El relat d’una mentida

PS? Avui, al Parlament de Catalunya, s’ha portat a terme la votació d’una proposta què ha d’instar als representants del Parlament a demanar a les ‘Cortes españolas’ l’autorització per fer el referèndum -consulta?- d’autodeterminació de Catalunya.

En aquest escenari, físic i ‘virtual’, és on s’ha vist el veritable tarannà de les formacions polítiques que hi tenen de presència al Parlament. D’alguns no hi ha hagut cap sorpresa, ben mirat de la majoria, que des del començament havien intencions clares… Els que avui definitivament han perdut els papers, o la vergonya, o la dignitat, han estat els ‘Socialistas’ (en castellà perquè és amb els qui s’hi han arrenglerat). Explicar l’evolució d’aquest ‘clan polític’ -perquè no té un altre nom- seria massa llarg i feixuc, però si que es pot resumir en un seguit de constatacions que s’han produït al llarg del desenvolupament del procés sobiranista a Catalunya i que en ‘ramirp’ -àlies a Twitter d’un membre del CCN– ha resumit molt bé i que tot seguit us presento…



1) Quan molts catalans van decidir apostar per la independència, el PSC deia que calia una consulta.

2) Quan Artur Mas va dir que calia fer una consulta, el PSC demanava que fos fruit d’un pacte entre molts estaments catalans.

3) Quan es va crear el Pacte pel Dret a Decidir, i s’hi van afegir moltes entitats del país, el PSC s’hi va desmarcar.

4) Quan es discutia sobre la pregunta de la consulta, el PSC va demanar que fos inclusiva.

5) Quan la pregunta va ser inclusiva, el PSC va dir que no estava pactada amb l’Estat.

6) Quan els partits catalans votin en el Parlament demanar permís a l’Estat x cedir les competències de referèndums, el PSC votarà en contra.

7) La conclusió és que l’únic que vol el PSC és torpedinar el procés independentista i mantenir-se fidel al PSOE. El partit abans que el país.



Em sembla prou que no calen més paraules… El ‘procés’ ens ha empés a tots, i tothom, a prendre’n part, uns amb més encert i no gaires dubtes, però amb d’altres els està esquinçant la disfressa a passes de gegant i deixant-los-en despullats davant el públic (PS?). I ja ho diuen això el seus: ‘se coje antes a un mentiroso que a un cojo…’

Doncs això.

Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: