Què és una democràcia i la pervivència del Primer d’Octubre

No me n’he pogut estar… Feia dies, potser mesos, que cercava la manera de descriure l’entorn polític-social dins el qual mirem de desenvolupar-nos com a persones i, per que no dir-ho, com a catalans. N’estava convençut que era possible de viure en democràcia, que de fet aquest ‘concepte eteri’ podia tenir la seva expressió al món real, físic, més enllà de la utopia o la confabulació filosòfica. N’estava convençut que el que teníem, tenim, s’assemblava prou, amb totes les seves mancances, però no.

El supremacismo lingüístico

Pot semblar estrany que pengi un apunt amb el títol en castellà però és aital l’he trobat i com el vull presentar…

Fet i fet es tracta d’un text d’en Juan Carlos Moreno Cabrera, Catedràtic de Lingüística General de la “Universidad Autónoma de Madrid” i, per sorprenent que pugui semblar, un ferm defensor de totes les llengües, i quan dic totes vull dir totes. Una persona de ment oberta i gens ‘supremacista’ que des de la seva perspectiva acadèmica alerta sobre les pràctiques discriminatòries què, des de l’estat espanyol i els seus altaveus, es perpetren contra les llengües que no són el castellà.

I bé, abans de presentar-vos-ho poso el pertinent enllaç a l’apunt original aparegut a Blog de la Revista de Llengua i Dret sota la següent llicència d’ús.

Un bri d’esperança en Europa

Sí, ho sé, sona massa agosarat afirmar que hem de tenir esperança en Europa, en la UE per ser exactes, però com tots sabem, a banda d’una associació d’estats, també és un gran pla econòmic pel continent europeu, i d’aquí el que ve tot seguit…

De primeres. La referència a això que us apropo avui la vaig tenir en el discurs d’en Kurt F. Bauer CEO del Mobile Word Congress a la ‘recepció’ que l’Ajuntament de Barcelona l’hi va fer fa uns mesos. En el seu discurs va venir a dir, si fa o no fa, que Barcelona, i per extensió Catalunya, no havia pas de patir pel seu futur, perquè érem -i hi som- al cor de la ‘Golden Banana’. What does this man say?

Immediatament vaig ficar-m’hi a cercar el què i el com…

Posem el comptador a zero o ens repartim les engrunes?

Avui penjo un article d’opinió d’en Pere Cardús, publicat a VilaWeb, del que no en faré cap comentari car ell tot sol ho diu tot…

El règim del 78: territori hostil

Avui he llegit la constatació d’allò que a totes llums era evident i ningú no volia dir… L’estat espanyol sorgit del règim del 78 és, hores d’ara i a totes llums, un estat hostil amb Catalunya, el seu govern, la seva població i les seves aspiracions de fer-se el seu propi espai on viure digna i democràticament.

La constatació de que no soc pas l’únic, i de que se’n comença a parlar obertament, la he tingut en llegir l’editorial d’en Vicent Partal a Vilaweb.

Alfred de Zayas: APLICACIÓN RECOMENDADA DE LOS : “APUNTES PRÁCTICOS PARA LA APRECIACIÓN DE ACTIVIDADES Y ALEGACIONES RELATIVAS AL EJERCICIO PACÍFICO Y DEMOCRÁTICO DEL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION DE LOS PUEBLOS”

Avui duc al bloc un article excepcional d’en Alfred-Maurice de Zayas publicat al seu bloc personal on fa una exposició de fets, n’extreu conclusions interessantíssimes i emet recomanacions clares i explícites del que caldria fer per resoldre el plet català.

És una llàstima que aquest article, apunt, hagi passat gairebé invisible a causa del ‘soroll mediàtic’ interessat al que malauradament ens tenen sotmesos des dels ‘mass media’ espanyols, però no per això deixa de ser d’obligada lectura. És un text llarg, clar i -com se sol dir avui dia- contundent.

Doncs bé, abans de la còpia/transcripció del mateix i per que toca aquí teniu l’enllaç a l’article original.

Gaudiu-lo!

Carles Boix: Balanç del 27-O

Bé, doncs avui, seguint la línia de no fer aportacions personals -les raons no puc dir-les- manllevo una sèrie de tres articles d’en Carles Boix publicades al diari digital El nacional dirigit pel periodista José Antich.

Sé que el resultat és un text prou llarg com per despertar la mandra d’alguns, però l’autor, de més que reconeguda solvència, fa que pagui la pena l’esforç.

Prèviament, i com sempre, els enllaços als esmentats articles que tot seguit presento:

Balanç del 27-O (1): El marc estratègic

Balanç del 27-O (2): El referèndum

Balanç del 27-O (3): Postil·la

Reflexions sobre l’1 d’octubre…

Faig memòria i recupero una dita de Dwight Eisenhower feta en descobrir l’holocaust jueu al 1945…

“Deixin tot enregistrat (…) trobin els testimonis perquè en algun lloc, en el decurs de la història, algun fill de puta es llevarà i dirà que això no va ocórrer mai.”

Reflexions sobre l’holocaust (1945)

Ara, més que mai, i per que algun -fill de p…- ja ha dit que l’1 d’octubre no va passar mai…, cal que no oblidem els fets.

i per que toca…

Siau…