La independència i les pensions

PensionistesEn soc conscient que és un tema debatut per persones i institucions més informades que no pas jo -i més solvents, sigui dit de passada- però en lloc he llegit ni escoltat pas això que avui vull exposar…

Comencem per dir que el costum de tots els països civilitzats -posem com a referència els de l’òrbita europea- és que se’n fan responsables del pagament de les pensions dels seus connacionals els respectius governs estatals, això sense tenir en compte el país de residència. Exemples coneguts els tenim a l’Estat espanyol amb tots els jubilats alemanys, francesos, anglesos i d’altres nacionalitats que han fet de l’Estat espanyol el seu lloc de residència, però que segueixen rebent les seves pensions dels estat dels que en són originaris.

Què passaria amb les pensions en una Catalunya independent?

Bé, aquesta qüestió té diverses respostes, totes elles lligades, per una banda, a la nacionalitat del beneficiari i, de l’altra, a com s’arribi a la independència, si per la via del diàleg o del trencament. En tot cas si que es pot afirmar què per als nacionals catalans -aquells dels que encara no hi ha per manca d’Estat català- se’n hauria de fer càrrec l’Estat català -quan hi hagi-. El mateix cas es produiria , gairebé amb tota seguretat, amb els beneficiaris de pensions amb doble nacionalitat -catalana i espanyola- en el cas de separació amistosa, on es suposa que l’Estat català se’n faria càrrec, no? Bé, és qüestió de negociar-ho i sembla el més raonable donades les conclusions dels estudis fets sobre la solvència d’uns i altres (com per exemple aquest del CCN).

Però què passaria amb els nacionals espanyols en el cas d’un trencament de Catalunya amb Espanya?

És en aquí que l’Estat espanyol té un problema, i de ben gros… La Constitución Española del 1978, en el punt segon de l’article 11 diu literalment:

Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad.

És evident que és de la ‘nacionalitat espanyola’ de la que no poden ser pas privats, i és en aquest punt que s’embolica la troca. Si Catalunya esdevé independent cap dels ‘espanyols actuals’ pot perdre la nacionalitat, no deixaran pas de ser espanyols -Constitución dixit-, ni tant sols en el cas d’una separació sense acord amb l’Estat espanyol. D’aquesta manera els ‘nacionals espanyols’ -com a mínim els que en el moment de la independència estiguin cobrant pensions-, les haurien de seguir cobrant del mateix Estat espanyol. Algú s’imagina que el pot passar al govern de l’Estat espanyol -i de retruc al propi Estat-, a nivell de confiança i credibilitat internacional -de la ‘nacional’ ja no en vull ni parlar-, si de cop i volta com a resultat d’un rampell deixa de pagar les pensions dels seus connacionals pel fet que el territori en el que hi viuen passa a ser d’un altre Estat? Caldria saber, en aquest punt, que fan els governs espanyols amb els seus connacionals que han fixat residència fora de l’Estat espanyol. Què va fer l’Estat espanyol -en desconec si se’n va produir cap de cas- amb les independències de Letònia, Estònia, Lituània, Geòrgia, Ucraïna, Croàcia, Sudan del Sud, etcètera, amb els seus connacionals que fins aleshores cobraven una pensió de l’Estat? Dubto molt que hagi deixat de complir amb les seves ‘obligacions’ pel fet que els seus connacionals hagin canviat d’estat sense moure’s de casa… Ara que mai se sap…

Així que el maldecap afegit a tot el reguitzell de ‘conseqüències’, ja conegudes, per la separació de Catalunya pot ser més gros del que sembla.

M’aturo un moment per fer memòria i recordar-vos què el balanç entre contribucions i retribucions dins l’àmbit català, pel que fa a les pensions, sempre ha sigut positiu. Això vol dir què, des de Catalunya, posem més diners dels que cal per pagar-les i que la diferència l’han feta servir -els governs espanyols- per bastir les pensions d’altres connacionals seus que no viuen a Catalunya.

No sé si paga la pena recordar la pregunta, feta amb tota la mala intenció, de na Sanchez-Camacho al Parlament de Catalunya demanat pel què passaria amb les pensions en una Catalunya independent, que qui les pagaria… bé, doncs ara, després d’aquesta reflexió, jo li diria que: els mateixos que fins ara! Això, evidentment, si no volen convertir-se -si no ho són ja- en la vergonya dels estats civilitzats d’Europa.

Vinga, que aquí ho deixo…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: