Protagonistes

Fem ViaFa dies que no escric al bloc… No és per manca de notícies i informacions que mereixen ser comentades sinó més aviat per la meva manca d’agilitat a l’hora de pair-les i escriure -sempre se m’avança algú altre-. Malgrat tot això sempre queden fets dels que fer-hi cinc cèntims, o quatre ratlles, i d’aquests el més evident i destacat és l’actitud de certs polítics que sentint-se fora del marc ‘nacional català’ no volen perdre roda. No s’han adonat que ja fa prou dies que han perdut la capacitat de lideratge, han abdicat de la seva funció de referents d’un poble que els ha passat al davant i ha decidit no esperar-los més, fart de veure com l’únic que els ha mogut, i els mou, són els seus propis interessos. El tast més contundent, de ben segur, el tindrem aquest proper 11s amb la Via Catalana, on els ‘despenjats’ Navarro, Duran i Herrera, que podrien fer alguna aportació positiva al procés, han decidit desconnectar-se per mirar de capitalitzar l’atenció tot esperant que el ‘poble’ els demani ‘desesperat i desemparat’ la seva enlluernadora presència, però no serà pas així. El poble ha pres, per ell mateix, aquest protagonisme que altres han deixat d’exercir, i que dubto tornin a recuperar.

Un comentari a banda mereix el President de la Generalitat de Catalunya, MH Artur Mas. D’aquest home puc dir que comparteixo -malgrat m’agradaria més que hi fos- la idea que no hi ha de ser-hi. Penso que la seva presència faria que s’avoqués tot un seguit de falsos argumentaris contra l’acte del 11s, per desprestigiar-lo, centrant l’èxit o el fracàs en la seva figura i, en aquest cas, fent una passa enrere ha cedit tot el protagonisme al poble deixant clar que ell, com ha fet fins ara, no és qui arrossega res ni ningú, sinó què com a servidor públic n.1 fa, i farà, allò que el poble el demani. Sí, que tinc clar que de cara enfora cal un ‘lider’, un interlocutor polític al que d’altres interlocutors polítics puguin adreçar-se, la cara visible del procés, però no pas per la Diada, que és del poble, sinó per a d’altres tasques.

I de protagonistes, protagonistes d’aquests de debò, quants menys hi hagi millor, i sort, per nosaltres, que entre els ‘despenjats’ i els que fan una passa enrere només en quedem els que cal, el poble, perquè només nosaltres hem i podem ser els que fixem el nostre futur, perquè la història ja ho vol això, poques veus i prou decidides, per modelar-la. I és que en això hi estem ficats fent-nos-en la nostra història i essent, definitivament, els protagonistes…

Ens trobarem a la Via!

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: