Arxiu de la categoria ‘ Algú ho havia de dir… ’
Madrid s’ha oblidat de la resta d’Espanya. Madrid parla de Madrid, es troba amb Madrid i opina amb Madrid i sobre Madrid, Madrid dóna la raó a Madrid, es baralla amb Madrid i al final dóna el poder de decisió a Madrid. Madrid pensa en Madrid com si Espanya fos Madrid.
L’article sencer es pot llegir aquí.
Quan els nazis van venir a dur-se els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan varen empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan varen venir a dur-se els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan varen venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
“Catalunya és un miracle. Un miracle en l’Europa contemporània. Perquè des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits –com el peix petit, a la mar, que és menjat pel peix gros-. Catalunya és un exemple històric d’una supervivència curiosa, òbviament conflictiva i estranya, la supervivència d’un poble tossut. Tot feia pensar, als súbdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans potències europees, que Catalunya desapareixeria després de l’any 1714, després de la guerra de Successió. Catalunya, un país antic, medieval, com tants més n’hi havia a Europa, perdia la seva personalitat pròpia per tal com perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d’existir”
‘No es perd mai perquè els altres facen el que han de fer, perds si tu no fas el que tu has de fer.’
“La historia moderna de España se reduce a la historia de su resistencia a la cultura moderna”.
“Deixin tot enregistrat (…) trobin els testimonis perquè en algun lloc, en el decurs de la història, algun fill de puta es llevarà i dirà que això no va ocórrer mai.”
Reflexions sobre l’holocaust (1945)
‘Tots els somnis ho són fins que es fan realitat’.
Constitución española de 1978:
Artículo 3
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
Clar i castellà, oi?
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « oct. | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
