I vosaltres… què hauríeu fet?

Passat un cap de setmana després de l’afer Jordi Pujol -el darrer- on va declarar tenir diners, no declarats, a Andorra fruit de l’herència del seu pare… amb el rebombori fet pels puristes, immaculats, enemics, contraris i/o oposats a tot el que és i no és el catalanisme, penso que cal fer una certa reflexió, no pas per defensar-ho -per que no l’hi cal pas que jo surti a defensar-lo- però sí perquè ‘la gent de bé’ no vulgui fer més sang de la que s’ha fet… és clar…

Reculem una mica en el temps i mirem amb certa perspectiva els esdeveniments.

El Sr. Jordi Pujol i Soley va ser empresonat, torturat, perseguit, volgut empresonar de nou (cas Banca Catalana), insultat, menyspreat, assenyalat, objectiu de burles i culpabilitzat de tots els mals de món mundial per haver tingut una idea de país que s’oposava, d’una banda, “als plans del ‘Estado'” per Catalunya, de l’altra, per la diferència de criteri amb els “txupi-guais” de l’esquerra hyper-purista, i per l’altra -el que de debò no li perdonen pas- haver esdevingut un referent moral -fins fa tres dies, literals- de tota una nació… i tot això per part dels seus enemics polítics i no polítics…

I vet aquí que rep una herència important que es troba fora de l’abast del suara esmentat ‘Estado’ -aquests del 23-F del 81, on alguns el volien afusellat!- i, en veient l’oportunitat, se n’amaga…

I ara em demano:

Qui, en aquestes condicions, voldria posar tot el seu patrimoni a l’abast de qui et vol tant de mal i tant malament? Qui, en plenes condicions mentals, voldria estar a mercè de tot això? Qui, havent passat el que ha passat aquest home, voldria mostrar totes les seves cartes a l’enemic -sí, perquè enemic és qui et vol mal, i a en Pujol el ‘Estado’ el volia fer mal…- i no desar-se’n ni que sia una carta només per si de cas? -no oblidem que en qualsevol moment hauria pogut haver de fugir a corre-cuita… fora del país…

De referents hi ha a cabassos, parlo de gent perseguida, empresonada, represaliada i, en casos extrems, afusellada. La ‘Transición’ tenia poc més d’un lustre de vida quan va rebre l’herència i el simulacre de cop d’Estat encara menys…

I ho sé, i ho puc entendre, que si ‘el procés’, que si Catalunya, que si la imatge d’un expresident, que si el referent moral d’una generació i de CDC, que si ho faran -ho estan fent- servir per atacar-nos, que si romanços… Ja voldria veure tot aquests que se li han llançat al coll en les seves mateixes circumstàncies… i sense voler-lo justificar… perquè jo, diguin el que diguin, no sé pas si hauria fet el mateix… i qui digui que hauria fet el contrari… que ho demostri amb fets i no pas amb paraules…

Que va fer malament? doncs sí. Que això ens afecta? doncs també. Que afegit als ‘afers familiars’ dels Pujol-Ferrusola emmerda tot una mica més?, oi i tant!… però com se sol dir per enllà… “Qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra”

Oi que se m’entén?

Doncs això… Siau…

Advertisements
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: