Valents…

TianamenAvui he llegit al diari que n’Alícia S-Quematxo ha tingut la santa barra de faltar al respecte el seu President -el MH Artur Mas- dient-lo covard en públic en la ‘trobada’ d’amics de les espanyes que ha tingut lloc a Barcelona aquest cap de setmana.

Per començar, no sé si una representant d’una formació política amb representació al Parlament de Catalunya hauria de tenir més respecte per la primera figura del Govern de Catalunya. Jo penso que sí, perquè també és el seu President, malgrat no li agradi pas -mala sort- que ho sigui. Com a ‘catalana’ -car li agrada dir que n’és- li deu un respecte, que també. Com a política ens deu un respecte -que també-, una explicació i unes disculpes a tot els catalans car a insultat el nostre President i, amés a més, per fer el que ha fet el President, posar-se al capdavant del poble que li ha dit, i ha demanat, de fer-se el seu propi Estat, per fer de President de debò.

L’ha acusat de covardia, tot brandant l’argument d’embolcallar-se amb la senyera per no fer-hi front a la crisi i els problemes de Catalunya, per amagar -segons el seu parer- la seva responsabilitat i el fracàs dels seus esforços per alleugerir-nos-en la crisi que ens envolta i ens ofega. Aquesta persona -per no faltar-li-la el respecte que no es mereix- ha obviat, com sempre, que el Govern de la Generalitat de Catalunya és el govern d’un país, Catalunya, atacat sistemàticament per govern de l’Estat que l’hauria de cuidar -l’espanyol-, però no ho fa pas, i es dedica amb cos i ànima a escanyar-lo, explotar-lo, insultar-lo i, sempre que s’escau, mirar d’humiliar-lo agredint la cultura i la llengua catalanes, les institucions i els seus habitants… i interferint i penalitzant l’economia i les infraestructures, per posar un exemple…

Covards?, la covardia és la dels que creient-se superiors, i tenint tots els recursos d’un Estat, s’esmercen tothora a maltractar els seus ciutadans -súbdits als seus ulls-, a mentir-los i repudiar-los per ser com són, a negar-los-hi el seu futur, a amenaçar-los amb les armes quan han decidit que ‘ja n’hi ha prou!’ d’aquest color, d’aquest menyspreu, d’aquests insults i d’aquests atacs.

Ho diuen aquests que s’atreveixen a qüestionar el valor dels altres i són els mateixos que se’n van a les llars d’avis a espantar-los, amb mentides, dient que no cobraran les pensions si exerceixen el seu dret a decidir, si se’ls ocorre voler ser lliures, si voten una Catalunya independent. Els nostres grans, una de les baules febles de la societat i amb els que s’ha de tenir especial cura i respecte. Aquest si que ho són de valents, si senyor…

Els mateixos que no baden boca quan una colla de militars retirats, mitjans d’informació i polítics de dubtosa vàlua, amenacen amb represaliar qui gosa anar-los a la contra, i per reblar el clau, amb ‘referències’ a Presidents afusellats -Lluís Companys- com exemple del que ‘podrien fer’. O quan ‘casualment’ s’augmenta la presència militar espanyola en terres catalanes, amb l’excusa d’exercicis que fa anys que no fan, però ves per on, ara es veu que els calen…

Covards són els que s’amaguen darrera uns plecs de ‘lleis’ imposats amb coaccions i interpretades al seu antuvi, i no s’atreveixen a canviar-les -no fora que perdessis bous i esquelles pel camí- ni a donar la veu a la gent per a que digui el que vol, perquè això si que els fa por, oi? Però bé, ja se sap, els ‘castellans’ -molt valents ells- i els seus acòlits, sempre han estat molt atrevits davant els pobles desarmats, i seguint la seva màxima del valor han fet sang amb tot el que no els hi és de grat, amb tot i tothom que no s’ha sotmès als seus designis i no tenia la força de les armes al seu abast -mireu l’exemple de Gibraltar, amb qui no s’atreveixen per que té la Gran Bretanya al darrere-. Cruels amb que pensen dèbil, submisos amb qui pensen fort…

Tota una lliçó de valentia… Però ara s’han girat les tornes, el món no admet la raó de la força i mana la força de la raó, i com no tenen cap de les dues, han de reflectir la seva impotència i els seus temors en els altres, i acusar-los del que ells pateixen, i això no és res més que un atac de covardia, la seva, perquè el futur que se’ls ve al damunt els fa pixar-se a les calces… en aquests valents…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: