarament derrotat i que Catalunya tingués un president àmpliament legitimat per la ciutadania catalana, la qual hauria demostrat amb el seu vot que ha triat la independència i no la submissió a Espanya.

A mi personalment em sembla que, malgrat tot el que s’ha dit arreu aquests dies, la decisió presa per Reagrupament de donar suport al president Mas en els pròxims comicis no té cap contradicció amb el que Joan Carretero va afirmar fa més o menys un any quan va dir que un independentista que votés CiU era un idiota. Estem parlant d’un moment en què el cap de llista de Convergència i Unió era Joan Antoni Duran i Lleida, que havia acabat de deixar anar que votaria que no en un referèndum d’autodeterminació i que qüestionava les consultes sobre la independència que s’havien organitzat en l’àmbit local. Ara, en canvi, amb tot el que ha passat, el que caldria dir és que l’idiota (políticament parlant i dit de bon rotllo) és aquell que no s’adona que des de l’Onze de Setembre, i després d’escoltar els discursos del president de la Generalitat i observar els fets d’aquest últim mes, la situació política al país és absolutament diferent i la posició d’Artur Mas, també.

Ja per acabar, una última reflexió: que Reagrupament hagi decidit com a organització donar suport el 25 de novembre a Artur Mas en unes eleccions en què caldrà votar si volem que Catalunya sigui un país lliure o continuï sent una autonomia espanyola no s’ha d’entendre com una manera de perjudicar cap altra partit independentista. Tant de bo que la CUP aconsegueixi entrar al Parlament, perquè estic convençut que seria molt important que la seva veu s’hi pogués sentir; que SI hi pugui mantenir la seva representació, i que ERC arribi a situar-se com a segona força política a la cambra, malgrat que no s’hagi pogut assolir una alternativa independentista unitària. El que cal fer entre tots és treballar en positiu i fer que el Parlament que hi hagi a Catalunya l’endemà del 25-N aposti clarament per l’estat propi i per la independència, i que el nombre de diputats contraris a aquest gran objectiu sigui tan minso com es pugui. Entre tots ho podem fer possible.



Penso, aquest cop sí, que ho he aconseguit, oi?

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: