Un Duran a l’aigüera

DesaiguatAcostumats com estàvem a que lo Pelat anés fent tombs d’una banda a l’altra per pessigar de tot arreu i no fer res per ningú tret d’ell mateix, és clar, i sabent-ne la seva animadversió a la independència de Catalunya n’esperàvem alguna… Doncs ja la tenim aquí… El contra-atac unionista ha començat a desplegar-se per tots el fronts… De primeres han canviat el ‘Sant Crist Gros’ -llegeixi’s ‘Rei’-; de segones, ens comencen a torpedinar amb la possibilitat d’un suposat oferiment de millora de l’encaix de Catalunya a Espanya… que fet i fet, de tornar-se a produir, només seria una mica de vaselina per suavitzar l’embotiment de Catalunya dins el ‘tub’ espanyol per on ens volen fer passar… de terceres, ha començat la pluja d’ofertes d’estiu, cap de concreta i determinant -globus sonda si de cas- per copsar l’estat d’ànim de les gents d’aquest petit país i… de quartes… hom se’n recorda de que fa gairebé mig any ja se sentien veus que deien que en Duran podria ser el ‘mascaró de proa’ d’una coalició de les formacions unionistes, a Catalunya, davant la possibilitat d’unes eleccions ‘plebiscitàries’ o quelcom de pitjor?

Sabent-ne del tarannà narcisista i egocèntric, fins l’extrem, del susdit -‘lo Pelat’ pels amics-, les seves simpaties per la dreta espanyola més rància, les conxorxes amb la ‘burgesia catalana’ afí a Madrid i la seva dependència del sistema vigent de favors (referències aquí i aquí)…

I ara se’ns ha despenjat amb que vol deixar -sí però no- la sots-secretaria de CiU i d’altres càrrecs dins la coalició -com la Presidència de la Comissió bilateral Estat espanyol-Generalitat de Catalunya- però no la ‘cartera’ de ‘Presidente de la Comisión permanente de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados’… deu ser que fa bonic a les targetes de visita…

Uns comentaris:

-Aquest matí el desnonat de La Vanguardia, Josep Antich, deia a la ràdio que això era per problemes de salut, que en tot cas hauria de ser la nostra perquè el personatge, lo Pelat, ens les ha fet, i vol seguir fent-nos-les, de tots els colors… i per això no m’empasso que ho faci per salut…

-Aquest vespre, en unes declaracions a un diari francès, en Duran ha reconegut que la seva situació, plena de dubtes segons diu, té les arrels en la ‘incomoditat’ que el fa sentir l’enfocament de la consulta independentista del 9-n.

La meva teoria és una altra; donat el perfil del personatge, l’estat del Estado, la cursa cap a la independència catalana i la possibilitat que des de l’altiplà se’n hagin adonat, definitivament, que els caldrà quelcom més de dues dotzenes de papus i amenaces, ara, sabent que la consulta del 9-n la poden blocar quan vulguin -coses de la ‘legalidad’ espanyola- i que la convocatòria d’unes eleccions ‘plebiscitàries’ és el més plausible, necessiten hom que pensen pot fer de ‘pal de paller’ de la ‘moderació catalana’ (sic) i de retruc fer mal al procés torpedinant en Mas via CiU, mirant de trencar l’associació amb CDC, això sí, mai de cara… Per això diu que només s’ho està pensant, que està fent-hi una reflexió… i en bona part el puc entendre… costa prou de reconèixer quan s’ha de plegar i jubilar-se…

Aquest home sempre ha viscut a l’ombra dels arbres més grans, s’ha aixoplugat sota CIU des de que en faig ús de la raó i mai s’ha enfrontat a les urnes tot sol… amb Unió. és clar… i en veient-se gran, fora de lloc, rebutjat per molta de la ciutadania de Catalunya i per part de l’establishment de Madrid -si fem cas a certs comentaris- que el creu amortitzat. De ben segur que ha esdevingut el ‘tonto util’ a sacrificar en pro de la ‘causa nacional’ -ves a saber que li han ofert- i ell es rumia si posar-s’hi bé. Un cop en Navarro ha fet figa -ensorrant-se tot sol- la Camacho té prou embolics -també per mèrits propis- per no ser de fiar i en Rivera havent-hi assaltat la ‘política espanyola’ -feu de PP i PSOE-, el ventall de candidats per liderar la contra-revolta quedava reduït al no res, i en Duran, veient-se amortitzat, cercaria el colofó a la seva carrera política…

Les opcions que sonen, hores d’ara, són dues: unes plebiscitàries amb UDC presentant-se sola -o associada al PP- o -que és el pitjor que podrien fer però que no descarto pas- la invalidació del Govern actual de Catalunya, intervenció de la Generalitat i el Parlament i la substitució d’aquestes institucions catalanes per un ‘gobierno amigo’ nomenat per Moncloa i encapçalat per… lo Pelat! com el gran i darrer servei a ‘la patria’.

Vist des d’aquí, faci el que faci, ho té fotut… tot el que sigui anar contra el moviment independentista -que és el que de debò li fa mal a la salut- no li pot reportar res més que desprestigi i marginació. Roma -Espanya- no paga traïdors, i dels traïts tampoc hauria d’esperar-ne res de bo…

El que és clar de tots aquest moviments és que hores d’ara, en Duran, és un nàufrag dins la pica de la política espanyola, per voluntat pròpia, on algú hi ha tret el tap, i no sap com fer-s’ho per no morir engolit pel desaigüe… oi?

Doncs això…

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: