L’enemic com més aprop…

Duran cap per baixDiuen que algú va dir al seu moment que els enemics se’ls havia de tenir ben aprop per poder-los controlar millor. No seré pas jo qui posi en dubte la ‘saviesa popular’, però en el cas que ens ocupa no em sembla pas encertada aquesta dita. El fet és que en ‘Duran y Lérida’, conegut per el seu alineament incondicional amb les tesis espanyolistes -aquelles que volen una Catalunya sotmesa als interessos castellans-, segueix sent, malgrat que amb una valoració a la baixa, un dels elements principals de l’estratègia espanyolista per frenar el procés d’independència de Catalunya. La seva posició com a cap dels ‘socis’ de CDC, i de retruc del Govern de la Generalitat de Catalunya, i aprofitant que és una persona d’un tarannà extremadament narcisista i egocèntric ha esdevingut fins ara una peça important per a la guerra de l’espanyolisme contra Catalunya. Ara, arran del ‘cas Pallerols’ -que fora d’alguna fumera no ha forçat més accions per part de l’espanyolisme-, amés de ser un element afí és, en Duran, un captiu, més condicionat si no ho estava prou, a fer-los-hi el joc brut aprofitant la seva posició dins la política catalana.

Per altra banda amb l’esclat de la resolució del susdit ‘cas Pallerols’, on tothom s’ha espolsat les responsabilitats polítiques -i amb el que encara tenim una possibilitat real de fer-lo fora- hi ha qui diu, a casa nostra, que no s’hauria de fer sang, que la caiguda d’en Duran pot provocar una greu crisi a CiU i fer trontollar l’encara tendre procés sobiranista encetat des del Parlament de Catalunya, que demanar-la o forçar-la -la dimissió de ‘lo pelat’- seria fer-los-hi el joc als espanyolistes. Els arguments són prou entenedors, però no se si el preu de tenir-lo en actiu i tant endins dels òrgans de poder ens hi pot portar res de bo, i més quan n’ha donat tantes de mostres d’estar contra la independència de Catalunya, i que hi treballa amb l’objectiu d’impedir-la.

Aprop?, lluny?, no se pas quina seria la millor solució, però jo personalment preferiria que desaparegués de l’escena política d’una vegada per totes i es pogués alliberar Unió d’aquest feixuc llast, i pogués d’aital manera encarar-se definitivament, amb el País, cap a la via de la llibertat.

L’enemic com més aprop?, doncs no ho se… però jo el voldria lluny…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: