La proposta de ‘Declaració’

Llibre antic Sembla ser que avui s’ha fet públic el document de la ‘Proposta de Resolució d’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble Català’ (pdf) que CiU ha fet arribar als partits catalanistes del Parlament de Catalunya i que prèviament ha estat acordat amb ERC. No sé si dir si m’agrada gaire, poc o massa, car de fet m’agradaria que fora una mica més ‘contundent’, però és el que hi ha… El que tinc clar és que el gest que haurà d’acompanyar la votació -i l’acord fet públic- serà una altra fita en el camí cap a l’alliberament de Catalunya.

Si les circumstàncies no l’alteren, i per a que en quedi constància en aquest bloc -la meva hemeroteca personal- el pujo aital m’ha arribat per la xarxa.



Proposta de Resolució d’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble Català

Preàmbul

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu que l’administració del poder polític, de les finances públiques, el reconeixement de la pròpia cultura i identitat col·lectiva, de la llengua pròpia i de la garantia de l’exercici dels drets de la ciutadania, serveixi per a la millora del benestar col·lectiu i la igualtat d’oportunitats.

En aquest sentit, després d’un llarg període de dictadura franquista amb la transició democràtica a l’Estat espanyol, es va dissenyar un model autonomista. Els darrers anys, en la via d’aprofundiment democràtic, una majoria de forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic, la més recent concretada en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre els quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l’Estat espanyol i crea les bases per una involució en l’autogovern que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig en el si de l’Estat espanyol, mitjançant la necessitat de constituir Catalunya en un Estat dins el marc europeu. Els tractats europeus protegeixen expressament els drets dels pobles, l’exercici dels drets de la ciutadania i l’aprofundiment democràtic com a principi.

Amb data 27 de setembre de 2012 mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya va constatar la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta.

Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca, esdevenint un mandant democràtic dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya per tal que la nova cambra, en representació de la voluntat del poble de Catalunya, iniciï el procés de constitució de Catalunya com a nou Estat a partir del reconeixement de la seva sobirania.

La legitimació d’aquest procés ha de venir donada per la decisió majoritària del poble per la via d’una consulta democràtica.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent

DECLARACIÓ DE SOBIRANIA DEL POBLE CATALÀ

D’acord amb la voluntat expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda declarar la sobirania democràtica del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic, iniciant el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir com a plasmació del dret d’autodeterminació dels pobles, i fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou Estat dins el marc Europeu d’acord amb els principis següents:

  1. Sobirania

    El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
  2. Legitimitat democràtica

    El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular.
  3. Transparència

    Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
  4. Diàleg>

    S’apostarà pel diàleg i la negociació amb l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.
  5. Europa

    Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents territoris de la Unió i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
  6. Legalitat

    S’utilitzaran de tot els marcs legals existents per fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.

Parlament de Catalunya, gener de 2013



I per tancar -per ara- l’afer i dir la meva… m’agradaria molt més que la declaració que fes el Parlament en la seva primera sessió d’aquesta Xª legislatura fora la ‘Declaració Unilateral d’Independència’, però sembla que ara per ara no caurà. Malgrat això no deixo de tenir certa fe en que els esdeveniments -i principalment per ‘la bona feina’ de l’Estat espanyol- el Parlament es vegi forçat a fer-la -la DUI, és clar!-, car posats a fer declaracions millor una de sola i definitiva, oi?

Siau…

Els comentaris estan tancats.