La mala consciència

RevenjaFa dies que llegeixo, i sento, ‘comentaris’ de tota mena cap als catalans i les atrocitats que cometrem contra els espanyols un cop assolim la independència. De fet fent una repassada al reguitzell de bestieses, avisos, premonicions, comparacions odioses i amenaces el que es percep de totes totes és una por immensa, un terror que no havia percebut mai en cap societat, un pànic que els fa perdre tota versemblança amb éssers racionals i els fa embogir. Una por semblant a la que deuen patir els moribunds -permeteu-me la comparació- davant l’expectativa d’haver de retre comptes amb el seu Déu després d’una vida d’excessos i pecat. Perquè deu ser?

Ens han acusat de tot, gairebé. Ens han comparat amb els nazis i la seva ‘obra’ -de trista memòria-, ens han titllat de bojos, alienats, al·lucinats, malalts mentals, de futurs genocides i de no sé quantes ‘bestieses’ de mena farem per a l’espant i la repugnància de la humanitat i posant-se ells, i els seus que viuen entre nosaltres, com a destinataris principals de les nostres ‘atencions’. I tot això sense anomenar el ‘purgatori’ que ens vaticinen com a ‘premi’ per la nostra traïdoria…

Un però. Si ens hi fixem, i hem llegit una mica de història de l’Estat castellà (amb ells els hi agrada de dir-lo espanyol, però com que no…) -i no cal anar més enllà de 300 d’anys-, podrem adonar-nos-en que tot allò de que se’ns acusa, tot allò que vaticinen els espanyols, ho podem dir d’ells sense por a equivocar-nos-en pas. Els ‘crims i crueltats’ -que nosaltres coneixem prou bé, car ja hem patit, i amb afegitons sota el seu jou-, i les qualificacions al nostre estat mental, tot i que se’ns atribueixen sense haver fet res d’això, i no en falta pas cap ni una -o potser sí, l’afusellament del seu ‘Presidente’- son les ‘bestieses, crueltats i crims contra la humanitat’ que els castellans ja han posat en pràctica amb nosaltres en el seu intent de genocidi contra la nació catalana -i sense necessitat d’anar més lluny en el temps els podem trobar documentats de fa 60 anys-… Llavors, si desenterren tot això de la foscor de l’oblit on volien que restessin -fem memòria dels ‘discursos’ de germanor que de tant en tant els agrada tant de fer- i els branden com a armes llancívoles potser, i dic nomes potser, el seu sots-conscient col·lectiu -al davant del que de ben segur és la seva defunció com a Estat- els està fent passar per un ‘purgatori imaginari’ on es veuen patint tots els mals que han causat a la nació catalana?, o en son tant de conscients del que ens han fet que només de pensar-hi que ens hi podríem tornar els fa venir una paorosa suor? Perquè de saber els que ens han fet ho saben, i prou bé que ho saben, que per això ens han amenaçat de repetir ‘velles gestes’.

I és això el que no els deixa viure, és això els que els remou els budells, les ànimes i els fa perdre la son… la mala consciència.

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: