I Franco va caure del cavall…

Franco caigutDesprés de la ‘demolició popular’ de l’estàtua de Franco -sense cap- muntant a cavall i exposada davant el Born Centre Cultural de Barcelona en que es suposava una mostra de reinterpretació què, a l’hora de la veritat i a desgrat del promotors, ha estat una ’boutade’ han quedat prou clares unes quantes coses…

De primeres; que la interpretació feta, o argumentada, pels promotors de la nyapa, era una falsedat. Parlaven de reinterpretació de símbols i confrontament de visions d’una figura, per dir-ho suaument, polèmica… però es van deixar pel camí el fet que un símbol, per poder ser ‘reinterpretat’, cal haver-lo reinventat, alterat, per a aconseguir l’objectiu final. Sense aquesta adaptació de la imatge simbòlica, a través de l’alteració física del propi símbol, la reinterpretació esdevé fictícia i, si n’afegim que el lloc on ha sigut exposada, que n’hauria d’haver donat un context, té una altre simbologia, tant potent com allunyada de la primera, el fracàs, aital ha succeït, està garantit… d’aquí que la reacció ‘popular’ davant el símbol ha estat de rebuig, com era d’esperar davant la significació que en l’imaginari de la gent té el personatge mostrat -el dictador feixista F.Franco-, i ha rebut per totes bandes fins a ser ‘enderrocat’… literalment…

De segones; que per raó del rebuig de la gent cap al símbol, el grup municipal promotor del susdit ‘espectacle’, ha acabant reconeixent de boca de na Núria Alabao que l’objectiu, el de debò, era confrontar -enfrontar?- ‘cultures’, imaginaris i més específicament l’espanyolista, de suposades esquerres antifranquistes, amb el nacionalista català.

Ara ja entenc el perquè del lloc escollit…

El que volien fer, i de fet estan fent, era reconvertir -canviar el símbol per donar-hi una altre significació, ara sí fet ‘com cal’- el simbolisme del Born Centre Cultural, traslladant-lo d’imaginari o, més explícitament, sobreposar el seu imaginari -el quid de la qüestió- a l’imaginari que fins hores d’ara està associat al lloc d’exposició… objectiu, del cert, que no té altra raó que canviar el sentiment de pertinença dels catalans -nacionalistes catalans-. La dissolució i/o ocultació dels símbols considerats aliens i la seva substitució pels ‘propis’, res de nou, és un fet prou conegut de la història. Tothom, o gairebé tothom, ho ha practicat des de temps immemorials. Només cal fixar-se, per exemple, en la superposició d’edificacions religioses, temples construïts d’amunt de temples consagrats a altres creences, al llarg dels temps.

Tota ‘cultura’ que vol ser preeminent ha d’ocultar, fer invisible, l’anterior, sobreposant-se o directament substituint la que hi domina l’imaginari en el moment de l’arribada.

I acabant… el perquè de l’oportunitat del fet…

Si hom no és pas cec o sord, o ambdues coses, copsarà que tot això té la seva arrel en una lluita política, lluita entre els que volen la independència de Catalunya i els que no la volen. Entre els que s’adscriuen en un imaginari ‘català’ i els que ho fan en un d’espanyol -sia d’esquerres o dretes-. Entre els que volen tancar d’una vegada el post-franquisme i els continuistes acomodats en l’autonomisme. Entre els que volen un país del S. XXI i els que el volen del s.XX… de primers del s.XX…

I mentre això passa Franco ha caigut del cavall.

Metàfora del món que ha de venir?

Siau…

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: