Arxiu del 28 Novembre 2012

Perquè no ho veig tant malament

Escut CatalunyaTinc amics i coneguts que veuen en els resultats de les eleccions del 25 de novembre de 2012 una situació pitjor de la que teníem abans que se celebressin. Tant mateix, tot i estar substancial-ment d’acord amb en Salvador Cardús Més complex, més llarg, més segur, encara ho veig amb més optimisme que ell. Segurament no diré res que no s’hagi dit ja a aquestes alçades, però intentaré explicar perquè, malgrat tot sembla indicar el contrari, no ho veig tant malament.

Aquestes eleccions es van plantejar més en l’eix nacional que en el social, i val a dir, que per a molta gent era més important aquest últim que el primer. Però en qualsevol cas ens debatíem entre, independentisme vs unionisme i mes retallades vs reajustaments econòmic-socials.

Començaré per la part fàcil, la capacitat de gestió del Govern de la Generalitat era, si no pràcticament nul·la, minsa des de feia molt de temps. Molt abans del 11S2102 i del NO al pacte fiscal. El conseller Mas-Colell feia temps que havia desaparegut d’escena al no tenir-hi cap paper a representar. Per tant, en aquest sentit, tant si el Govern el conforma una majoria absoluta de CiU, com si es en minoria amb pactes puntuals, com si es en coalició amb un altre partit, com si es forma una coalició que no inclogui CiU, el resultat es el mateix. No hi ha diners a la caixa, fa temps que no n’hi ha i Madrid ens els dona en comptagotes, bàsicament perquè tampoc en té. Així doncs, des de fa mesos i independentment del Govern que es conformi en els propers dies, el Govern de la Generalitat la única cosa que pot gestionar es fum. En aquest sentit doncs, les eleccions, hagin estat ara o d’aquí dos anys, fos quin fos el resultat, el panorama econòmic i social no canvia. Per si a algú se li acut pensar en la afectació que pugui tenir en les inversions estrangeres, els mercats internacionals, etc, penso que tampoc en aquest sentit la situació ha canviat substancial-ment.

Ara bé la part difícil d’entendre, que per a mi, es la que em fa tenir il·lusió i esperança. La quantitat de gent que ha anat a votar a aquestes eleccions ha superat a totes les convocatòries anteriors, i es remarcable quan veníem de una situació en la que, en acabades les eleccions sempre es repetia el mateix missatge; l’alt grau d’abstencionisme. I crec que precisament ha estat el plantejament en l’eix nacional el que ha esperonat la població a participar, tant als independentistes com als unionistes. Potser estic equivocat, però la situació tampoc ha canviat tant en dos anys, i si bé es cert que portem dos anys mes de patiments a les esquenes, normalment el pensament del electorat ha estat de desconfiança en el polítics i la seva gestió. Allò de, per què he d’anar a votar si continuaran fent el que vulguin i ens seguiran donant pel… bé això, que estic convençut que no ha estat aquesta la raó. Així doncs si el que ha mobilitzat la ciutadania ha estat el plantejament en l’eix nacional, i entenc que ha mobilitzat tot el que es podia mobilitzar, sempre hi haurà un 30% de abstemis, fa que tinguem la foto-finish del nostre país. I això es bo, perquè per fi sabem on es cadascú. Sabem quanta gent hi ha que vol la independència, quanta gent no la vol, i quanta gent vota tres lletres d’un color sense pensar-hi mes.

Tot això em porta a pensar que si bé s’haurà de fer un esforç per gestionar el dia a dia, i la millor manera de fer-ho es que hi hagi un partit que porti les regnes i un altre o altres que marquin el pas. La precarietat econòmica (que no oblidem, va ser un dels impulsors del 11S2012) fa que s’hagi d’accelerar la convocatòria d’un referèndum. Perquè després de tot, no crec que hi hagi ningú que pugui dir “Bé, ja podem estar tranquils durant els propers quatre anys” i per tant, crec que tots volem seguir dient la nostra. Per això crec que la cosa serà ràpida i per tant aviat sabrem si Catalunya vol tenir la completa sobirania, per poder gestionar-se i administrar-se, o si segueix confiant en l’Estat Espanyol. No crec que hores d’ara calguin gaires explicacions mes per a fer decidir a la gent per un SI o un NO en un referèndum. El que si cal es mostrar unitat, serenor, serietat i convicció. I això ho han de fer els nostres polítics. Crec que n’Artur Mas i n’Oriol Junqueras son dos titans de la política, molt més intel·ligents i amb una capacitat d’estratègia política molt superior als que els envolten, i àdhuc a molta mes distancia dels que puguem trobar a 600Km d’aquí. Estic plenament convençut que han entès la situació i la sabran conduir adequadament, tant en el temps, com en les formes i el fons.

Hi ha un punt important que encara cal solucionar; el llast que els lliga i no els deixa avançar amb comoditat. ERC s’ha de desfer de la rèmora del tripartit, crec que en Junqueras ho esta fent bé, gairebé ningú ja no en parla. CiU s’ha de desfer de Josep Antoni Duran i Lleida, serà difícil, però ho pot aconseguir.

I si després de tot, en aquesta ocasió, Catalunya no esdevé el nou Estat d’Europa que molts volem. Doncs no passa res, fa tres-cents anys van morir molts catalans, però el poble català segueix viu. Potser hauran de passar uns quants anys més, però tinc el convenciment que el poble català continuarà lluitant per la seva llibertat, fins a vèncer o morir.

Ah i no oblidem que aquest es el segon cop de la nostra història, en menys de cent anys, que mes aprop estem d’aconseguir l’objectiu. Que el resultat d’unes eleccions no ens faci perdre el nord.

Visca Catalunya lliure! Amb il·lusió.

Anuncis