Oda als monàrquics

Article d’en Santiago Espot publicat a NacióDigital.



Borbonisme quadribarrat
Santiago Espot – 17/04/2013

Com que el franquisme va representar el màxim exponent d’intent d’extermini de Catalunya, quan va morir el tirà, a la majoria de catalans, els va semblar que el Borbó que va posar a dit era una bellíssima persona. És clar, al costat d’un sàdic qualsevol cosa era més suportable. I així fou com va començar la llefiscosa campanya de presentar a tota família Borbó com un regal col·lectiu que ens havia caigut del cel. De fet, es podrien fer tres o quatre enciclopèdies senceres amb les lloances i ditarambes cap a l’actual monarca espanyol per part de la classe política, periodística o financera catalana.

En canvi, aquells que gosaven advertir (i que es podien contar pràcticament amb els dits d’una mà) sobre el lladronici, la megalomania i les obsessions malaltisses tradicionals de la nissaga dels borbons els consideraven gairebé com uns delinqüents. Eren tantes les ganes de voler complaure a un nou amo que ni els empresonava ni els afusellava per ser ser catalans que van elevar a la categoria de geni de la política a un personatge com Joan Carles de Borbó.

Han estat tan grans les mentides per amagar l’actitud d’aquesta família que ens havien presentat al pare del caçador d’elefants com una persona abnegada que va viure el seu exili gairebé en la pobresa quan, en realitat, era un digne continuador del seu pare, Alfons XIII. Joan de Borbó l’únic que va fer bé van ser dues coses: consumir dry martinis a Estoril durant el seu anomenat exili i tenir cura dels milers de milions que va heretar de l’espoli comés pels seus avantpassats amb el poble que havia governat la seva família.

Sembla mentida com molts catalans hagin pogut caure en el mateix parany històric del passat. Ser uns ignorants de la nostra pròpia història porta aquestes funestes conseqüències. Ara, per exemple, han de ser els mateixos espanyols els que reconeixen que gran part de la fortuna actual de Joan Carles rau en les comissions del petroli importat per l’estat espanyol durant anys i panys. Exactament igual com feia Alfons XIII en el seus dies amb l’empresa alemanya Krupp i que va denunciar Vicent Blasco Ibánez el seu dia.

Tota la classe dirigent d’aquest país (amb comptades excepcions) han actuat com a simples vassalls. S’han empassat tots els gripaus haguts i per haver per tal de poder dir amb cara de babaus que “he estat amb el rei!”. Caldria recuperar tots els panegírics que li han dedicat els principals càrrecs polítics de Catalunya durant tots aquests anys per veure fins a quin punt pot arribar la idiotesa dels que ens representen. Han estat enaltint un inepte que no sap ni parlar (qui no recorda aquell “mequivocao” de fa quatre dies sortint de l’hospital?), i al qual només se li coneix interès pels diners, les motos, els iots i les faldilles.

Sort en tenim que amb la independència perdrem de vista a aquesta família i a tots aquells que, per vergonya de Catalunya, han col·laborat a que els borbons s’hagin enriquit amb els nostres diners.



Déu t’escolti…

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: