Nash i el reconeixement de l’Estat Català

catalunya-europaArticle de n’Antoni Martínez publicat a l’Intocabledigital.



Nash i el reconeixement de l’Estat Català
Antoni Martínez – 09/05/2013

(Estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses a ESADE, cap local de la Joventut Nacionalista de Catalunya de Tàrrega i Conseller Nacional)

Hi ha moltes persones que tenen por no només que la UE no accepti una Catalunya Estat, sinó directament que no se’ns reconegui com a estat en la comunitat internacional.

El ciutadà català és conscient de que els costos i els beneficis d’una Catalunya Estat dependran majoritàriament de l’estratègia que jugarà la comunitat internacional a l’hora de reconèixer-la o no i la batalla política de Catalunya per voler ser reconeguda. Si analitzem l’opinió dels ciutadans trobem que no hi ha masses preocupacions per al cost de construir un nou estat. Això es pot entendre fàcilment si es te en compte que s’acabarà amb el dèficit fiscal que pateix Catalunya amb el que entre un 8-9% del PIB (aproximadament) marxa cada any cap a la resta de l’estat espanyol i no torna. Sí, en canvi, els preocupa que se’ls reconegui, ja que els fa por estar en un buit legal a nivell internacional. És a dir, la preocupació sobre el procés sobiranista no és sobre l’estat propi en si, sinó sobre les conseqüències que pugui tenir sobre les seves vides.

Com és previsible i tal com es va demostrant, Espanya està utilitzant totes les eines i recursos que té per frenar el procés sobiranista, de manera que és lògic pensar que si Catalunya aconsegueix un dia la independència, intentarà impedir que el nou estat sigui reconegut, però falta saber l’estratègia del poble català el dia de la consulta i si expressaran de forma majoritària un sí clar a favor de l’estat propi, o, en canvi, preferiran seguir com a part d’Espanya. Tenint en compte tot això, podria dir que de forma simplificada els interessos de les dues parts són els següents. La independència eliminaria el dèficit fiscal, cosa molt bona per Catalunya. No ser reconeguda per la comunitat internacional seria un cost per Catalunya però també per la pròpia comunitat internacional (moltes empreses i multinacionals tenen molts interessos i inversions a Catalunya. Els costos de transacció si no fórem reconeguts augmentarien de forma dramàtica ja que tampoc podríem negociar tractats amb la UE degut a la falta de reconeixement com a Estat independent i les empreses que tenen inversions a Catalunya es trobarien amb una inseguretat jurídica).

La teoria econòmica, més concretament, la teoria de jocs, ens proporciona una sèrie de interaccions estratègiques que ens poden ajudar a avaluar la decisió de la comunitat internacional sobre Catalunya. Ens trobem davant d’un joc d’estratègia amb dos jugadors. El votant català el dia de la consulta i la decisió de la comunitat internacional d’acceptar o no a Catalunya com a estat. El votant català a d’escollir entre voler la independència de Catalunya o no i la comunitat internacional ha d’escollir entre acceptar o no a Catalunya. Els quatre resultats possibles són: independència sense reconeixement, independència amb reconeixement, no independència i reconeixement i no independència i no reconeixement. En un joc així, les actuacions racionals donen com a resultat el que es coneix com a equilibri de Nash (rep el nom del seu creador, el matemàtic i Premi Nobel d’Economia l’any 1994, John Forbes Nash) és, un parell d’estratègies que són a la vegada millor resposta. Quan un jugador avalua la seva decisió, ha de tenir en compte i confirmar que, davant la decisió de l’altre jugador, ha escollit la millor decisió, independentment de la reacció de l’altre. Per conèixer el resultat d’aquest joc podem acceptar la idea que el cost de no ser reconeguts és més elevat que el benefici de la independència, ja que si això no fos així, no hi hauria possible interacció perquè la independència seria la millor decisió possible.

Aquest joc ens dona dos equilibris de Nash: un és la no independència de Catalunya i no reconeixement i l’altre, la independència i el reconeixement de la comunitat internacional. El motiu és fàcil d’entendre. Si l’estratègia escollida per la comunitat internacional és de no acceptar a Catalunya, la resposta racional d’acord amb l’escrit anteriorment dels ciutadans de Catalunya seria de votar que no el dia de la consulta. Si de per si els catalans no volguessin separar-se d’Espanya, la estratègia de la comunitat internacional de no acceptar-la no implicaria cap cost, ja que no l’hauria d’aplicar de cap de les maneres. En cas que la decisió de la comunitat internacional fora acceptar a Catalunya, els catalans haurien de votar a favor de la independència. Davant de la independència de Catalunya, la millor solució per a la comunitat internacional seria de reconèixer a Catalunya com a estat independent.

Aquest és un joc successiu, és a dir, la reacció del primer dels jugadors i la seva decisió ha de tenir en compte la possible reacció i decisió del segon. Amb tot això ens trobem amb una solució i un equilibri de Nash senzill: independència i que la comunitat internacional ens accepti com a nou estat. Per què? doncs perquè el primer que jugarà serà el votant català. Si tot va bé el 2014 es produirà una consulta en la que els catalans hauran d’escollir entre formar un nou estat o no. Com que els catalans poden amb aquest joc intuir que en cas es construeixi un nou estat, la millor decisió de la comunitat internacional serà acceptar-los, l’amenaça de que no siguin acceptats deixa de tenir valor.

Quan parlo de que ens reconeixerant s’ha de tenir en compte també no només tots els beneficis o costos que sofririen els països i les seves empreses si no ens acceptessin, també s’ha de tenir en compte que si no volguessin reconèixer Catalunya deixarien un precedent molt perillós: si un poble vol aconseguir la seva independència i reconeixement només pot fer-ho a través de la guerra (ja que tots els països que l’han aconseguit així han estat posteriorment reconeguts). En canvi, un poble que ho vol fer de forma democràtica i pacífica, no se l’accepta. Quedarien en entredit tots els valors de democràcia i llibertat que l’ONU propugna. Per tant, si els ciutadans de Catalunya voten a favor de construir un estat propi en la consulta del 2014, l’amenaça d’una falta de reconeixement internacional no és creïble.



Plausible i creïble, oi?

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: