Martin Niemöller

Quan els nazis van venir a dur-se els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan varen empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan varen venir a dur-se els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan varen venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Anuncis

Josep Termes

“Catalunya és un miracle. Un miracle en l’Europa contemporània. Perquè des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits –com el peix petit, a la mar, que és menjat pel peix gros-. Catalunya és un exemple històric d’una supervivència curiosa, òbviament conflictiva i estranya, la supervivència d’un poble tossut. Tot feia pensar, als súbdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans potències europees, que Catalunya desapareixeria després de l’any 1714, després de la guerra de Successió. Catalunya, un país antic, medieval, com tants més n’hi havia a Europa, perdia la seva personalitat pròpia per tal com perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d’existir”

Dwight Eisenhower

“Deixin tot enregistrat (…) trobin els testimonis perquè en algun lloc, en el decurs de la història, algun fill de puta es llevarà i dirà que això no va ocórrer mai.”

Reflexions sobre l’holocaust (1945)

Els murs de Jericó

Murs de JericóDe petit em varen contar una història -de les moltíssimes que n’hi ha a la Bíblia- que deia, si fa o no fa, que el poble d’Israel estava en guerra amb el rei de Jericó i de retruc amb el seu poble. També deia que el reialme de Jericó, circumscrit a la ciutat del mateix nom, era envoltada d’un altíssim mur, gairebé inexpugnable, i bastit amb unes portes alhora també inexpugnables… Continua llegint

Olor de pluja…

Isòbares-PPCCQuè voleu que us en digui?… la sensació que quelcom d’important i definitiu és a punt d’arribar-hi no me la puc traure del cap. Tinc, tenim, al davant una fita molt i molt important i, si s’acompleix, serà, ara sí, el veritable tret de sortida del procés d’independència del Principat.
Continua llegint