Posem el comptador a zero o ens repartim les engrunes?

Avui penjo un article d’opinió d’en Pere Cardús, publicat a VilaWeb, del que no en faré cap comentari car ell tot sol ho diu tot…

El règim del 78: territori hostil

Avui he llegit la constatació d’allò que a totes llums era evident i ningú no volia dir… L’estat espanyol sorgit del règim del 78 és, hores d’ara i a totes llums, un estat hostil amb Catalunya, el seu govern, la seva població i les seves aspiracions de fer-se el seu propi espai on viure digna i democràticament.

La constatació de que no soc pas l’únic, i de que se’n comença a parlar obertament, la he tingut en llegir l’editorial d’en Vicent Partal a Vilaweb.

Alfred de Zayas: APLICACIÓN RECOMENDADA DE LOS : “APUNTES PRÁCTICOS PARA LA APRECIACIÓN DE ACTIVIDADES Y ALEGACIONES RELATIVAS AL EJERCICIO PACÍFICO Y DEMOCRÁTICO DEL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION DE LOS PUEBLOS”

Avui duc al bloc un article excepcional d’en Alfred-Maurice de Zayas publicat al seu bloc personal on fa una exposició de fets, n’extreu conclusions interessantíssimes i emet recomanacions clares i explícites del que caldria fer per resoldre el plet català.

És una llàstima que aquest article, apunt, hagi passat gairebé invisible a causa del ‘soroll mediàtic’ interessat al que malauradament ens tenen sotmesos des dels ‘mass media’ espanyols, però no per això deixa de ser d’obligada lectura. És un text llarg, clar i -com se sol dir avui dia- contundent.

Doncs bé, abans de la còpia/transcripció del mateix i per que toca aquí teniu l’enllaç a l’article original.

Gaudiu-lo!

La culpa? pels de sempre…

Avui, i després de molts dies sense escriure, manllevo un article d’en Xavier Xala i Martín publicat al diari Ara.

Simona Levi: Madrid i Madrid

Madrid s’ha oblidat de la resta d’Espanya. Madrid parla de Madrid, es troba amb Madrid i opina amb Madrid i sobre Madrid, Madrid dóna la raó a Madrid, es baralla amb Madrid i al final dóna el poder de decisió a Madrid. Madrid pensa en Madrid com si Espanya fos Madrid.

L’article sencer es pot llegir aquí.

Martin Niemöller

Quan els nazis van venir a dur-se els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan varen empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan varen venir a dur-se els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan varen venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Josep Termes

“Catalunya és un miracle. Un miracle en l’Europa contemporània. Perquè des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits –com el peix petit, a la mar, que és menjat pel peix gros-. Catalunya és un exemple històric d’una supervivència curiosa, òbviament conflictiva i estranya, la supervivència d’un poble tossut. Tot feia pensar, als súbdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans potències europees, que Catalunya desapareixeria després de l’any 1714, després de la guerra de Successió. Catalunya, un país antic, medieval, com tants més n’hi havia a Europa, perdia la seva personalitat pròpia per tal com perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d’existir”

Sanchis Guarner

‘No es perd mai perquè els altres facen el que han de fer, perds si tu no fas el que tu has de fer.’