I Franco va caure del cavall…

Després de la ‘demolició popular’ de l’estàtua de Franco -sense cap- muntant a cavall i exposada davant el Born Centre Cultural de Barcelona en que es suposava una mostra de reinterpretació què, a l’hora de la veritat i a desgrat del promotors, ha estat una ’boutade’ han quedat prou clares unes quantes coses…

L’amant gelosa

Si el fet fora descrit en una novel·la en parlaríem, hores d’ara, d’un drama amorós, però no és pas el cas, es tracta de les declaracions de na Camacho, que com a bona filla de GC ha d’exercir el seu rol de dominadora tot exigint-li al MH que no parli amb ‘les altres’, i assenyalat els límits del vedat. Si més no és això el que es pot desprendre d’aquesta notícia apareguda a El Singular Digital. I és que puc entendre aquesta bona dona, que sent mare soltera i sense parella coneguda, i després de les escaramusses polític-eròtiques amb el benplantat MH, n’hagi pogut agafar afició… i ja se sap, en aquest món el més difícil de tot és conservar els amors, i és què quan un és benplantat… te’n surten tantes a pondre! 😉

Siau…

Els dubtes d’en Duran

He llegit a El Punt Avui una notícia que recull les opinions expressades per en Duran i Lleida, José Antonio ‘para los amigos’, on pretesament deixa entreveure un cert enuig pels darrers esdeveniments, els que venen de l’estat veí ‘què són els que de veritat l’interessen’, i dels què en faig un petit resum.

• Va ser absolutament ignorat per les autoritats eclesiàstiques amb motiu de la visita de l’home de blanc, aquell del Vaticà.
• Ha estat absolutament ignorat per la política espanyola, PP i PSOE, alhora de ‘manipular’ llur constitució, l’espanyola i la d’en Duran, que és la mateixa és clar.
• Diu tenir problemes amb la llengua. A Madrid no l’entenen quan parla castellà?, de ben segur és culpa de la immersió lingüística.
• I ara darrerament amb la butxaca, és que no s’està de gresques i més gresques, i tant de temps havent de pagar-los les copes se’l comença a fer coll amunt.

Deixant certes ironies a banda, amb les dues últimes no és pas per fer veure que t’emprenyes, és per emprenyar-se de debò, fotre un cop de porta, i anar-se’n, però no pas per amb ell, àdhuc tot seguit n’afegeix la següent cua: “ara per ara no hi ha perill de ruptura”.

Coi, aquest home no és pas polític, és un asceta!, no el belluga del seu estadi de trànsit ni l’esclat d’un enginy atòmic, malgrat què reconeix que si què se’n ha mogut, però de lloc, ja que se sent “una mica més lluny”, efectes de l’onada d’expansió?. Ara, del que no ens diu res és de com l’ha quedat el pentinat ;-).

És ben bé com aquell acudit d’en Groucho Marx que diu (versió de Lleida, Duran i):

Aquestos són los meus principis, però si a vostè no l’agraden, en tinc d’altres.

De ben segur que tota la retòrica d’aquest personatge té una raó de ser, i aquesta n’és que ja hi som en pre-campanya electoral, sinó no s’entén… perquè de creure-m’ho no m’ho crec pas…

Siau…

Quina ironia, quina conyeta…

Llegint aquest article penso que el senyor (per atorgar-li un qualificatiu poc merescut) Vidal-Quadres te molta raó amb el que diu. I suposo que per això se n’ha anat al Parlament Europeu, per des d’allà poder construir Una Europa Gran i Lliure, sense nacions imaginaries ni estats amb fronteres traçades a base de morts, una Europa en la que les administracions dels estats surten molt cares i tenir tantes llengües encara en surt mes de car. Per això imagino que el senyor Vidal-Quadres treballarà per que a la resta d’Europa es parli només el castellà (que l’anglès, pels habitants del sud dels Pirineus, no hi ha qui l’entengui) i ja se sap, en un país normal això d’utilitzar mes d’un idioma no passa. I quan per fi ho hagi aconseguit, quan Europa sigui Una Gran i Lliure, sense estats que l’empobreixin, a ell i a la resta d’antics espanyols, els rebran a Brussel·les amb l’estora vermella de gal·la, ja que com bé se sap, l’actual Espanya es una zona rica, prospera i una potencia econòmica com no n’hi ha dos.

Qualitat professional

M’he fet un fart de riure, suposo que per no plorar, al descobrir a Racó Català un fil que encetava Imperi90 tot parlant del nivell dels ‘Sociates’ espanyols.

Com crec que ho val, pujo al bloc la introducció…

---

Currículums dels Ministres de Sanitat de França, Portugal, Itàlia i Espanya (en aquest ordre).

Roselyne Bachelot-Narquin

Nacionalitat : Francesa
Edat : 64 anys

Estudis : Doctora en Farmàcia

Experiència professional :

• Delegada d’informació mèdica al laboratori ICI Pharma de 1969 a 1976
• Propietària d’una farmàcia a Angers de 1984 a 1991
• Relacions públiques a Soguipharm de 1984 a 1989
• Membre de la junta directiva de la Clínica Universitària d’Angers 1986 a 2004
• Presidenta de la Associació Parlamentària Euro-àrab, de 1998 a 2002
• Ponent General de l’Observatori sobre Paritat entre Homes i Dones, de 1995 a 1999
• Presidenta del Consell Nacional de Persones Discapacitades, de 1995 a 1998

Últimes obres publicades :

• Le combat est une fête. Editorial Robert Laffont, 2006
• Les maires : fête ou défaite ? Editorial Anne Carrière, 2002
• Le Pacs, entre haine et amour. Editorial Plon, 2000

Experiència política :

• Ministra de Salut, Joventut, Deports i Vida Associativa de 2008 a 2010
• Diputada al Parlament Europeu, des de 2004
• Ministra d’Ecologia i Desenvolupament Sostenible, de 2002 a 2004
• Diputada de Maine-et-Loire, de 1988 a 2002
• Consellera Regional de Pays de la Loire, des de 1986
• Vicepresidenta del Consell Regional de Pays de la Loire, de 2001 a 2004
• Consellera Regional de Maine-et-Loire, de 1982 à 1988

Ana Maria Teodoro Jorge

Nacionalitat : Portuguesa
Edat : 60 anys

Estudis : Llicenciada en Medicina, especialitat Pediatria

Experiència professional :

• Va coordinar la Sub-Regió de Salut de Lisboa entre 1996 i 1997 i traslladada a la junta directiva de la Administració de Salut Regional de Lisboa e Valedo Tejo, entre 1997 i 2000, en que la va presidir.
• Fou assistent de mèdica de l’hospital pediàtric a l’Hospital D. Stephanie i a l’Hospital Garcia de Orta ( Almada ), on també fou director del servei de pediatria, inicialment per tres mesos (gener a març) de 1996, i des de juny de 2001 per a assumir les funcions del Ministre de Salut al gener de 2008
• Fou representant del Ministeri de Salut al Grup de Treball junt amb els Ministeris d’Educació i de la Seguritat Social , al problema de la intervenció preventiva (1994-1996)
• Fou assistent a l’Escola Nacional de Salut Pública (especialitat de la mare, nen, de l’adolescent i l’escola) des de 1985 fins al 1992 i monitora de la presidència de general terapèutica de la Facultat de Medicina de la
  Universitat de Lisboa als anys lectius 1973-1974 i 1974-1975
• Té més de trenta articles publicats en diverses revistes i ha presentat més de cent ponències i comunicacions.
• Presidí el Comité d’Ètica de l’Hospital Garcia de Orta (Almada)
• Membre de la Junta de Pediatria del Col.legi Mèdic de la Associació Mèdica (1993-1998) i la direcció nacional de la Lliga Portuguesa contra la Epilèpsia (1987-1994), i també presidí la delegació a Lisboa (1994-1996)
• Fou membre de la junta de la secció de desenvolupament de la Societat de Pediatria de 1994 a 1997 i és co-coordinador del sector de la humanització de l’Institut de Suport als Menors des de 1998

Experiència política :

• Ministra de Salut de 2008 a 2010

Ferruccio Fazio

Nacionalitat : Italiana
Edat : 66 anys

Estudis : Llicenciat en Medicina

Experiència professional :

• Professor de Medicina Nuclear a la Universitat de Milà
• Al 1977 , va instal.lar el primer PET a Europa a l’Hospital Hammersmith da Londres , al 1988 la clínica de PET per primera vegada a Itàlia a l’Hospital San Raffaele de Milà , i al 2004 va instal.lar la Tomoteràpia per primera
  vegada a Europa en una mateixa clínica

Experiència política :

• Secretari d’Estat de Sanitat
• Viceministre de Salut
• Ministre de Salut

Leire Pajín

Nacionalitat : Espanyola
Edat : 34 anys

Estudis : No ha acabat Sociologia

Experiència professional :

• Cap

Experiència política :

• Es manté a l’aparell del “partido” des dels 16 anys
• Secretària de Moviments Socials i Relacions amb les ONG del PSOE de 2000 – 2004
• Secretària d’Estat de Cooperació Internacional de 2004 – 2008
• Secretària d’Organització del PSOE de 2008 – 2010
• Diputada i Senadora

I pencant de valent…

---

No comments 😉

Siau…

Companys de viatge

Llegeixo en aquesta notícia el que ja m’havien comentat, però no volia creure, de l’impresentable d’en Duran i Lleida. I es veu que prefereix les escanyes a Catalunya, ja l’hi està bé l’espoli, la persecució lingüística, cultural i social contra Catalunya, el robatori del patrimoni del Museu Diocesà de Lleida (robatori per que les peces que s’han de ‘retornar’ van ser comprades!). I per arrodonir la jugada ens dona una sèrie d’arguments d’allò més barroers, fluixos i sense credibilitat. Que és l’únic que te parents a les escanyes?, que es pensa que la UE rebutjaria que l’estat escanyol (subvencionat fins les pestanyes) es reduís i que aparegues un nou Estat capaç no sols de mantenir-se sinó d’aportar recursos a la Comunitat Europea?, un Estat que seria motor i exemple pel sud d’Europa?. Tant mateix com que viu a la capital de l’imperi ja l’hi està prou bé, així pot rebre els copets a l’esquena, per ‘bon catalanet’, dels seus amics de la capital i seguir cobrant per la ‘feina ben feta’. Aprofitant un d’aquest viatges des de la capital ja pot baixar-se a casa de son pare, i quedar-se per sempre.

El declarat democrata-cristià més val que s’ho faci veure i que aprofiti per canviar-se l’afiliació per aquella que de veritat el representa, la de nacional-catòlic!

Ara que aquest home es mostra tal i com és, que en pensa l’Artur?, i els que han vist en aquest la il·luminació i el camí cap a la independència?, encara s’ho poden creure?.

I és que el ‘presidenciable’ va de la ma d’estranys companys de viatge, no?

Siau…

Una de Cava

No celebro res de res, el que faig és renegar d’un article d’aquest que fan remoure les tripes, ja que la nostra estimada Cava del Llano ha tornat a fer de les seves, que de fet no es pas sorprenent, i que reivindicant-se com el que és, una retrògrada involucionista espanyola, aprofita la seva posició actual i provisional (que consti), per fer-se valer amb aquesta mena d’actuacions a les que ja ens tenen acostumats els ‘amics ibèrics’ amb la clara intenció de dinamitar la nostra identitat i la nostra cultura atacant la llengua i la seva difusió.

Va per a tu, l’has cagada!

Siau…

Aquest te problemes

La darrera confirmació dels complexos d’aquest element (Alberto Rivera) l’he tinguda avui al llegir aquesta notícia.