Allò que no valia per a res

insignificantVes per on que la Declaració de Sobirania del Poble Català, que va ser presentada al proppassat gener, i que segons els PPros ‘no sirve de nada’, per insignificant, ridícula, inútil, etcètera, etcètera, etcètera… i sense cap mena de valor, ara s’ha convertit en un afer ‘constitucional’, car sembla ser que el ‘abogado del estado’ ha trobat ‘signos de inconstitucionalidad’ -no deu ser, la Declaració, prou corrupte?-, i això que només es tracta d’una declaració política, un document de caire polític què -a desgrat meu- tant sols és una declaració d’intencions. Tota una fita, la troballa, no aconseguida mai en tota la història -i ja en són un quants segles!- i amb la que ens han regalat les oïdes els mesetaris. En veient el suc que en podien traure el ‘gobierno’ ha encarregat un ‘informe’ al ‘consejo de estado’ -deuen voler dir la Faes, oi? que és qui ‘aconseja al estado’- per, un cop sol·licitat, pagat, emmarcat, enquadernat, i no sé quants nat’s més, fer-ho revisar per la quarta cambra, el ‘tribunal prostitucional’ -que tribunal més prostituït no n’hi ha a banda i banda dels mars-.

Bé, deixant d’un costat la sensació que tot plegat em provoca, val a dir que pagaria la pena fer una lectura més curosa del que realment pretenen fer des l’empresa més gran del país veí (Xoriços PP), perquè si s’han embrancat en una croada d’aquesta mena és que alguna en porten de cap.

Anem a veure-ho…

De primeres, i veient els ‘tempos’ de la qüestió, és evident que pretenen brandar al vent la bandera de la defensa de les espanyes, davant el seu públic és clar, per tapar les vergonyes dels escàndols de corrupció on hores d’ara suren. Ja se sap, anar contra els catalans és el que més uneix els espanyols de qualsevulla condició, i qui es posa al capdavant de la croada assoleix el rang d’heroi ‘nazional’.

De segones, i per seguir amb el ‘sarao’, pretenen capitalitzar el procés d’autodeterminació portant-lo al seu territori, fer-lo entrar en els laberints de les seves institucions i lleis per poder-lo controlar i guiar-lo fins a la seva aniquilació final. Si el porten als seus tribunals i els hi seguim el joc els estarem reconeixent potestat per interferir -més enllà del que ho estan fent- i dir la seva. Els estarem legitimant per a ficar-hi cullerada, reconeixent-nos-en subordinats a les seves institucions i lleis. No s’ha d’entrat al drap!

De tercers hem sobta, i molt, que de cop i volta li vulguin reconèixer, a la Declaració, valor jurídic, pels motius explicats anteriorment, si no portessin de cap implicar judicialment els màxims representants de les institucions i la política catalanes, Govern, Parlament i partits, i mirar de fer passar-ho tot per una insubordinació per -com a últim recurs- anular-nos-en les institucions pròpies de Catalunya, altra cop Generalitat i Parlament.

Tot plegat massa feina i massa brutícia per a quelcom que al seu dia van definir com un ‘paper sense valor’. De ben segur que en el fons la seva ànima se’n han adonat que anem de debò i que no ens sedueixen pas els seus cants de sirena, ni ens fan por les seves amenaces, ni ens engresquen les seves promeses d’amor etern… això sí, no badem perquè tot plegat forma part de la guerra contra l’independentisme, qualsevol maniobra, si és per sortir-se’n amb la seva, els hi semblarà d’allò més, i aquesta n’és una i grossa…

I tot per allò que no valia per a res…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: