El camí de la Declaració

parlament-catVes per on que després de riure’s de la Declaració de Sobirania del Poble Català -que el Parlament de Catalunya va fer el proppassat 23 de gener d’enguany- l’estat invasor, a través, primer, del seu CE (Consejo de Estado) -fent saltar les alarmes-, després amb l’AE (Abogacía del Estado) -amb la presentació d’un recurs davant ‘el seu’ TC (Tribunal Constitucional)- pretén ara, un cop els hi ha passat el riure, que el TC sigui qui digui si és, o no és, ‘constitucional’ una declaració política, feta per un Parlament escollit democràticament pels catalans i per uns partits polítics que varen ser escollits per a que ho fessin. Amb aquesta actitud l’estat invasor, i de retruc totes les institucions implicades -CE, AE i TC- han baixar a l’alçada de la merda de dessota la sola d’una sabata qualsevol. El que han fet, i no volen veure-ho, és reinstaurar les polítiques del franquisme que, amb l’excusa de la ‘legalidad vigente’ -per si hom no ho recorda- es prohibia, perseguia, empresonava i torturava la dissidència política i ideològica. Dit en poques paraules, es donava el mateix tracte a un ‘criminal sanguinari’ que a qui expressava diferència d’opinió respecte el que volia l’aparell de l’estat -bé, de fet es tractava millor el primer-.

Aquesta impugnació, fet del que ja en varem tenir un ‘tast’ amb l’Estatut del 2006, ha tornat a passar, amb la diferència que no s’ha impugnat una llei -que es pot arribar a acceptar, si més no en part- sinó que el que s’impugnen són les idees i la seva expressió, les declaracions d’intencions… Hem tornat de cop i volta a les èpoques més fosques de la història, el franquisme i la inquisició, com preferiu. De la mà dels fills i nets dels botxins, i servit per capítols, aquí en tenim el segon volum…

Ho sento per ells -els espanyols- perquè ara no hi disposen de la impunitat amb la que varen actuar en el passat. Ara Europa, i de retruc el món, els hi te els ulls al damunt i s’hi juguen -si és que encara els en queda- el prestigi. De moment ja s’han ‘retratat’, i han mogut fitxa en aquest escaquer, però no se’n han adonat que ho han fet pel camí equivocat. Si no donen sortida ‘per les bones’ a les aspiracions de Catalunya, expressades a través de la susdita declaració, l’únic camí que ens deixen lliure és el d’una altra declaració, això sí, aquesta, i aquest cop, definitiva… la Declaració Unilateral d’Independència…

Doncs això.

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: