El 25-N serà un gran dia!

Vota - Dignitat catalanaArticle d’opinió d’en Quim Torra.



El dia de la victòria s’atansa
Quim Torra – 22/11/2012

“La revolució catalana en marxa és ni més ni menys que la lluita per a tornar a ésser”

Diumenge, com tots els matins de diumenges electorals del món, votaré per la independència. I confio que les forces que defensen la llibertat de Catalunya siguem majoria per desplaçar de tots els llocs que puguem les forces sucursalistes o espanyoles. Si el conjunt dels nacionalistes catalans guanyem, tots guanyem. Amb tot el meu cor, ens desitjo una gran victòria.

Fa 300 anys que esperem aquest dia. Una llarga i estranya revolució, la nostra, que arrenca de la “Zona Zero”, Barcelona, el Born, a migdia del dia 11 de setembre de 1714 i que va necessitar renèixer amb la Renaixença i modernitzar-se amb el Modernisme i ordenar-se amb el Noucentisme i viure un 14 d’abril amb un aire dolç i pur de primavera i patir la guerra del desastre nacional i resistir una de les pitjors dictadures etnocides que han existit, el feixisme franquista, i encara haver d’esperar, pacient, una llarga travessa dins la gàbia de la constitució espanyola.

Però diumenge és el dia. Diumenge és el dia en el què, de nou, tornem a jugar-nos el nostre futur. Tornarem a saber si volem ésser -si volem ésser catalans-. Cap de les generacions anteriors a la nostra des de 1714, i en van 8 o 9, no ha tingut aquesta oportunitat. Nosaltres, si. Només de nosaltres depèn aprofitar-la.

Aquestes eleccions han situat a tothom contra el mirall. Una finíssima línia vermella ha delimitat el terreny de joc, fent impossible de situar-se en el mig: o Catalunya o Espanya, o dret a decidir o Constitució espanyola. I estic orgullós que en el meu bàndol hi ha hagi CiU i ERC i SI i les CUP i fins d’alguna manera IC. Aquests són els meus, i amb ells combatré, colze a colze, a partir del dia 26, perquè puguem escollir el nostre futur. De fet, sense votar ja hem guanyat, perquè el camí que hem pres és irreversible.

Vaig tenir l’oportunitat d’explicar-los la setmana passada que m’agradaria que el resultat fos el que els propis partits es desitgen a sí mateixos: una majoria absoluta per a CiU; la segona posició per a ERC; i escons al Parlament per a SI i la CUP. Voldria explicar-me.

La força d’un poble ha fet possible que les eleccions de diumenge tinguin un caràcter excepcional, com va fer possible que la manifestació de l’11 de setembre fos un tsunami que va canviar-ho tot. Però també és cert que un home, el president Mas, és el qui ha acabat provocant el més gran desafiament a Espanya des que Francesc Macià va decidir canviar la República espanyola que Lluís Companys va proclamar al balcó de la Generalitat per la República Catalana. El coratge i la valentia del president tenen per mi un valor extraordinari i sento un deute de gratitud per qui ha provocat que per fi el món s’adoni de l’existència d’una vella nació d’Europa perduda i esborrada dins les fronteres espanyoles. Si el president resultés afeblit electoralment seria un greu entrebanc en el camí. No anem tan sobrats. La cadena d’esdeveniments que han de seguir-se ha de ser una cadena d’èxits. I estaria dient el mateix fos el president que fos que ens hagués portat fins aquí. Per això m’agradaria que s’assolís la gran majoria que demana el President. Per això aquestes eleccions el votaré.

Desitjo també que Oriol Junqueras i ERC aconsegueixin la segona posició. Aquest resultat és importantíssim per accelerar el procés, fulminar Espanya i enviar un segon missatge al món d’una potència descomunal. Mas i Junqueras seria un tàndem indestructible, que terroritzaria les elits de la Santa Aliança i faria posar cara de pànic a tots els diaris de Madrid.

Finalment, confio que tant SI com la CUP entrin al Parlament. Jo que he escrit desenes d’articles per a la unitat independentista he admès finalment que potser fins és millor que no es produeixi, que hi ha electors que no se sentirien representats pels grans partits nacionalistes catalans. Cap problema. No es pot perdre ni un vot i cal que tothom tingui clar el que ens estem jugant. Sentir al parlament un bon discurs d’Alfons López Tena o la irrupció rutilant de la CUP són dues coses que no m’agradaria perdre’m.

La revolució catalana en marxa és ni més ni menys que la lluita per a tornar a ésser. Per això sí que crec que podem tornar a parlar de moment fundacional. Per això estem davant d’un moment històric excepcional. Per això les persones que estan contribuint al desenvolupament de la independència i la nacionalitat seran reconeguts com els “Pares Fundadors”, els “Founding Fathers” amb que es reconeixen els homes que van participar en el naixement dels Estats Units d’Amèrica. Això és el que ens juguem diumenge: escollir un grup d’homes i dones que lideraran el procés cap a la independència. Juntament amb d’altres que estaran al Parlament, a fora, advocats, artistes, periodistes, empresaris, sindicalistes, alcaldes, escriptors, científics, formaran també part dels Catalan Founding Fathers que els nostres néts estudiaran en els ebooks d’Història de la República Catalana. Que la sort i Santa Eulàlia ens acompanyin. El dia de la victòria s’atansa.



Amén!

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: