Arxiu de la categoria ‘ Política d’anar per casa ’

Entre nacionalismes…

EspanyaAndalusia Fa força dies que vaig dient, i escrivint, que l’atzucac català es donat per causa de l’existència de dos nacionalismes -complementaris- que ens encotillen…
Continua llegint

Anuncis

Joc de trons… i llamps

TempestaÉs per la dificultat que mostren, els dos grans partits polítics espanyols, per enfrontar de cara els problemes que té l’Estat espanyol -què ens agradi o no ens afecten directament- i que presenten aquesta resistència a evolucionar i adaptar-se per fer avançar el seu sistema de governança cap allà on els temps i la gent els demana que m’hi veig avocat a escriure’n.
Continua llegint

Un Duran a l’aigüera

DesaiguatAcostumats com estàvem a que lo Pelat anés fent tombs d’una banda a l’altra per pessigar de tot arreu i no fer res per ningú tret d’ell mateix, és clar, i sabent-ne la seva animadversió a la independència de Catalunya n’esperàvem alguna… Doncs ja la tenim aquí… El contra-atac unionista ha començat a desplegar-se per tots el fronts… De primeres han canviat el ‘Sant Crist Gros’ -llegeixi’s ‘Rei’-; de segones, ens comencen a torpedinar amb la possibilitat d’un suposat oferiment de millora de l’encaix de Catalunya a Espanya… que fet i fet, de tornar-se a produir, només seria una mica de vaselina per suavitzar l’embotiment de Catalunya dins el ‘tub’ espanyol per on ens volen fer passar… Continua llegint

De fidelitats i dissidències

Parlament britànicEls esdeveniments del proppassat dijous, amb declaracions i contradeclaracions i retrets diversos i variats, i la cua que arrossega, em donen peu, si més no, per mirar de traure’n suc i entendre el que ha passat. El fet és que una formació política, el seu òrgan ‘decisori’, va decidir que en una votació molt important no respectaria el seu programa electoral, contradiria les declaracions fetes des de feia més d’un any pels seus ‘líders’ i donaria l’esquena al territori d’on surten els seus vots, tot això salpebrat amb amenaces cap a tot aquell díscol que gosés no seguir la ‘disciplina de partit’ en aquest afer.
Continua llegint

El relat d’una mentida

PS? Avui, al Parlament de Catalunya, s’ha portat a terme la votació d’una proposta què ha d’instar als representants del Parlament a demanar a les ‘Cortes españolas’ l’autorització per fer el referèndum -consulta?- d’autodeterminació de Catalunya.
Continua llegint

El dilema d’Europa i la independència catalana

Catalunya-Europa
Ja ho sabem -sabíem-, Europa només actua davant la consumació dels fets. En el nostre cas, de Catalunya i la seva reivindicació d’esdevenir independent, ho farà quan tinguin damunt la taula la Declaració d’independència, és clar, sigui via DUI o no, però no cal témer en excés perquè no se’n està pas de pensar-se que fer, d’observar i rumiar que succeeix a Catalunya, de pensar-se com actuarà quan arribi l’hora…
Continua llegint

Allò que no valia per a res

insignificantVes per on que la Declaració de Sobirania del Poble Català, que va ser presentada al proppassat gener, i que segons els PPros ‘no sirve de nada’, per insignificant, ridícula, inútil, etcètera, etcètera, etcètera… i sense cap mena de valor, ara s’ha convertit en un afer ‘constitucional’, car sembla ser que el ‘abogado del estado’ ha trobat ‘signos de inconstitucionalidad’ -no deu ser, la Declaració, prou corrupte?-, i això que només es tracta d’una declaració política, un document de caire polític què -a desgrat meu- tant sols és una declaració d’intencions. Tota una fita, la troballa, no aconseguida mai en tota la història -i ja en són un quants segles!- i amb la que ens han regalat les oïdes els mesetaris. En veient el suc que en podien traure el ‘gobierno’ ha encarregat un ‘informe’ al ‘consejo de estado’ -deuen voler dir la Faes, oi? que és qui ‘aconseja al estado’- per, un cop sol·licitat, pagat, emmarcat, enquadernat, i no sé quants nat’s més, fer-ho revisar per la quarta cambra, el ‘tribunal prostitucional’ -que tribunal més prostituït no n’hi ha a banda i banda dels mars-.

Bé, deixant d’un costat la sensació que tot plegat em provoca, val a dir que pagaria la pena fer una lectura més curosa del que realment pretenen fer des l’empresa més gran del país veí (Xoriços PP), perquè si s’han embrancat en una croada d’aquesta mena és que alguna en porten de cap.

Anem a veure-ho…

De primeres, i veient els ‘tempos’ de la qüestió, és evident que pretenen brandar al vent la bandera de la defensa de les espanyes, davant el seu públic és clar, per tapar les vergonyes dels escàndols de corrupció on hores d’ara suren. Ja se sap, anar contra els catalans és el que més uneix els espanyols de qualsevulla condició, i qui es posa al capdavant de la croada assoleix el rang d’heroi ‘nazional’.

De segones, i per seguir amb el ‘sarao’, pretenen capitalitzar el procés d’autodeterminació portant-lo al seu territori, fer-lo entrar en els laberints de les seves institucions i lleis per poder-lo controlar i guiar-lo fins a la seva aniquilació final. Si el porten als seus tribunals i els hi seguim el joc els estarem reconeixent potestat per interferir -més enllà del que ho estan fent- i dir la seva. Els estarem legitimant per a ficar-hi cullerada, reconeixent-nos-en subordinats a les seves institucions i lleis. No s’ha d’entrat al drap!

