I vosaltres… què hauríeu fet?

Passat un cap de setmana després de l’afer Jordi Pujol -el darrer- on va declarar tenir diners, no declarats, a Andorra fruit de l’herència del seu pare… amb el rebombori fet pels puristes, immaculats, enemics, contraris i/o oposats a tot el que és i no és el catalanisme, penso que cal fer una certa reflexió, no pas per defensar-ho -per que no l’hi cal pas que jo surti a defensar-lo- però sí perquè ‘la gent de bé’ no vulgui fer més sang de la que s’ha fet… és clar…
Continua llegint

Joc de trons… i llamps

TempestaÉs per la dificultat que mostren, els dos grans partits polítics espanyols, per enfrontar de cara els problemes que té l’Estat espanyol -què ens agradi o no ens afecten directament- i que presenten aquesta resistència a evolucionar i adaptar-se per fer avançar el seu sistema de governança cap allà on els temps i la gent els demana que m’hi veig avocat a escriure’n.
Continua llegint

Un Duran a l’aigüera

DesaiguatAcostumats com estàvem a que lo Pelat anés fent tombs d’una banda a l’altra per pessigar de tot arreu i no fer res per ningú tret d’ell mateix, és clar, i sabent-ne la seva animadversió a la independència de Catalunya n’esperàvem alguna… Doncs ja la tenim aquí… El contra-atac unionista ha començat a desplegar-se per tots el fronts… De primeres han canviat el ‘Sant Crist Gros’ -llegeixi’s ‘Rei’-; de segones, ens comencen a torpedinar amb la possibilitat d’un suposat oferiment de millora de l’encaix de Catalunya a Espanya… que fet i fet, de tornar-se a produir, només seria una mica de vaselina per suavitzar l’embotiment de Catalunya dins el ‘tub’ espanyol per on ens volen fer passar… Continua llegint

El Rei escapçat

Rei escapçatEra d’esperar, es veia venir, algú ho va predir fa mig any i ‘algú altre una mica abans‘… Avui el Rei d’Espanya ha caigut, o a llençat la tovallola, o l’han fet dimitir… tot plegat sembla molt precipitat però jo, que soc mal pensat de mena, no m’ho empasso pas… però que tinc molt clar que l’han escapçat…

D’aquí hi podem traure, o fabricar-nos-en, moltes de teories de què ha succeït, quines han sigut les causes i quines poden ser les conseqüències, i de fet ja se’n poden llegir força històries per la xarxa…
Continua llegint

El meu país – Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol
Tots els anys que he hagut de viure
Allunyat del meu país
Ha estat una nit fosca
Un camí ple de neguit.

Penso en tot allò que enrere
Vaig deixar quan vaig partir
I amb els ulls de l’esperança
Torno encara al meu país.

No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país
Ara en sóc lluny, però me’n recordo
Dia i nit.

Si un dia hi torno el vent que em rebi
Esborrarà tots els neguits
I oblidaré els anys que he viscut
Tant sol i trist.

No hi ha res que no em recordi
Cada instant el meu país
Tot em fa pensar amb els dies
Que hi vaig viure tant feliç.

Quan camino el vent em porta
Veus que el temps no ha pas marcit
Si m’adormo el que somio
És només del meu país.

No estimo res com la dolcesa…

Abans que la mort m’arribi
Vull tornar al meu país
Trepitjar la terra amiga,
Caminar per vells camins.

Vull sentir les veus que estimo,
Vull plorar pels vells amics
I morir quan sigui l’hora
Sota el cel del meu país.

No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país!