De tercers hem sobta, i molt, que de cop i volta li vulguin reconèixer, a la Declaració, valor jurídic, pels motius explicats anteriorment, si no portessin de cap implicar judicialment els màxims representants de les institucions i la política catalanes, Govern, Parlament i partits, i mirar de fer passar-ho tot per una insubordinació per -com a últim recurs- anular-nos-en les institucions pròpies de Catalunya, altra cop Generalitat i Parlament.

Tot plegat massa feina i massa brutícia per a quelcom que al seu dia van definir com un ‘paper sense valor’. De ben segur que en el fons la seva ànima se’n han adonat que anem de debò i que no ens sedueixen pas els seus cants de sirena, ni ens fan por les seves amenaces, ni ens engresquen les seves promeses d’amor etern… això sí, no badem perquè tot plegat forma part de la guerra contra l’independentisme, qualsevol maniobra, si és per sortir-se’n amb la seva, els hi semblarà d’allò més, i aquesta n’és una i grossa…

I tot per allò que no valia per a res…

Siau…

Aprofitem l’oportunitat

EsteladaArticle d’opinió d’en Joan Carretero i Grau.



Aprofitem l’oportunitat
Joan Carretero i Grau – 17/11/2012

“Hem d’aconseguir que les eleccions siguin un plebiscit per avançar cap a l’estat propi”

El dia 25 de novembre d’enguany la ciutadania de Catalunya té, per primera vegada en molt temps, l’oportunitat de començar a decidir el seu futur de manera democràtica, pacífica i tranquil·la.

Això és possible no per una conjunció astral, ni tampoc per una casualitat, sinó per la feina, la lluita i el sacrifici de molts anys per part de moltes persones, que en els darrers temps s’ha cristal·litzat en la gran manifestació de l’Onze de Setembre passat i en el compromís i el lideratge del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha escoltat la veu del seu poble i ha fet seves les demandes d’un país esgotat per anys de tracte colonial per part de l’Estat espanyol.

En la història de les persones, però també en la dels països, les oportunitats cal aprofitar-les, ja que no sempre es repeteixen. Catalunya, si vol esdevenir un nou estat, no pot deixar passar les properes eleccions com si fossin unes eleccions autonòmiques qualssevol. Cal que tinguem ben clar què és el més convenient per anar avançant en la direcció cap a la constitució del nou estat de Catalunya.

Molts independentistes “de tota la vida” es pregunten de bona fe: arribarà el president Mas fins al final? Amb algun company de viatge com Duran Lleida és factible assolir aquest compromís? La tradicional actitud de peixalcovisme tornarà? Quan l’Estat espanyol colli més, aguantarà?

Lògic que hi hagi gent que es faci aquestes i altres preguntes semblants.

El primer que cal dir i repetir fins a l’extenuació és que, en l’actual situació de Catalunya, només el president Mas, que s’ha compromès davant del seu poble, pot tirar endavant aquest procés. Cap altre líder polític català ho pot fer, ja que només des d’una posició de majoria democràtica, que de moment cap altra força política té ni tindrà a curt termini, es pot pilotar aquest viatge cap a la llibertat.

En segon lloc cal afirmar, sense cap mena de dubte, que la manera segura per no arribar fins al final del trajecte és que el president Mas no obtingui un gran resultat el dia 25 de novembre. Només si el president Mas en surt reforçat, es podrà arribar a assolir l’objectiu somniat. Totes les forces espanyolistes treballen per fer-lo fracassar i aquesta i cap altra és la seva obsessió actual.

Els independentistes catalans clàssics volem tenir els mateixos objectius que els espanyolistes més recalcitrants?

Gairebé totes les forces polítiques concorren en aquestes eleccions amb les mateixes estratègies de sempre, erosionar el líder que va al davant i intentar millorar les posicions de sortida o no empitjorar-les gaire, en funció de les enquestes. Tanmateix aquestes eleccions poden ser, si els ciutadans volem, completament diferents de les que hem fet fins ara.

A Reagrupament Independentista hem tingut clar des que es varen convocar les eleccions que calia un enfocament diferent i explorar una unió de tots aquells que volem la independència, que volem una Catalunya sobirana, que volem un estat lliure que gestioni els nostres interessos i que ens representi en el món amb l’energia i el coratge que cal.

Malauradament no ha estat possible i tots els partits han prioritzat els seus propis interessos, legítims sense cap mena de dubte, però que en aquests moments tan transcendentals es troben molt lluny del que més interessa a Catalunya.

En definitiva, hem d’aconseguir que aquestes eleccions siguin un plebiscit per avançar cap a l’estat propi i això ho hem de fer donant suport al president, que ha posat els interessos de Catalunya al davant dels del seu partit i del seu propi futur polític.

Sense cap altra prioritat que els interessos de Catalunya, penso que cal donar suport incondicional al president Mas i el dia 25 de novembre votar-lo amb l’esperança que els dies de la llibertat del nostre país siguin més a prop.



Demostrem al món que la nostra voluntat és ferma, la nostra decisió definitiva i que no hi ha retorn… Aprofitem l’oportunitat!

Siau…